El Padrí III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Godfather: Part III
El padrí III
GodfatherIII2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Francis Ford Coppola
Direcció artística: Dean Tavoularis

Producció: Francis Ford Coppola, Fred Fuchs, Nicholas Gage, Fred Roos, Gray Frederickson, Charles Mulvehill i Marina Gefter

Guió: Mario Puzo i Francis Ford Coppola

Música: Carmine Coppola

So: Richard Beggs

Fotografia: Gordon Willis

Muntatge: Barry Malkin, Lisa Fruchtman i Walter Murch

Vestuari: Milena Canonero

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1990
Gènere: Drama, Cinema policíac
Duració: 162 min

Companyies
Productora: Paramount Pictures i Zoetrope Studios
Pressupost: 54 milions de dòlars
Precedida per: El Padrí II

Pàgina sobre “The Godfather: Part III a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.9/10 stars

El Padrí III (títol original en anglès The Godfather: Part III)[1] és un pel·lícula estatunidenca dirigida per Francis Ford Coppola, estrenada el 1990 i doblada al català.

Última part de la trilogia inspirada en l'obra de Mario Puzo, ha estat estrenada divuit anys després d'El Padrí i setze anys després d'El Padrí II.

Argument[modifica | modifica el codi]

Amb prop de seixanta anys, Michael Corleone desitja fer entrar els assumptes de «la família» en la legalitat. Prova d'adquirir una important societat immobiliària propietat del Vaticà. En la seva vida privada, Michael desespera de trobar un successor. El seu fill únic li anuncia en efecte la seva voluntat de fer-se cantant d'òpera.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

El començament de la pel·lícula estableix un paral·lelisme entre Michael i el seu pare Vito Corleone. En efecte, d'igual manera que a la primera pel·lícula de la trilogia, les escenes inicials es desenvolupen en un despatx, al marge d'una festa de família. Michael, com el seu pare anys abans, veu desfilar llavors els que tenen instàncies a formular-li. Per aquest paral·lelisme Francis Ford Coppola mostra que Michael ha aconseguit obtenir el mateix estatus respectable que el seu pare.

Com en El Padrí II, la psicologia del personatge de Michael Corleone és posada en primer terme.

Aquesta última part de la trilogia posa en escena un Michael envellit i aixafat pel pes del seu passat. Rosegat pel remordiment (sobretot pel que fa a l'assassinat del seu germà Fredo), s'adona de la seva crueltat. Es tracta aquí d'un home que, arribat al final de la seva vida, prova una última vegada de reparar els seus errors. El seu viatge a Sicília, acompanyat de la seva exesposa Kay, és l'ocasió de recordar-se dels moments que han marcat la seva existència. Així, poc abans de la seva mort, Francis Ford Coppola realitza un flashback ensenyant les tres dones que han tingut un pes més gran en la seva vida (tret de la seva mare), és a dir: la seva primera dona siciliana (Apollonia), Kay Adams i la seva filla Mary.

Finalment, la taronja (cítric estès a Sicília) continua ocupant un lloc simbòlic notable anunciant una tragèdia imminent. En El Padrí, Vito Corleone és víctima d'un intent d'assassinat mentre compra taronges. Aquí, les taronges són presents al jardí de la propietat de Michael quan aquest s'apaga. Igualment, durant la reunió entre les diferents famílies, una taronja roda sobre la taula poc abans de l'atac mortífer dels helicòpters. I en el moment de la crisi d'hipoglucèmia de Michael, és un suc de taronja que li salvar irònicament la vida.

Redempció i caiguda de Michael Corleone

Aquesta pel·lícula té com a tema la recerca de la redempció de Michael Corleone, i el fracàs d'aquesta cerca. El fracàs de Michael de reformar-se es deu més al funcionament del món en el qual viu, on la institució que hauria de ser la més moral - l'Església - no és exempta d'un funcionament mafiós que engolirà Michael mentre que esperava reformar-se amb el seu contacte.

Els personatges de la pel·lícula: els dobles de Michael Corleone

Aquesta pel·lícula aprofondeix en les relacions entre els personatges de la família Corleone, i dibuixa diversos pols d'atracció: Kay (Diane Keaton) ha escollit el món honrat representat amb el seu nou marit advocat. Aconsegueix convèncer Michael de deixar el seu fill Tony entrar en aquesta esfera separada, cosa de la que Michael no en comprèn en principi la necessitat, ja que ell mateix ha fet l'esforç de legalitzar la seva activitat. Per una mena de negocis amb Kay, Michael aconsegueix conservar pel seu costat la seva filla Mary (Sofia Coppola). Aquesta apareix als seus ulls com la garantia d'aquesta cerca moral: és ella qui presideix la fundació Corleone, i moltes vegades Michael impedeix tota temptativa (sobretot la dels seus antics col·legues) d'implicar aquesta fundació en activitats fosques. Allò del què Michael no s'adona en principi, és què els negocis amb el banc de Ciutat del Vaticà arruïnarà precisament aquesta esperança, i què la seva cerca moral se saldarà amb un fracàs, manifestat alhora per la mort de la seva filla i per l'obligació de recórrer als mètodes foscos per preservar els interessos de la seva fundació. Els dos fenòmens van lligats, ja que Michael ha jurat per la vida dels seus fills que deixaria la violència de costat. Mentre prohibia a Vincent (Andy García) de quedar-se amb la seva filla, pensant així a deixar-la fora de perill, Michael no s'adona que la seva filla és en perill mentre estigui a prop seu. En un sentit, només el seu fill ha estat salvat, ja que ha sabut allunyar-se de Michael per entrar en l'esfera de la seva mare (de manera reveladora, en l'escena de l'afusellament a les escales, l'assassí i Vincent són a un costat de les escales, Tony i Kay d'altra banda, i Michael i la seva noia són al mig).

Es veu així com tots els personatges de la família són, a un cert nivell, dobles de Michael, de les projeccions de les seves aspiracions contradictòries: Kay, la que ha estimat en aquell temps on era totalment estranya als negocis del seu pare, representa la seva cara moral, i no és anodí que a mesura que Michael refusa la violència, s'acosti a ella. Connie (Talia Shire) és d'alguna manera la garant de la memòria mafiosa de la família, i simbolitza la part de Michael lligada a la tradició de vendetta ; en una escena on Vincent li dóna la mà després que li ha donat una ordre, es comprèn que és ella que ha assumit el paper de Padrí mentre que Michael intenta d'anar cap a l'honestedat representada per Kay.

En la generació següent, Vincent (Andy García) representa la part de les tenebres de Michael, part cap a la qual aquest torna acceptant - empès per la mirada de Connie - donar a Vincent l'ordre d'atacar els seus enemics. Al contrari, Tony (Franc D'Ambrosio) representa el futur moral i legal girat cap a l'art. No és anodí que cadascun d'aquests dos joves estiguin molt propers a les dues figures femenines de la vida de Michael. Entre els dos es troba Mary (Sofia Coppola), la indecisió de la qual manifesta exteriorment l'oscil·lació amagada de Michael, que creu què volent el Bé en tindrà prou per aconseguir-ho. Mary, qui contràriament als altres membres de la família, és un personatge complex - ella ha d'assegurar-se la legitimitat de la fundació que dirigeix però és irreprimiblement atreta per Vincent - és el doble verdader de Michael, la figura del seu futur moral que intenta escapar a l'atracció del món mafiós. Michael no suporta l'acostament de Mary i Vincent. Creu poder escindir les dues figures que són dintre d'ell, però quan diu a Vincent que el preu a pagar per a la violència és que hagi de renunciar a Mary, no s'adona que allò val igualment per a ell mateix.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El paper de Mary Corleone interpretat per Sofia Coppola era inicialment previst per a Winona Ryder.
  • Alec Baldwin, Matt Dillon, Vall Kilmer, Charlie Sheen i Nicolas Cage van intentar obtenir el paper de Vincent Mancini, que finalment va recaure en Andy García.
  • Francis Ford Coppola desitjava que la pel·lícula portés per títol La Mort de Michael Corleone però no va ser acceptat per l'estudi de producció.
  • La música és signada del pare de Francis Ford Coppola, Carmine Coppola. Es troba també als crèdits: Talia Shire, la germana de Francis Ford Coppola i Sofia Coppola, la seva filla.
  • Aquesta pel·lícula no és la primera aparició de Sofia Coppola en una pel·lícula del seu pare. És ella qui «interpretava» la nena que es bateja al final de la primera pel·lícula. Tenia llavors tres dies d'edat. A més, en El Padrí II, apareix com a figurant en el vaixell dels emigrants italians a Ellis Island.
  • La música i l'argument de l'òpera Cavalleria rusticana tenen una gran importància en l'estructura del film.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema