El·lipsoide de referència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics. Es tracta d'una forma de la Terra, amb la que és més fàcil treballar que amb el geoide. És relativament fàcil de descriure el·lipsoide de referència utilitzant emprant fórmules matemàtiques. La descripció del geoide és molt més complexa, ja que comporta realitzar mesuraments molt precisos. En els primers models s'emprava l'esfera, utilitzada ja des de l'Antiga Grècia.

Al segle XVII, hi havia dubtes sobre si la Terra era una esfera perfecte. El 1688, Isaac Newton va resoldre una controvèrsia amb Giovanni Domenico Cassini demostrant matemàticament[1] que la rotació de la Terra generava un aplanament a la zona dels pols, i no a l'equador. A la pràctica això no va ser demostrat fins mig segle més tard, per part de Pierre Bouguer i Alexis-Claude Clairaut. Ambdós van fer fer unes expedicions al Perú i a Lapònia (1735-1741), respectivamnet. Va ser la comparació d'ambdós resultats que va permetre demostrar aquest fet.

El mesurament de l'arc de meridià va portar el 1791 a la definició del metro com 10.000.000 part de la distància idealitzada entre el pol i l'equador. A causa de diferents errors en el mesurament, que va resultar ser un 0.022% massa curt, es va redefinir en dues ocasions, el 1793, i el 1799. El valor de 1799 segueix sent la definició oficial, tot i que és un 0.197 ‰ massa curt. El 1983, el metre va ser redefinit com la distància que recorre la llum en el buit, en una certa quantitat de temps.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Sir Isaac Newton. The mathematical principles of natural philosophy. printed for Benjamin Motte, 1729, p. 239– [Consulta: 12 agost 2012].