El Periódico de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Crystal 128 knode.png
Diari
El Periódico de Catalunya
Krantenkiosk el periodico barcelona.jpg
Gènere Informació general
Idioma català i castellà
Periodicitat Diari
Àmbit de distribució Catalunya
Fundació 1978[1]
Director Enric Hernández
Empresa editora Grupo Zeta
Tirada 220.186 (OJD, gener 2005)
Difusió 171.211 (OJD, gener 2005)
Lloc web oficial

El Periódico de Catalunya és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana. És el diari de Catalunya més venut.[2] Pertany al Grup Zeta. Té uns 5.000 subscriptors.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El 26 d'octubre de 1978 va néixer El Periódico de Catalunya amb un nou model que va revolucionar el panorama de la premsa a Barcelona fins a convertir-lo, 25 anys després, en el diari més llegit en Catalunya. El Periódico té la seva redacció en un edifici del carrer Consell de Cent, en ple districte de l'Eixample de Barcelona, i compta amb corresponsals propis a les principals ciutats del món. Fundat pel barceloní Antonio Asensio Pizarro, va publicar el seu primer exemplar en un moment que existien tretze capçaleres als quioscos de Barcelona, tres d'elles esportives. El panorama periodístic de Barcelona es completarà a partir de 1978 amb un tercer rotatiu, El Periódico de Catalunya, que intenta heretar el testimoni de publicacions del Grup Mundo com Tele/eXprés, Catalunya Exprés o Mundo Diario.

Edicions del diari El Periódico de Catalunya en castellà (capçalera vermella) i en català (capçalera blava).

La primera redacció, situada en el carrer Roger de Llúria de Barcelona, va estar regida per un equip directiu liderat per Antonio Franco Estadella i format pels periodistes Julián Llac, Enrique Arias, Juan Fermín Vílchez, Fernando Jáuregui, Ramon Miravitllas, José Luis Erviti i José Luis Orosa. Des del principi va comptar amb prestigiosos articulistes de tot l'espectre ideològic: Emilio Romero, Manuel Martín Ferrand, Amando de Miguel, Cándido, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, o Antonio Álvarez-Solís. La seva sortida al mercat va suposar l'aposta per un nou concepte de periòdic imprès, en donar gran rellevància als elements gràfics, seguint el model del USA Today, ja que havia revolucionat la premsa dels Estats Units. Tanmateix, en el 1997 El Periódico enceta la doble edició en català.[4]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

En aquests més de 25 anys de vida, El Periódico de Catalunya ha estat testimoni des de la primera fila de la història de la transició, el desmantellament definitiu de la dictadura fins a la consolidació de la democràcia a Espanya. En els últims anys ha iniciat una política d'expansió amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Així, ha impulsat la creació de El Periòdic d'Andorra, El Periódico de Aragón, El Periódico de Extremadura, El Periódico Mediterrani i La Voz d'Astúrias. Tots aquests periòdics comparteixen amb El Periódico de Catalunya les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d'opinió i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques. El 5 de setembre de 2003 es va celebrar el 25è aniversari del diari, amb un acte central amb la concessió del Premi de Periodisme Antonio Asensio, intituit pel Grupo Zeta en memòria del seu fundador que va morir el 2001. El guardó el va atorgar el rei Juan Carlos.

Segons les dades de l'estudi de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) té una mitjana de tiratge de 99.022 exemplars diaris.[5]

Formalment El Periódico de Catalunya es caracteritza pel gran tractament gràfic i la impressió en color de totes les seves pàgines, guanyant premis per aquesta feina.

Premis[modifica | modifica el codi]

El 17 de novembre de 2011, El Periódico de Catalunya obté el seu últim premi i el reconeixement del seu treball visual. En aquesta ocasió el diari ha obtingut 12 premis en diverses categories en la "12+1" edició dels European Newspaper Award, la competició del continent que reconeix als diaris millor dissenyats d'Europa. El Periódico de Catalunya va ser el diari més premiat després del Bergens Tidende. En aquesta edició es van presentar 226 diaris de 27 països. El Periódico de Catalunya en el 2008 ja va rebre aquest premi com a millor diari dissenyat d'Europa i en les altres ocasions com en el 2009 va obtenir 14 premis.

Directors d'El Periódico[modifica | modifica el codi]

Filials[modifica | modifica el codi]

El Periòdic d'Andorra és un diari del Principat d'Andorra, fundat el 1996 com la filial andorrana d'El Periódico. Té la seva oficina central a Escaldes-Engordany.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Periódico de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «EL PERIÓDICO es consolida com a líder absolut del quiosc». El Periódico, 25/1/2012. [Consulta: 2/3/2012].
  3. Gutiérrez, Àlex. «Màrius Carol, un nou director per a la Vanguardia». Diari Ara, 13/12/2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  4. Winkels, Edwin. «EL PERIÓDICO celebra l'èxit de l'edició en català». El Periódico de Catalunya, 30 d'abril de 2011 [Consulta: 3 de gener de 2013].
  5. «El Periódico, el único gran diario que crece en noviembre» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 28/12/2012. [Consulta: 10/2/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Periódico de Catalunya