El Carxe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Carche
el Carxe
Localització
Localització del Carxe respecte els Països Catalans
Dades estadístiques
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarques
• Municipis		 Regne d'Espanya
Regió de Múrcia
Múrcia
L'Altiplà i l'Oriental
Favanella, Iecla i Jumella
Capital El Raspai
Gentilici Carxel, carxela
Pred. ling. català/valencià
Superfície 310,93 km²
Altitud 1,371 msnm
(màx.:1.371 mín.:1.200)
Població (2010)
  • Densitat		 564 hab.
1,81 hab/km²
Coordenades nd
Organització
Entitats de població
21
Mapa del Carxe i dels seus nuclis de població catalanòfona

El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d'altura que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.

Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional "Serra del Carxe".[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0'005% dels habitants dels territoris de parla catalana.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla,[2] a petició de l'Ajuntament mateix, prèvia instància al Síndic de Greuges del País Valencià d'un veí del Raspai.[3]

Taula de continguts

Nuclis de població [modifica]

Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:

Terme municipal de Iecla [modifica]

Terme municipal de Jumella [modifica]

Terme municipal de Favanella [modifica]

Història [modifica]

Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner

Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta immigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

Demografia [modifica]

La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants. Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que hi segueixen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós-.

Els nuclis més grans són la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h).[4] També estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A banda de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no tenen població empadronada.

Vista panoràmica de la pedania del Raspai i de la comarca del Carxe des de l'Ermita de Santa Catalina d'El Pinós (Vinalopó Mitjà).

Llengua [modifica]

Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Girera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el "Butlletí de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies.

En l'actualitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla a petició de l'ajuntament.[2]

Referències [modifica]

  1. ↑ Llei 2/2003, de 28 de març, per la que es declara la Serra del Carxe com a Parc Regional. Decret núm. 69/2002, de 22 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra del Carxe. (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 L'Ajuntament de Iecla demana a l'AVL classes de valencià, en el diari El País (castellà)
  3. ↑ L'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartirà classes de valencià en Iecla, en panorama-actual.es (castellà)
  4. ↑ Dades de Iecla i els seus nuclis al lloc web de l'INE

Bibliografia [modifica]

  • Limorti, Ester; Quintana, Artur. El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. (1998) ISBN 84-7784-315-5
  • Beltran i Calvo, Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, 2008. ISBN 84-6122-710-7
  • Montoya Abat, Brauli. La situació del català al País Valencià: de València al Carxe i Guardamar. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2002. ISBN 84-8825-645-0

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carxe



Coord.: 38° 25′ 38″ N, 1° 09′ 53″ O / 38.42722,-1.16472

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Carxe&oldid=11743650»