El País

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Crystal 128 knode.png
Diari
El País
El Pais logo 2007.svg
Gènere Informació General
Idioma Castellà
Periodicitat Diària
Àmbit de distribució Estatal
Fundació 1976
Fundador José Ortega Spottorno
Director Javier Moreno
Adreça Madrid
Empresa editora Grupo PRISA
Lloc web oficial

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid. Té cinc edicions territorials (Madrid, Andalusia, Catalunya, Euskadi i País Valencià), cadascuna amb un quadern específic d'informació local.

Es caracteritza per ser un periòdic de tendència europeista i socialdemòcrata, i pel gran tractament que dóna, en l'informatiu, a les notícies de caràcter internacional, de cultura i d'economia, a més de la informació sobre Espanya. Compta amb columnistes i col·laboradors puntuals provinents de diferents àmbits socials, que acostumen a reforçar la línia editorial progressista del diari. És el diari més llegit a Espanya i pertany al grup Prisa, que al seu torn ha sigut adquirit (57%) per un fons d'inversió nord-americà.[1]

En l'aspecte formal, El País es caracteritza per la seva sobrietat expressiva, tant en el tractament de la informació com en l'estètic: pàgines a cinc columnes en les quals predomina l'ordre i la clara distribució dels diferents subgèneres periodístics. La fotografia i la infografia compleixen un paper secundari de suport a la informació escrita. Des de la seva fundació sempre ha mantingut el mateix disseny, sense gaire evolució, i amb la seva mateixa tipografia, Times New Roman.

Història[modifica | modifica el codi]

Oficines de El País a Barcelona

Fundat per José Ortega Spottorno sortí a la llum el 4 de maig de 1976, i prompte es convertí en un mitjà fonamental en la transició democràtica a Espanya. El País va ocupar un buit existent en el seu moment i es va convertir en el periòdic de l'Espanya democràtica, donant veu, entre d'altres, a antics lluitadors antifranquistes i als defensors de la democràcia a Espanya, en uns moments que el trànsit del franquisme a la democràcia estava encara en ple desenvolupament. El seu primer director, fins al 1988, fou Juan Luis Cebrián, que venia de dirigir els últims informatius del franquisme el 1974.

Quatre anys després de la seva fundació, El País va demostrar el seu compromís amb la democràcia i la llibertat a Espanya, i es va guanyar definitivament la credibilitat com mitjà de referència per als demòcrates, en detriment d'altres mitjans. Amb motiu del cop d'estat del 23 de febrer del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. En plena incertesa a la nit del 23 de febrer de 1981, amb el govern i tots els diputats segrestats al Congrés de Diputats, amb els tancs de l'exèrcit ocupant els carrers de València, i abans que Televisió Espanyola pogués emetre el missatge institucional del Rei Joan Carles I condemnant el cop, El País va treure al carrer una edició especial del periòdic titulada «El País, amb la Constitució». Fou el primer diari que va sortir al carrer aquella nit posicionant-se clarament, i cridant als ciutadans a manifestar-se en favor de la democràcia. Va ser molt comentat en mitjans periodístics que el llavors director de El País, Juan Luis Cebrián, va trucar per telèfon al llavors director de Diario 16, Pedro J. Ramírez per a proposar-li que ambdós periòdics elaboressin una publicació conjunta en defensa de la democràcia, i Ramírez es va negar al·legant que preferia esperar unes hores a veure com es desenvolupaven els esdeveniments. Diario 16, finalment, va sortir al carrer després del missatge televisiu del Rei.

L'edició catalana del diari El País es posà en marxa l'any 1982, amb la participació del periodista Rafael Jorba.

El 1983 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats per la fervorosa defensa dels valors democràtics.

El 4 de maig de 1996 El País es va convertir en el segon periòdic de l'estat espanyol en oferir una edició electrònica a Internet, El País Digital (després del diari en llengua catalana Avui). També fou el primer periòdic espanyol que el 18 de novembre de l'any 2002 va imposar el sistema de pagament per a accedir als seus continguts informatius de la seva edició digital, que es va traduir en una disminució dràstica de les seves visites, aleshores l'edició digital d'El Mundo (que mantenia un accés obert però no complet als continguts del seu periòdic) es va fer amb el lideratge de la premsa digital espanyola. Abans de prendre aquesta decisió, El País Digital fou suspès el 2002 del control de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) durant quatre mesos per la comissió de dues faltes greus. El 3 de juny de 2005 El País va tornar a obrir el contingut del diari de forma gratuïta, deixant bàsicament als subscriptors l'accés a alguns suplements, continguts multimèdia i a les versions en pdf (hemeroteca).

El 6 d'octubre de 2014 El País va llançar l'edició digital en català del diari, sota la coordinació de Lluís Bassets.[2] Elpais.cat, sota el lema «Clar i català», compta amb informació pròpia específica i complementa amb una selecció de continguts traduïts de l'edició digital general.[2] L'edició digital en català complementa el suplement El Quadern de Catalunya, nascut el 10 d'octubre de 1982, que també es publica en català.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El fons Liberty adquireix el 57% del grup Prisa
  2. 2,0 2,1 2,2 Monclús, Judit. «‘El País’ posa en marxa una edició digital en català». Ara, 30 setembre 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El País Modifica l'enllaç a Wikidata