El Decameró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Pasolini. Si cerqueu l'obra literària de Giovanni Boccaccio, vegeu «Decameró».
Infotaula de pel·lículaEl Decameró
Il Decamerone

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPier Paolo Pasolini
Protagonistes
Pier Paolo Pasolini
Ninetto Davoli
Silvana Mangano
Director artísticDante Ferretti
Andrea Fantacci
ProduccióAlberto Grimaldi
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini
MúsicaEnnio Morricone
Dissenyador de soPietro Spadoni
Gianni D'Amico
Mario Morigi
FotografiaTonino Delli Colli
MuntatgeNino Baragli
Tatiana Casini Morigi
VestuariDanilo Donati
ProductoraPEA
Prod. Artistes Associés
Artemis Film
DistribuïdorUnited Artists
Carlotta Films (França)
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Alemanya
Estrena1971
Durada112 minuts
Idioma originalitalià
castellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeCentre-Vall del Loira Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDecameró Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0065622 Filmaffinity: 711651 Allocine: 2372 Rottentomatoes: m/decameron Letterboxd: the-decameron Allmovie: v12991 TCM: 72689 TV.com: movies/the-decameron TMDB.org: 33583 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Trilogia de la Vida Modifica el valor a Wikidata

El Decameró (títol original en italià: Il Decamerone) és una pel·lícula franco-germanoitaliana de Pier Paolo Pasolini, del 1971. Ha estat doblada al català.[1] La pel·lícula és una adaptació de l'obra escrita al segle XIV per Giovanni Boccaccio, el Decameró, que recull, en deu dies (d'aquí el títol «decameró»), un centenar d'històries que es conten deu joves florentins, set noies i tres nois que estan fora de la seva ciutat per una epidèmia de pesta.

Els esquetxos que componen la pel·lícula se situen a l'edat mitjana a Nàpols i impliquen escenes particularment llibertines i immorals per a aquesta època (heterosexualitat, homosexualitat i pedofília). Pasolini fa ell mateix el paper d'un deixeble del pintor Giotto, en una mena de fil conductor que enllaça els diferents esquetxos.

Segons Pasolini, el Decameró és la primera part d'una obra cinematogràfica més vasta, la «trilogia de la vida» constituïda, a més del Decameró, dels Contes de Canterbury (1972) i de Mil i una nits (1974).

Argument[modifica]

Ninetto Davoli

Deu històries d'ingenus del Decameró,[2] revisades i corregides per Pier Paolo Pasolini:

  1. Un jove s'enriqueix després d'haver estat estafat diverses vegades (notícia 5 de la IIe jornada).
  2. Una monja en sermoneja una altra per un pecat que ha comès, però sucumbeix al seu torn al mateix pecat.
  3. Un pretès sordmut s'aprofita de monges curioses.
  4. Una dona enganya el seu marit a la seva pròpia casa sense que se n'adoni.
  5. En el seu llit de mort, un seductor impenitent ensarrona el sacerdot i es fa canonitzar (notícia 1 de la 1a jornada).
  6. Uns pintors esperen la inspiració divina.
  7. Una noia dorm sobre la teulada de la seva casa per trobar-hi el seu amant.
  8. Tres germans es vengen de l'amant de la seva germana.
  9. Un sacerdot prova d'abusar de la dona del seu amic.
  10. Dos amics pacten per tal de descobrir el que passa després de la mort.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions
  • 1972: Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín per Pier Paolo Pasolini.

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. El Decameró. esadir.cat. 
  2. ↑ «Il Decamerone». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Decameró
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Decameró&oldid=31315992»