El Masnou

El Masnou

Bandera Bandera Escut d'armes
Localització
41° 28′ 54″ N, 2° 19′ 04″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	El Masnou
Població humana
Població	24.181 (2023) (7.112,06 hab./km²)
Gentilici	Masnoví, masnovina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	3,4 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	27
Limita amb	Teià Montgat Premià de Mar Alella
Dades històriques
Dia festiu	Sant Pere
Identificador descriptiu
Codi postal	08320
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08118
Codi IDESCAT	081189
Lloc web	elmasnou.cat

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Geografia

Està situat a la costa, entre Montgat i Premià de Mar. Té un relleu molt accidentat degut a la proximitat de la Serralada Litoral.

Mapa de distàncies

El Masnou

Montgat (3,2 km)

Alella (2,4 km)

Teià (2 km)

Premià de Mar (3,7 km)

Mataró (12,6 km)

Barcelona (15,9 km)

Història

Façana de la Casa de la Vila del Masnou

L'actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins al 1825.

El nou municipi va incorporar el barri d'Ocata. Fundat per immigrats occitans procedents de Leucata, comarca de Fitor, d'on deriva el nom d'Ocata, aquest barri disposa d'un baixador propi a la línia ferroviària de Barcelona a Mataró. A la platja d'Ocata, junt a la riera de Teià, acaba el meridià verd. Una placa amb la inscripció «en aquest punt de Catalunya acaba el meridià verd que comença a Dunkerque» recorda aquest fet. Posteriorment (1846) el municipi va incorporar també el barri d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar, un barri marítim que compta amb uns 1.415 veïns.

El Masnou conserva fins a l'actualitat els títols de «Vila Benèfica» concedit l'any 1902 pel rei d'Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d'un asil benèfic (la Casa Benèfica) i el d'«Il·lustríssima Vila», concedit l'any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l'Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A final del segle XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.

Posteriorment es construí el port, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l'allotjament de les embarcacions és un important punt d'oci nocturn, no només de caràcter municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt el Club Nàutic el Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya quant a competicions i medalles.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - - - - 3.933 4.250 3.188 3.396 3.487

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.873 4.604 4.970 5.098 6.091 10.410 14.430 18.040 18.640 18.640

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 20.387 20.794 21.076 21.220 21.196 21.833 22.066 22.536 22.550 22.742

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 23.119 23.340 23.831 23.829 - - - - - -

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Article principal: Llista d'alcaldes del Masnou

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Josep Azuara González	CIU	19/04/1979
1983 - 1987	Josep Azuara González	CIU	28/05/1983
1987 - 1991	Josep Azuara González	CIU	30/06/1987
1991 - 1995	Josep Azuara González	CIU	15/06/1991
1995 - 1999	Josep Azuara González	CIU	17/06/1995
1999 - 2003	Josep Azuara González	CIU	03/07/1999
2003 - 2007	Eduard Gisbert i Amat	PSC-PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	Eduard Gisbert i Amat	PSC-PSOE	16/06/2007
2011 - 2015	Pere Parés i Rosés	CIU	11/06/2011
2015 - 2019	Jaume Oliveras i Maristany	ERC	13/06/2015
2019 - 2023			15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Resultats electorals - El Masnou, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	ERC-MES-AM	Jaume Oliveras i Maristany	2.843	6	27,27%
	CiU	Pere Parés i Rosés	2.262	5	21,70%
	C's	Frans Avilés Salazar	1.258	3	12,07%
	CUP-PA	Sandra Miras Martínez	1.231	2	11,81%
	ICV-EUiA-E	Màxim Fàbregas Añaños	1.081	2	10,37%
	PSC-CP	Ernest Suñé Nicolás	971	2	9,32%
	PPC	Federico de las Heras Garrido	561	1	5,38%
	Vot en blanc		217		2,08%
	Vot nul		70		0,67%
	Abstenció		7.179		40,62%
Total		votants		21

Economia

L'agricultura masnovina té com a principal i gairebé únic actiu el conreu de la flor, especialment del clavell. La indústria és més important amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), però també hi ha indústria de la construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics.

Els dimarts hi té lloc el mercat setmanal.

Cultura

La festa major se celebra per Sant Pere, el dia 29 de juny. Des de l'any 2015, aquesta porta per lema "Terra, Mar i Foc", en honor a la llegenda dels tres elements fundacionals del Masnou, els quals provenen d'unes nimfes. Aquesta llegenda és escenificada cada any mitjançant el pregó de la festa major que es fa a la platja d'Ocata. Durant la festa major, els actes més destacats són la trobada de gegants, el castell de focs, els nombrosos concerts i l'ofici en honor de Sant Pere.

També se celebren el festival de curtmetratges Fastcurt durant el juliol i el festival internacional de circ Ple de Riure, durant el mateix mes. A l'abril es celebra l'aplec de la Sardana, tot i que cada mes es fa una ballada amb una cobla en directe. També destaquen les celebracions de la Fira de Santa Llúcia, la cursa de Sant Silvestre (la més antiga de Catalunya i la primera d'Espanya a introduir una cursa només per a dones), la perkutada...

El Masnou consta d'una colla gegantera. Els seus gegants són en Pere el Drapaire i n'Eulàlia Tallacolls. Fan 3,45 m d'alçada (ell) i 3,20 m (ella). Van ser construïts al taller El Ingenio de Barcelona (els originals) i al taller Sarandaca de Granollers (les còpies). Duen els noms dels patrons de la vila. Els gegants duen el sobrenom de “Drapaire” i “Tallacolls” en homenatge a qui van ser els seus mecenes (Jaume Santigosa, que era drapaire, i la seva dona, que era modista i talla molt bé els colls de les camises). Gràcies a ells van existir els primers gegants a la vila del Masnou.

El poble també gaudeix de la colla bastonera Ple de Cops, una agrupació sardanista, una colla de diables, una colla trabucaire i tres grups de percussió: New Drummers, Atabalats i Vatukem. A l'Espai escènic Ca n'Humet s'ha instal·lat un programa fix de teatre, en el que es representen obres de teatre, musicals, concerts...

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments del Masnou

Cases de colors i Casa Benèfica al carrer de Buenos Aires

• Església de Sant Pere. Construïda entre 1760 i 1817.
• Casa de la Vila. D'estil neoclàssic, de Miquel Garriga i Roca.
• Casa del Marquès del Masnou. Construïda el 1902 per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté.
• El Casino. Edifici modernista amb elements eclèctics, de Bonaventura Bassegoda i Amigó.
• Casa Benèfica. Construïda el 1901 per l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà.
• Casa del Marquès de la Manguera o Casa de Cultura. D'estil arabesc.
• Cementiri municipal. Conserva un important llegat escultòric, amb una important escultura de Josep Llimona i Bruguera.
• Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Museu d'història local i, en especial, sobre la relació de la vila amb el mar.
• Museu Cusí de Farmàcia. Museu de titularitat privada creat pel farmacèutic Joaquim Cusí i Fortunet.

Fills i filles il·lustres

Categoria principal: Masnovins

• Joan Mirambell i Bertran (1796-1862), capità que va reobrir el comerç amb l'Uruguai després de la independència d'aquest país.
• Joan Maristany i Galceran (1832-1914), capità dedicat a la pirateria i l'esclavatge i amb molta participació en el despoblament de l'illa de Pasqua.
• Antoni Llampallas i Alsina (1855-1923), notari i delegat per la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Fèlix Oliver (1856-1932), pioner del cinema a l'Uruguai.
• Josep Duran i Maristany (1878-1956), capità i comerciant fundador de la ciutat de Durán (Equador).
• Jordi Pagans i Monsalvatje (1932), pintor figuratiu contemporani. Cosí del compositor de música clàssica Xavier Montsalvatge i Bassols.
• Lluís Millet i Pagès (1867-1941), músic fundador de l'Orfeó Català.
• Rosa Sensat i Vilà (1873-1961), pedagoga.
• Bruno Saltor i Grau (1980-), futbolista.
• Ricard Rubio i Vives (1990-), jugador de bàsquet (Minnesota Timberwolves).

Enllaços externs

• Pàgina web oficial de l'Ajuntament
• Patrimoni històric i artístic del Masnou
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya