El Palmar
| Localització | |
.jpg) |
|
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte |
Espanya País Valencià Província de València València València Pobles del Sud |
| Superfície | km² |
| Població (2008) • Densitat |
789 hab. |
| Coordenades | (i) |
| Codi postal | València 46012 |
| Festa major | Crist de la Salut |
El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolta i destaca nombrosos restaurants. Igualment és notable per l'alta concentració de barraques, l'habitatge tradicional de l'Horta que en altres indrets de la comarca té una presència gairebé testimonial. Al 2008 tenia 789 habitants[1] Es troba a 18 quilòmetres al sud de València, a través de la CV-500 amb una variant que acaba en el mateix poble.
Està situat al sud- de l'Albufera, en una antiga illa delimitada per la Sequiota, la séquia de Junsa al nord-est, el propi llac i la séquia vella de la Reina per l'oest i la vella del Palmar pel sud.[2] Es una de les pedanies més conegudes i característiques del llac, localitzada enmig de zones de regadiu, i conservant algunes barraques tradicionals de la zona. La novel·la "Canyes i fang" (Cañas y barro) de Vicent Blasco Ibáñez està ambientada en El Palmar i els seus voltants.
Taula de continguts |
[modifica] Història
En època islàmica segurament hagué d'existir una alqueria andalusina a l'illa, ja que en el Llibre del Repartiment de Jaume I es fa la donació d'una Alqueria de l'Alcúdia, situada a la mateixa illa del Palmar. El 15 de febrer de 1248, en abandonar el lloc els musulmans que hi habitaven, s'ordenà "aturar fins a 100 moros amb les seues dones i fills en aquella alqueria, perquè eren necessaris per al govern de trenta barques [...]".[2] Encara que les disposicions fetes per Jaume I foren molt favorables per a la pesca a l'Albufera, sembla que durant diversos segles la població no fou permanent, i que la majoria de les barraques foren d'habitants d'altres pobles i viles, com València, Russafa, Catarroja o Silla, i que les construien per a guardar els estris de pesca i guarir-se en cas de necessitat.[2]
No va ser fins la segona meitat del segle XVIII quan els pescadors i les seues famílies començaren a establir-se a l'illa, es creu que l'ermita ja existia en 1778. Existeixen diverses versions sobre la procedència d'aquesta gent, per bé que quasi totes determinen que el seu origen seria de les poblacions de Catarroja, Torrent i, més probablement, de Russafa, lloc d'on sembla que en un principi les dones es quedaren mentre els homes anaven i venien del Palmar.[2] Així es recorda en una antiga cançó russafina:[3]
| « | La vida del pescador també te la sé cantar: el dissabte cap a casa i el dilluns cap al Palmar. |
» |
D'acord amb el cens més antic que es conserva, de 1854, tenia 65 barraques i una ermita (que depenia de l'església de Pinedo),[4] tenia 289 habitants i pertanyia al municipiu de Russafa.[2]
L'any 1877 El Palmar, junta amb el municipi de Russafa, va passar a integrar-se en el municipi de València. En la dècada de 1930 el tipus d'habitatge més habitual era ja la de casa unifamiliar de planta baixa i un pis, tipologia que havia anat substituint a la de la barraca tradicional, especialment des de l'incendi de 1855 què havia destruïnt la meitat del poble. També en els anys 30 es construiren tres ponts sobre les séquies del Palmar, deixant així de ser una illa per a unir-se amb terra per la carretera Natzaret-Oliva (actual CV-500).
[modifica] Demografia
En 1854 tenia 289 habitants, xifra que va continuar augmentant fins els 351 en 1866 i els 436 en 1874. L'any 1910 la població era de 671 i en 1930 s'havia duplicat fins arribar als 1410 habitants. Des d'aleshores el creixement va disminuir, i després d'arribar a la xifra més alta en 1950, 1543 habitants, va començar a decrèixer fins als 775 que hi havia en 2009.[2]
[modifica] Economia
Tradicionalment l'economia del Palmar ha estat lligada a la pesca i al cultiu de l'arròs, però a partir de la dècada de 1960 va començar a canviar cap a la indústria, l'hostaleria i el comerç, sectors que actualment ocupen la majoria de la població.[2]
[modifica] Política
El Palmar depén de l'ajuntament de València, sent un barri dins del districte de Poblats del Sud. Però dnada la seua condició de poblament rural compta amb un alcalde de barri, encarregat de vetllar pel bon funcionament del lloc i de les relacions cíviques, signar informes administratius i portar a l'ajuntament de la ciutat les propostes sugerències, denúncies i reclamacions dels veïns.[5]
[modifica] Transports
El Palmar està comunicat mitjançant diverses carreteres secundàries amb la CV-500, que enllaça al nord amb València (a partir de El Saler és autovia) i pel sud amb Sueca.[6] També està unit a València amb una línia de Metrobús i hi arriben autobusos turístics.
[modifica] Serveis públics
El Palmar compta amb una seu de la Universitat Popular, la qual realitza activitats d'animació sociocultural, educació per a persones adultes i educació no reglada.[7] També hi ha una Societat Instructiva-Musical,[8] i un centre d'activitats per a persones majors, on es realitzen activitats socioculturals i recreatives, de convivència, manteniment físic, tallers i cursos diversos.[9] Existeix a més una Instal lació Esportiva elemental, que inclou un camp de preesport, una cistella de bàsquet, un camp de futbol 3x3, una pista de petanca i instal.lacions per tennis de taula i escacs.[10] El Palmar compta amb un consultori mèdic auxiliar.[11]
[modifica] Patrimoni
- Església de Jesús de l'Hort: Fundada en 1895 segons la placa que hi figura al tample, però es creu que ja existia a finals del segle XIX. Va dependre de la parròquia de Pinedo fins 1942, fins que es va constituir en parròquia pròpia.[4][3] L'edifici constad'una sola nau, amb el sostre voltat. La façana, sense decoració, és simètrica amb un únic buit sobre l'accés, i es remata amb una espadanya.[12] Sobre ésta se levanta una espadaña en la que se sitúa la campana.[2]
- Llar del Pescador: Edifci construït cap el 1980, s'alça en la plaça de la Sequiota.
- Embarcador: És un edifici aïllat, d'una sola altura i planta rectangular, construït cap el 1940 a les afores del poble.[2]
- Comunitat de Pescadors: es tracta d'un edifici amb tipologia de barraca, construït en la dècada de 1920.[2]
[modifica] Urbanisme
El nucli original del Palmar es troba al voltant de la plaça de la Sequiota, centre neuràlgic, amb l'església i al voltant del qual es construiren les primeres barraques, anomenades barraques amb con culata o de cul de mona, perquè tenien (i que encara tenen algunes barraques que es conserven) la part de darrere arrodonida per a trencar els intesos i freqüents vents que bufen a l'illal.[2] A partir de la plaça s'extenen dos eixos paral·lels en direcció nord-sud, els quals estructuren una retícula, creuats per altres carrers perpendiculars, formant el característic plànol allargat del poble.[2]
[modifica] Cultura
[modifica] Festes
- Festes del Crist de la Salut: Se celebren a principis d'agost, concretament des del dia 4 d'agost (amb una romeria amb barquetes per l'Albufera). El dia 6 d'agost se celebra la festa gran (dia del Salvador), amb una missa en el seu honor i una processó per la nit per tots els carrers del poble.
- Sant Roc: Fins a mitjans de la dècada de 1960, al voltant del 16 d'agost (sant Roc), quan ja no era època de pesca i l'arròs encara no havia madurat, els veïns del Palmar tenien el costum d'embarcar estris i anar cap El Perellonet. Allí, amb les veles a mode de tendal, formavent un petit campament, però les autoritats prohibiren aquesta romeria amb l'arribada del turisme i la urbanització de la zona.[2]
[modifica] Referències
- ↑ INE - unitats poblacionals de València
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla. «El Palmar». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud. 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987.
- ↑ 3,0 3,1 «Palmar, El». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla. «Pinedo». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud. 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987.
- ↑ Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla. «Legislación sobre las alcaldías de barrio». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud. 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987.
- ↑ Mapa Oficial de Carreteras. 46ª. Madrid: Ministerio de Fomento, 2006.
- ↑ «Universidad Popular - El Palmar» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
- ↑ «Sociedad Instructivo Musical de El Palmar» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
- ↑ «Centro Municipal de Actividades para personas mayores El Palmar» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
- ↑ «I.D.E. El Palmar (a)» (html) (en español). Fundación Deportiva Municipal de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
- ↑ «Consultorio auxiliar El Palmar» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
- ↑ «Parroquia del Niño Jesús del Huerto ("Isla" del Palmar - Albufera)» (html) (en español). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 26 de mayo de 2010].
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de València
- Planòl de El Palmar en la web de l'ajuntament de València
- Planòl urbanístic de El Palmar en la web de l'ajuntament de València
.svg){kind=small}
