Es Coll d'en Rabassa
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
| Illa | Mallorca | |||
| Municipi | Palma | |||
| Districte municipal | Platja de Palma i Pla de Sant Jordi  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 10.854 | |||
| Gentilici | Coller, collera | |||
| Llengua utilitzada | Català, castellà | |||
| Dades històriques | ||||
| Diada del barri: 16 de juliol | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 07007 | |||
Es Coll d'en Rabassa és un barri de Palma, Illes Balears, Espanya. És delimitat pels barris de Son Malferit, El Molinar, Son Riera, Ca Pastilla, Aeroport i Són Ferriol i està situat a uns 6 km del centre.
El barri compta amb bars, restaurants, principalment de productes de la mar, encara que també hi ha locals de carn a la brasa i uns altres on menjar menús diaris a preus econòmics. Té tres col·legis.
En aquest barri, a més, hi ha la zona d'Es Carnatge, que antigament va servir com a pedrera de marés per a la construcció de la Catedral de Palma.
En l'actualitat la zona està declarada com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), pel fet que habiten molts endemismes balears. També hi podem trobar una platja fòssil del Quaternari.
Entre el patrimoni històric del Coll, destaquen l'església de La nostra Senyora del Carmen, datada del 1885; i la Torre d'en Pau, antiga bateria de costa que, al costat d'unes altres, servia per a la defensa de la badia de Palma. Aquesta bateria es va convertir en parc municipal i, lamentablement, en l'actualitat és en un important estat de degradació.
La barriada comptava l'any 2021 amb una població de 10.854 habitants.
Història[modifica]
El Coll d'en Rabassa neix a partir del moment en el qual es derroquen les murades de Palma i comença l'eixample de la ciutat. Des del segle xix sorgeix un nou tipus d'habitatge d'esbarjo en les costes, on neixen els primers habitatges més humils de l'actual barri.
El 1885 el mossèn Bartolomeu Castell va proposar la construcció d'una església, ja que no n'hi havia cap temple en la barriada. Ja el 8 de setembre del mateix any ja se'n va inaugurar la primera part.
El 6 d'octubre de 1916 es va inaugurar la línia de tren Palma-Llucmajor, que tenia una parada a l'estació del Coll d'en Rabassa, que fer créixer el barri per l'arribada de nous veïns provinents del centre de Palma. En conseqüència d'aquesta pujada de la població s'hi van desenvolupar les primeres escoles, cinemes, bars i fins i tot indústries.
Benestar social[modifica]
Educació[modifica]
El barri té tres col·legis, dos d'ells tenen una escola infantil i primària (CEIP Coll d'en Rabassa i CC Sant Vicent de Paúl) i una altra que compta amb escola infantil, primària i secundària (Col·legi Lladó).
El primer col·legi a obrir les seves portes va ser el «CC Sant Vicent de Paúl» el 1910, encara que no va obtenir l'autorització per a impartir ensenyament primari fins al 1949. Li segueix el «CEIP Coll d'en Rabassa», antic Col·legi Nacional de 1934, inaugurat a la II República pel batle Emili Darder, i finalment el Col·legi Lladó, que en aquells dies era anomenat Acadèmia Pericial Lladó el1948). En aquells dies, hi havia també el Liceu del Carmen.
Sanitat[modifica]
El barri compta amb un Centre de Salut, inaugurat al 1985 pel ministre Ernest Lluch, on els veïns tenen accés gratuït gràcies a l'Ajuntament de Palma, que va començar a crear una xarxa de centres. Aquest és un dels dinou que existeixen a Palma.
També hi ha l'hospital Sant Joan de Déu inaugurat el 1955, un centre sanitari parcialment dependent de la Conselleria de Salut dedicat a la traumatologia. Les línies 28 i 27 de l'EMT tenen una parada a l'hospital.
Religió[modifica]
La religió predominant en el barri és el catolicisme: una de les tres escoles no és laica, sinó catòlica (CC Sant Vicent de Paúl) i la Parròquia del Coll d'en Rabassa. Per la immigració hi comencen a arribar altres cultures i religions, com és el cas de l'els Testimonis de Jehová, el saló dels quals del Regne està situat al carrer Blau.
Parròquia d'es Coll d'en Rabassa[modifica]
L'església rep el nom de La nostra Senyora del Carmen, beneïda el 8 de setembre de 1885. És d'inspiració romànica, amb una nau central amb quatre capelles al costat dret i dos al costat esquerre. A dalt, als laterals de la volta central, hi ha uns vitralls que representen la vida de la Mare de Déu. A la torre del campanar hi ha tres campanes, beneïdes l'any 1948.
El temple va quedar inacabat, ja que li falta una torre en el costat dret, bessona a la qual té. El rellotge que llueix prové de l'antiga estació de tren d'es Coll.[1]
L'església organitza les processons de Setmana Santa, on se celebra cada any el Via crucis, el qual té una gran acceptació per part dels religiosos i curiosos, ja que es representa la crucifixió i mort de Crist. El 16 de juliol és el dia de la Verge del Carme, on se celebra el dia de la parròquia i les festes del barri. L'església està situada al carrer Bartolomeu Castell, i l'entrada principal del temple es troba a la plaça de l'Església.
Comerç[modifica]
El barri es basa en el petit comerç, es troben algunes botigues de roba, fruiteries, carnisseries, forns i bars. Existeixen diversos supermercats i el 2016 s'hi va obrir el Centre Comercial més gran de l'illa, Fan Mallorca Shopping.
La majoria de botigues són al carrer Cardenal Rosell, coneguda pels veïns com «La principal». Destaca també el carrer de les Illes Pitiüses, on hi ha molts bars. El petit comerç, igual que en la resta de zones, pateix per culpa de les grans distribuïdora ja que no poden competir contra els seus baixos preus.
El Fan Mallorca Shopping és el centre comercial més gran de les Illes Balears, a cinc quilòmetres del centre de Palma. Va obrir les portes a la fi de 2016, dona trebal directament a uns mil cinc-centes persones llocs de treball directes dos mil d'indirectes. Hi ha totes les grans
S'hi ha establert les grans cadenes com Primark, H&M, Mango, Decathlon, Media Markt, Grup Cortefiel, C&A, Foot Locker o Benetton, entre d'altres. Conté les Cinemes Artesiete i cadenes de restauració ràpida com Vips, Foster's Hollywood, Burger King, Starbucks, La Tagliatella entre moltes altres.
Transport[modifica]
Autobusos[modifica]
Les línies 18, 28, 27, 31, 32 i 35 de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) hi fan el servei.
Línies
| Línia | Trajecte | Recorregut |
|---|---|---|
| 18 | Son Riera - Sindicat | |
| 27 | Circular - Son Llàtzer (esquerra) | |
| 28 | Circular - Son Llàtzer (dreta) | |
| 31 | Sant Jordi - Sindicat | |
| 32 | S'Arenal - Sindicat | |
Carril bici[modifica]
Palma compta amb un extens carril bici que recorre tota la Platja de Palma, d'aquesta manera, passant pel Coll d'en Rabassa. Existeixen tres possibilitats d'entrar al barri mitjançant el carril bici, des de la barriada veïna El Molinar (entrant per la zona de Ciutat Jardí), des de Can Pastilla (entrant per la zona de Es Carnatge) o des de Son Malferit (entrant per l'entrada al Molinar de Dt.-20).
Tramvia[modifica]
Després d'una desena d'any de planificació, el 2022 es va presentar el projecte definitiu del «Trambadia» que connectarà la plaça d'Espanya amb l'aeroport, que travessarà el barri.[2] Les obres haurien de començar el 2023,[3] però el nou govern de Prohens (PP-Vox) va cancel·lar el projecte.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Galiana Veiret, Pere. Lleonard Muntaner. Església i religió al Coll d´en Rabassa (1884-2018), 2018. ISBN 978-84-17153-43-4.
- ↑ «El Trambadia connectarà una vintena d’espais públics al llarg del seu recorregut». Govern de les Illes Baelars, 22-11-2022. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Segura, Patrícia «Així serà el nou tramvia de Palma». Ara Balears, 10-11-2022.
- ↑ de Elena, Víctor «Baleares solicita ingresar los 185 millones del Tranvía de Palma pese a anular la obra». La Información, 09-11-2023.