Eixnunna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eixunnuna i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Eixnunna o Eixunna (actualment Tell Asmar) fou una ciutat-estat de Mesopotàmia que arriba al seu màxim poder el segle XVIII aC formant llavors el regne de Warum. Els habitants de la ciutat apareixen esmentats com a eixnunnaqueus.

El 2025 aC la ciutat es va revoltar contra Ur, que exercia el poder, i el rei Ituriya es va fer independent. A aquest rei el va succeir el seu fill Ilxuiliya. Poc després va caure en mans d'Isin, i el rei Bilalama (cap al 1975 aC) era vassall d'aquesta ciutat-estat.

Cap el 1840 aC el rei Ipiqadad II va signar un tractat de protecció amb Mari, ciutat que va quedar sota la influència de Eixnunna.

Després del 1820 aC apareix sota el domini d'Assíria, el rei de la qual, Naramsin, es titula també rei de Eixunna i havia ocupat Mari i Ekallatum, però després hi governa el germà de Naramsin, Daduixa, i els vincles amb Assur es trenquen. El 1783 aC Dadusa va signar la pau amb Samsiaddu (Xamsiadad) d'Ekallatum i Mari va donar support a Samsiaddu contra Qatna

El 1764 aC la ciutat va participar, aliada amb Elam, Ekallatum, els Gutis i Malgium, a una guerra contra la ciutat-estat de Babel, però aquesta ultima en va sortir guanyadora. Els babilonis van conquerir la regió fins a Ekallatum. Eixnunna va ser ocupada un temps després cap el 1762 o 1759 aC. Va ser breument independent cap el 1735 aC-1730 aC i va tornar a Babilònia definitivament.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • diversos reis fins a 2025 aC
  • Ituriya 2025-2020 aC
  • Ilxuiliya (fill) 2020-2000 aC
  • a Isin cap 2000-1900 aC
    • Bilalama, vassall cap 1975 aC (total 15 reis vassalls)
  • a Larsa cap 1990-1840 aC
  • Ipiqadad II cap 1840-1820 aC
  • Naram-Sin d'Eshnunna 1820-1800 aC
  • Dadusha cap el 1800-1775 aC
  • Ibalpiel II cap 1775-1759 aC
  • a Babilònia 1759-1735 aC
  • independent 1735-1730 aC
  • a Babilonia 1730 aC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio. 1a edició (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3. 


Coord.: 33° 45′ N, 44° 45′ E / 33.750°N,44.750°E / 33.750; 44.750