El Castell de Vilamalefa
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Millars | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Casteller, castellera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 37,70 km² | ||
| Altitud | 808 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
112 hab. 2,97 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 07′ 50″ N, 0° 22′ 45″ O / 40.13056,-0.37917Coord.: 40° 07′ 50″ N, 0° 22′ 45″ O / 40.13056,-0.37917 | ||
| Distàncies | 119 km de València 47 km de Castelló de la Plana |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
14 5 PP Diego Gallén Bou (PP) |
||
| Codi postal | 12123 |
||
| Festes majors | Crist del Calvari Setembre |
||
| Fira tradicional | Sant Sebastià 20 de gener |
||
El Castell de Vilamalefa (oficialment i en castellà Castilllo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Limita amb Vilafermosa, Sucaina, Lludient, Xodos i Llucena.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Poble amb un terme molt muntanyós que compta amb diferents paratges dignes d'esment com ara l'aldea de Cedraman, el riu de Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas, de la Tosca , d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador.
Nuclis de població [modifica]
Els seus habitants viuen disseminats en els següents nuclis de població: * Benachera
- Castillo de Villamalefa
- Cedraman
- El Colladillo
- La Granella
- Mas-Quemado
- Masia de Adelantado
- Masia de la Loma
- Masia de Montolio
- Masia de Negre
- Masia de Roque Chiva
- Masia de Royo
- Masia del Pozo
- Masia del Prado
Historia [modifica]
Les primeres notícies que tenim són d'època àrab quan el governador almohade de València, Zayd Abu Zayd, senyor del lloc, convertit al cristianisme féu concessió del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i després (1247) al de Tarragona, el qual donà carta pobla en 1242 a cristians aragonesos per què fundessen una nova població que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d'Arenós.
Durant les bandositats del Regne de València, el 1472 Jaume d'Arenós es féu fort a la Muela de Vilafermosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta contra el petit exèrcit que va conduir Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, governador de València per sotmetre'ls, Jaume d'Arenós fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.
Altres senyors que es coneixen són: el duc de Gandia, la Corona i l'infant Jaume d'Aragó a qui Joan II (1398-1479) va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons.
Fou testimoni actiu en les guerres carlines.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 151 | 139 | 132 | 137 | 130 | 115 | 103 | 108 | 101 | 88 | 102 |
Economia [modifica]
Agricultura.
Monuments [modifica]
Ha desaparegut en la seva major part, ja que el general Espartero va ordenar la seva demolició. Molts de les seves restes s'han utilitzat en la construcció de diversos edificis de la població. Avui només poden apreciar-se algunes restes de muralles, els fonaments d'algunes torres i vestigis d'un aljub.
- Cedraman.
En el caseriu de Cedraman va néixer un fill de Zeit-Abu-Zeit, del com es conserva l'anomenta "palau". Aquest va concedir als habitants del lloc privilegis que van gaudir fins al segle passat.
- Església de Sant Pere. Del segle XVII.
En un estil barroc rural, d'una sola nau amb capelles sense decoració. Conserva una creu parroquial del s.XVI.
- Palau del rei Zeit.
Només es conserven tres arcs que formen el que actualment es coneix com Porxo i que han servit fins a fa pocs anys com refugi de les cavalleries dels viatgers. Aquests arcs i algun més que es conserva en l'interior o portes d'alguns habitatges que els envolten formaven part de l'antic palau moro on va néixer el fill de Abú Zayd. A aquest lloc anaven a donar a llum les dones dels pobles propers, pel que se li ha conegut també com La Paridera. Es troba en el centre de Cedraman.
Festes i celebracions locals [modifica]
- Festa dels Desemparats. Se celebra l'1 de maig.
- Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb benedicció d'animals, missa i sopar de germanor.
- Festes patronals. Se celebra el tercer cap de setmana de setembre amb bous al carrer i balls en honor al Crist del Calvari.
- Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener amb un romiatge a l'ermita del sant i amb una fira.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Castell de Vilamalefa |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
||||||||
