Eixample Malagrida
L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa. Es començà a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí angleses. Té una estructura radial de carrers que convergeixen en la plaça d'Espanya.
Història
El 1916, Manuel Malagrida i Fontanet, un indià enriquit amb el comerç del tabac, encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció d'una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins. La zona escollida foren uns aiguamolls, "El Pla dels Llacs", que s'estenien al sud-oest del nucli antic de la ciutat. El disseny el feren en Malagrida i, en la part tècnica, l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet. El promotor volgué mostrar l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que encreuaven el barri. La segona fase del projecte, que havia de dur a terme l'arquitecte Josep Esteve, només es plasmà amb el pont esmentat, del 1926, que l'havia d'unir-ne les dues parts.
La urbanització fou inaugurada solemnement el 26 d'octubre del 1927 pel rei Alfons XIII quan aquest visità Olot convidat per en Manuel Malagrida.
Edificis destacables
Són remarcables la casa Masramon, de 1913-1914 i obra de Rafael Masó,[1] la casa Pons i Tusquets (1916, arquitecte Albert Blasco)[2] i la "Torre Malagrida" que el promotor s'hi féu construir el 1920 en estil noucentista (arquitecte Bonaventura Bassegoda). En l'actualitat aquesta és de propietat municipal i estatja un alberg juvenil.[3] Altres edificis per a esmentar són la Torre de la Riba, les cases Vayreda i Juncosa i el "Grup Escolar Malagrida" (1926, Josep Goday).[4]
En la ciutat jardí també s'hi bastí la Biblioteca Popular (1918), en l'estil noucentista que la Mancomunitat emprà en aquests edificis. No es conserva en l'actualitat.
Referències
- ↑ «Casa Masramon». Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2008.
- ↑ «Casa Pons i Tusquets». Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2008.
- ↑ «Xanascat. Albergs de la Xanascat».
- ↑ Domènech, Gemma «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, n.232, setembre-ocubre 2005, p.87 [Consulta: 1r gener 2012].
Bibliografia
- Antonio Salcedo Miliani Manuel Malagrida, un indiano de tierra adentro, ponència a V Jornades d'estudis catalano-americans Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997
- Josep Maria Dou i Camps Olot en el transcurs del temps: recull de fotografies, postals i textos Olot: Miquel Plana, 1984-1987
- Joaquim Español [i cols.] Guia d'arquitectura d'Olot Girona: Col·legi Oficial d'Arquitectes, 1979
- Joaquim Danés i Torras Història d'Olot Olot: Aubert – Ajuntament d'Olot, 1977-2003
- Joaquim Danés i Torras Llibre d'Olot Barcelona: Selecta, 1955
- Olot. Ciudad jardín realizada por Manuel Malagrida Olot: Manuel Malagrida, 1927
- Miquel Juanola i Benet Emociones del alma olotense: crónica comentada de la visita regia a la Muy Leal Ciudad de Olot Olot: Ramon Bonet, 1927
Enllaços
- Mapa de la primera fase
- Mapa de la segona fase, no realitzada
- La Cité-jardin d'Olot en Catalogne: un projet inachevé per Susanna Moya i Antoni Vilanova (francès)
- "Olot 17000, els nous olotins"
- Indicacions arquitectòniques sobre l'edifici semicircular de la plaça Malagrida (francès)
