El Castell de Guadalest
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Marina Baixa | |||||
.jpg) |
|||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Baixa Manc. Marina Baixa La Vila Joiosa |
||||
| Gentilici | Castellenc, Castellenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 16 km² | ||||
| Altitud | 586 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
240 hab. 15 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Distàncies | 148 km de València 30 km de la Vila Joiosa |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV i 1 PSPV Enrique Ponsoda Fracés (PPCV) |
||||
| Codi postal | 03510 |
||||
| Festes majors | Del 14 al 17 d'agost | ||||
| Web | |||||
El Castell de Guadalest és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa.El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa en la Vall de Guadalest, a 595 m. d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m.), el Morro Blau (1124 m.) i el Morro Blanc (1084 m.); el riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen en l'embassament de Guadalest, proper a la vila. El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta). S'accedeix al Castell de Guadalest des de la carretera CV-70.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dóna a Bernat de Sarrià en la família del qual roman fins a 1335, període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la Corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona; el 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dóna a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins 1609 en què, a ran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; en 1699 a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successió el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrèmols assoleixen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt històric-artístic.[2]
[modifica] Demografia i economia
El cens de 2003 dóna la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.
[modifica] Edificis d'interés
La vila es construí al redòs del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i per l'altra a la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:
- Castell de l'Alcazaiba, o de sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.
- Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'arriba a ell a través d'un túnel obert en la roca.
- Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.
- Església de Ntra. Sra. de l'Assumpció. Edificada entre 1740 i 1753 per José Sierra en estil barroc sobre el solar d'un temple de Reconquesta del XIII. La guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, en 1962, a la seua remodelació. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la.
- Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.
- Torre-Penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
- Ermita Sant Joaquim i Santa Anna de Gines
Hem comentat la proliferació de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relació:
- Museu del Betlem i Casetes de Nines.
- Museu d'Instruments de tortura.
- Museu de microminiatures
- Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del segle XVIII.
- Museu microgegant.
[modifica] Gastronomia
L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Bautista Balaguer Vidal | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Bautista Balaguer Vidal | AP |
| 1987 - 1991 | Juan Bautista Balaguer Vidal | AP |
| 1991 - 1995 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP |
| 1995 - 1999 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP |
| 2007 - 2011 | Maria Trinidad Amorós Granell | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | Enrique Ponsoda Fracés | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Enrique Ponsoda Fracés | 82 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Andreu Balaguer Bou | 72 | 1 | ||
| Total | 154 | 5 | |||
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Maceda, Víctor. «Molt més que un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 65 (març 2008), p. 57. ISSN 1695-2014.
[modifica] Enllaços externs
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
|
|||||
.png){kind=small}
