El Camp de Mirra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Camp de Mirra
el Camp de Mirra / Campo de Mirra
Escut del Camp de Mirra
(En detall)
Localització

Localització del Camp de Mirra respecte del País Valencià Localització del Camp de Mirra respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Manc. Beneixama, C. de Mirra i Canyada
Villena
Gentilici Camput, campuda
Predom. ling. Valencià
Pressupost 417.699,86
Superfície 21,82 km²
Altitud 590 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
435 hab.
19,94 hab/km²
Coordenades 38° 41′ 12″ N, 0° 46′ 48″ O / 38.68667°N,0.78000°O / 38.68667; -0.78000Coord.: 38° 41′ 12″ N, 0° 46′ 48″ O / 38.68667°N,0.78000°O / 38.68667; -0.78000
Distàncies 11,2 km de Villena
64 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 3 PP
Ramón Salvador Alfaro (PSPV) (2007)
Codi postal 03469
Codi territorial 03051
Web

El municipi del Camp de Mirra és una població del País Valencià popularment coneguda com el Campet. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana.

Història[modifica | modifica el codi]

S'han trobat deixalles del Bronze al tossal de Sant Bartomeu, al castell d'Almizra i en el poble iber al tossal de la Fantasmeta. La població té origen en el castell d'Almizra, veu àrab que significa "frontera", que fou conquistat el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) de Scals que va véncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Aragó i l'infant de Castella (futur Alfons X de Castella) el Tractat d'Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època medieval es conserva una gran pedra, les Graelletes, coberta de petroglifs. En 1510 és vila de senyoriu; des del segle XV al XVIII pertany al terme de la vila de Biar, junt a la Canyada de Biar i Beneixama. En 1795-1797 aquesta darrera se segrega de Biar i el Campet passa a dependre de Beneixama fins a 1836. En aquesta data aconsegueix la independència i s'uneix a la Canyada de Biar fins que les dues poblacions se separen en 1943.

Representació del tractat d'Almizra a Camp de Mirra

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

En el cens de 2003 s'hi registren 413 habitants (camputs). L'economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinya i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts camputs.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La superfície del terme, travessat pel Vinalopó, abasta 21,8 km<su>2 en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són: les Graelletes, San Bartolomé i la Fantasmeta.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. A més:

  • Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
  • Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de Sant Bartomeu.
  • Castell d'Almizrà. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
  • Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins a l'edat mitjana.
  • Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
  • Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista, de 1920.
  • Monument al Tractat d'Almisrà, de 1977.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres subgerents guisats com l'olleta del Camp, el guisat d'abadejo, les coques fregides, les fasedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb fresots, penques i mondonguilles de bacallà, borreta, pericana i molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotlles d'aiguardent, coquetes d'oli i en època de collita dolç de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o café licor, tan tradicionals per aquestes contrades.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes majors se celebren a l'agost en llaor de Sant Bertomeu i els santets de la Pedra. Antigament responien al tipus de festa conegut a la Vall de Biar com "balls i carreres", és a dir les danses, les corregudes i altres jocs populars. Fa uns 30 anys que s'hi celebren Moros i Cristians, que han deixat les danses i els jocs en un plànol totalment secundari. Dins d'aquestes festes cal destacar la representació del Tractat d'Almisrà, en la qual es rememora cada any aquell esdeveniment històric tan important per a la història dels valencians.

Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d'any s'hi celebra una festa molt antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen l'alcalde, els regidors i el rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agustín Calabuig Martínez UCD
1983 - 1987 Jerónimo Martínez Serrano AP
1987 - 1991 Jerónimo Martínez Serrano AP
1991 - 1995 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE
1995 - 1999 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE
1999 - 2003 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE
2003 - 2007 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE
Des del 2011 Juan Sempere Esteve PP
Resultats electorals de El Camp de Mirra, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Juan Sempere Esteve 175 4
Partit Socialista del País Valencià Ramón Salvador Alfaro 168 3
Total 343 5

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Camp de Mirra Modifica l'enllaç a Wikidata