Besòs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El Besòs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Besòs
BCN-RiuBesos-4948.jpg
Vista del riu a Sant Adrià de Besòs
Cota del naixement  ? msnm
Naixement Aiguabarreig del
Mogent i el Congost
Desembocadura Al Mediterrani
a Sant Adrià de Besòs
Longitud 17,7 km
Cabal mitjà 4,33 /s
Superfície de la conca 1.039,0 km²
Territoris de la conca Catalunya Catalunya: Vallès Oriental,
Vallès Occidental
i Barcelonès
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

La seva conca procedeix dels termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

El cabal del Besòs és típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l'any.

Afluents[modifica | modifica el codi]

El riu Besòs té cinc afluents principals:

Conca hidrogràfica[modifica | modifica el codi]

La conca del Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1.350 m) i el Tagamanent (1.055 m), al Montseny; la Mola (1.100 m) i el Montcau (1.035 m), a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512 m), a Collserola, i el Corredor (634 m).

La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Prelitoral i configuren una xarxa de drenatge asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km.

La conca té un règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.

La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix.

S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³.

Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:

la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serra de Marina). les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'Àrea metropolitana de Barcelona.

L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius.

El tipus d'indústria instal·lada a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.

És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista A-7.

La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d'habitants que en són tributaris.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació entre la costa catalana i l'interior.

Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és per això que, el segle X, es construí el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'edat mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.

A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Des de mitjan dècada del 1990 ha estat netejat, i les seves aigües, depurades. Aprofitant la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugurà el Parc Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Besòs

Coord.: 41° 27′ 28.95″ N, 2° 11′ 39.16″ E / 41.4580417,2.1942111