El-Kab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nekheb
en jeroglífic
M22 b W24
O49
Restes a El Kab. Al davant, la capella de Thoth construïda per Setau i, al darrere, el temple de roca del període Prolemaic.

El-Kab, Al-Kab o Elkab és una ciutat d'Egipte a la part oriental del riu Nil, davant de Kom al-Ahmar (l'antiga Nekhen, més coneguda pel nom grec de Hieracòmpolis), situada al sud de Luxor i al nord d'Edfú, entre el riu i la línia de ferrocarril. Fou l'antiga ciutat de Nekheb, també coneguda com a Nekhab o Eileithyiaspolis. La patrona de les dues ciutats fou la deessa Nekhbet.

Història de Nekheb[modifica | modifica el codi]

Nekheb fou la capital del regne predinàstic de l'Alt Egipte i va romandre una ciutat important; fou capital del nomós III (Ten) de l'Alt Egipte. La deessa principal de la ciutat era Nekhbet representada de vegades com una dona o com un voltor amb la corona de l'Alt Egipte, i assimilada a la deessa-serp Uto del Baix Egipte; era també la deessa protectora dels nounats. Els grecs van identificar a la deessa amb Eileithyia i van donar a la ciutat el nom de Eileithyiaspolis.

Es conserven dues parts de Nekheb en una plana situada a la boca d'un riu (Uadi o wadi):

La primera secció és l'antiga ciutat envoltada per una grossa i enorme muralla; a l'interior hi ha un temple romà i el llac sagrat i, en un petit recinte, el temple de Nekhbet no lluny d'un temple dedicat a Thoth i amb una casa de naixements dedicada a Nekhbet (l'encarnació d'Hator). El temple fou construït vers el 2700 aC i fou ampliat per posteriors faraons entre les dinasties XVIII i la XXX.

Detall de la tomba de Paheri.

La segona secció es la necròpolis a un lloc rocós on hi ha, entre d'altres, les tombes d'Ahmose, Renni, Paheri i Setau, que estan datades a la dinastia XVIII i al període ramèssida.

El temple de Thoth és a un km endavant, a l'entrada del Wadi Hellal, a un lloc avui anomenat Al-Hammam (el bany). La capella fou construïda per Setau, virrei de Núbia amb Ramsès II; el temple fou restaurat pels Ptolomeus i dedicat a un bon nombre de déus. També hi ha un temple a una cova dedicat a Nekhbet, que esdevingué la lleona Hathor-Tefnut. Dos vestíbuls porten a una cambra final. Aquest temple fou convertit en temple copte el segle IV. A més a més hi ha un temple d'Amenhotep III, construït per ell i per Tuthmosis IV, dedicat a Nekhbet-Hathor; el pòrtic es conserva però els relleus interiors van patir destrosses en temps d'Amenhotep IV (més conegut pel nom d'Akhenaton), i foren restaurats per Seti I.

Al nord hi ha algunes tombes tallades a la roca amb relleus pintats, que pertanyen a alts funcionaris de l'Imperi Nou amb funcions a la regió. Les tombes principals són:

  • Tomba d'Ahmose Pennekhbet (EK2) supervisor del seigell al començament de la dinastia XVIII. Dins la tomba es va trobar la seva biografia i imatges d'ell mateix i de la seva família. Era fill d'Ebana.
  • Tomba de Paheri (EK3), que fou nomarca de Nekheb durant la dinastia XVIII; les pintures mostren escenes de la vida diària; es va trobar una estàtua d'ell mateix amb la seva dona i la seva mare.
  • Tomba de Setau (EK4), sacerdot de Nekhbet durant el regnat de Ramsès III. Una estela al exterior mostra a Setau i la seva dona adorant Re-Horakhty i Khepri. A l'interior les pintures mostren el propietari de la tromba i la seva família.
  • Tomba d'Ahmose, fill d'Ibana (EK5), descrit a la seva biografia dins la tomba com "Capità de marins"; va tenir un paper destacat en la lluita contra els hikses i va participar al setge d'Avaris. Va rebre com a premi una medalla d'honor d'or i quatre esclaus. Fou l'avi de Paheri (tomba EK3)
  • Tomba de Renni (EK7), que fou nomarca de Nekheb durant el regnat d'Amenhotep I. Les pintures mostren escenes de la vida diària.

Les tombes corresponents a l'Imperi mitjà romanen tancades.

A uns 4 km a l'oest del Wadi Hellal hi ha un santuari ptolemaic dedicat a Seshmetet. Al sud-est del santuari hi ha un temple de Nekhbet de dues sales amb columnes d'Hathor i un santuari tallat a la pedra, construït per Ramsès II i restaurat pels Ptolomeus, amb una estela de Ramsès a la façana. Els relleus del interior no estan ben conservats però una part s'està restaurant. Més endavant hi ha una pedra amb inscripcions coneguda per la roca del voltor.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El-Kab

Coord.: 25° 7′ 12″ N, 32° 47′ 53″ E / 25.12000,32.79806