El Mite de la longevitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emperador Jinmu.

El mite de la longevitat fa referència a antigues llegendes de personatges històrics o mítics que tingueren una edat per sobre del que és normal. La majoria de les cultures han inflat les edats dels seus grans personatges com orgull nacional o sociocultural. Altres han estat un esforç per lligar la genealogia dels reis o emperadors amb als déus.

Aquest mite també pot referir-se a "les dietes, les drogues, l'alquímia, les pràctiques físiques, i per descomptat també als estats mentals" que s'han cregut que conferien major longevitat humana, especialment en la cultura oriental.

Sumèria[modifica | modifica el codi]

La duració que els antics sumeris donaren a la vida dels seus primers reis és fabulosament exagerada. Segons les investigacions de Sir Leonard Woolley que enumera vuit reis anteriors al Diluvi, aquest governaren la xifra de 241.200 anys.[1]

  • A-lu-lim, 28.800 anys.
  • A-la-gar, 36.000 anys.
  • En-me-en-lu-an-na, 43.200 anys.
  • En-me-en-gal-an-na, 28.800 anys.
  • Dumuzi, 36.000 anys.
  • En-sib-zi-an-na, 28.800 anys
  • En-me-en-dur-an-na, 21.000 anys.
  • du-du, 18.600 anys.


Això ha estat explicat per alguns, pel fet que cada ciutat-estat de Mesopotàmia tenien un sistema numèric diferent als seus veïns i solia haver diversos sistemes nombre que s'utilitza per a diferents finalitats dins de cada ciutat-estat. Aquests sistemes numèrics diferents van ser estandarditzats més tard al sistema Sistema sexagesimal.

Bíblia[modifica | modifica el codi]

Segons les Sagrades Escriptures (Gènesi capítol 5), diversos personatges de la Bíblia tingueren edats molt avançades:

Interpretació creients[modifica | modifica el codi]

Els apologistes bíblics, que interpreten literalment la Bíblia, afirmen que les edats avançades dels patriarques, era conseqüència que l'home fou creat originàriament per tenir vida eterna. Quan el pecat va ser introduït en el món per la desobediència d'Adam i Eva, la seva influència es va fer més gran en cada generació i Déu progressivament reduir la vida de l'home.[2] En segon lloc, abans del diluvi de Noè, existia un "firmament" sobre la terra que podria haver contribuït en gran mesura a la seva avançada edat de l'home.[3]

Interpretació escèptics[modifica | modifica el codi]

Per erudits i ateus l'edat exagerada dels patriarques no té suport científic. De fet, un home, viu avui en dia tres vegades més que l'Home de Cromanyó. D'altra banda, les investigacions recents situen la barrera biològica de l'espècie humana al voltant de 110 anys.

Pèrsia[modifica | modifica el codi]

El poema èpic anomenat Shahnameh escrit pel persa Ferdowsi l'any 1000, dóna una llista de personatges diversos que van viure més d'un segle:

  • Zahhak, 1000 anys.
  • Jamshid, 700 anys.
  • Fereydun, 500 anys.
  • Askania, 200 anys.
  • Kay kavus, 150 anys.
  • Manuchehr, 120 anys.
  • Lohrasp, 120 anys.
  • Goshtasp, 120 anys.

Japó[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició Kojiki alguns dels primers emperadors del Japó va governar durant més d'un segle, com l'Emperador Jinmu i l'Emperador koan. Estudis recents recolzen l'opinió que vuit emperadors van ser inventats per empènyer el regnat de l'emperador Jimmu enrere en el temps fins a l'any 660 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ceram, C. W.. Dioses Tumbas y Sabios (en castellà). Ediciones destino, 1965, p. 283. 
  2. ca&u=http://www.biblestudy.org/basicart/why-did-man-live-longer-before-flood-of-noah-than-after-it.html Corba de l'envelliment després del diluvi
  3. Causes per la longevitat en la Bíblia (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boia, Lucian. Forever Young: A Cultural History of Longevity from Antiquity to the Present (en anglès), 2004. ISBN 1861891547. 
  • Thoms, William J. The Longevity of Man. Its Facts and Its Fictions. With a prefatory letter to Prof. Owen, C.B., F.R.S. on the limits and frequency of exceptional cases (en anglès). Londres: F. Norgate, 1879. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]