El Periódico de Catalunya
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
|
Diari El Periódico de Catalunya |
||
| Gènere | Informació general | |
| Idioma | català i castellà | |
| Periodicitat | Diari | |
| Àmbit de distribució | Catalunya | |
| Fundació | 1978[1] | |
| Director | Enric Hernández | |
|---|---|---|
| Empresa editora | Grupo Zeta | |
| Tirada | 220.186 (OJD, gener 2005) | |
| Difusió | 171.211 (OJD, gener 2005) | |
| Lloc web oficial | ||
El Periódico de Catalunya és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana. És el diari de Catalunya més venut.[2] Pertany al Grup Zeta.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El 26 d'Octubre de 1978 va néixer El Periódico de Catalunya amb un nou model que va revolucionar el panorama de la prensa a Barcelona fins a convertir-lo, 25 anys després, en el diari més llegit en Catalunya. El Periódico té la seva redacció en un edifici del carrer Consell de Cent, en ple districte de l'Eixample de Barcelona, i compta amb corresponsals propis a les principals ciutats del món. Fundat pel barceloní Antonio Asensio Pizarro , va publicar el seu primer exemplar en un moment que existien tretze capçaleres als quioscos de Barcelona, tres d'elles esportives. El panorama periodístic de Barcelona es completarà a partir de 1978 amb un tercer rotatiu, El Periódico de Catalunya, que intenta heretar el testimoni de publicacions del Grup Mundo com Tele/eXprés, Catalunya Exprés o Mundo Diario.
La primera redacció, situada en el carrer Roger de Llúria de Barcelona, va estar regida per un equip directiu liderat per Antonio Franco Estadella i format pels periodistes Julián Llac, Enrique Arias, Juan Fermín Vílchez, Fernando Jáuregui, Ramon Miravitllas, José Luis Erviti i José Luis Orosa. Des del principi va comptar amb prestigiosos articulistes de tot l'espectre ideològic: Emilio Romero, Manuel Martín Ferrand, Amando de Miguel, Cándido, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, o Antonio Álvarez-Solís. La seva sortida al mercat va suposar l'aposta per un nou concepte de periòdic imprès, en donar gran rellevància als elements gràfics, seguint el model del USA Today ja que havia revolucionat la premsa dels Estats Units. Tanmateix, en el 1983 El Periódico enceta la doble edició en català.
[modifica] Trajectòria
En aquest més de 25 anys de vida, El Periódico de Catalunya ha estat testimoni des de la primera fila de la història de la transició, el desmantellament definitiu de la dictadura fins la consolidació de la democràcia a Espanya. En els últims anys ha iniciat una política d'expansió amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Així, ha impulsat la creació de El Periòdic d'Andorra, El Periódico de Aragón, El Periódico de Extremadura, El Periódico Mediterrani i La Voz d'Astúrias. Tots aquests periòdics comparteixen amb El Periódico de Catalunya les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d'opinió i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques. El 5 de setembre de 2003 es va celebrar el 25è aniversari del diari, amb un acte central amb la concessió del Premi de Periodisme Antonio Asensio, intituit pel Grupo Zeta en memòria del seu fundador que va morir al 2001. El galardó el va atorgar el rei Juan Carlos. Segons les dades de l'estudi de la Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) té una mitjana de tiratge de 220.186 exemplars diaris i una difusió mitjana de 171.211 exemplars diaris., allunyant-se dels 53.000 exemplars que difonia al 1979. A l'any 2006 El Periódico de Catalunya té un preu de 1 euro de dilluns a dissabte, i de 1,90 euros els diumenges, dia que inclou la revista El Dominical, i diversos suplements temàtics. Aquest diari es considera ideològicament liberalista, progresista, catalanista, social i de centre-esquerre. Formalment El Periódico de Catalunya es caracteritza pel gran tractament gràfic i la impressió en color de totes les seves pàgines, guanyant premis per aquesta feina.
[modifica] Pemis
El 17 de novembre de 2011 , El Periódico de Catalunya obté el seu últim premi i el reconeixement del seu treball visual. En aquesta ocasió el diari ha obtingut 12 premis en varies categories en la "12+1" edició dels European Newspaper Award , la competició del continent que reconeix als diaris millor dissenyats d’Europa. El Periódico de Catalunya va ser el diari més premiat després del Bergens Tidende . En aquesta edició es van presentar 226 diaris de 27 països. El Periódico de Catalunya en el 2008 ja va rebre aquest premi com a millor diari dissenyat d’Europa i en les altres ocasions com en el 2009 va obtenir 14 premis.
[modifica] Directors de El Periódico
- 1978-1982: Antonio Franco Estadella.
- 1982-1985: Ginés Vivancos.
- 1985-1988: Enrique Arias-Vega.
- 1988-2006: Antonio Franco Estadella. (Repetint com a director)
- 2006-2010: Rafael Nadal i Farreras.
- Des de 2010: Enric Hernández.
[modifica] Plantilla actual
- Director: Enric Hernàndez.
- Directors adjunts: Albert Sáez, Juancho Dumall.
- Subdirectors: Bernat Gasulla, Joan Manuel Perdigó, Iosu de la Torre y José Antonio Sorolla.
- Director d'art: Ferran Grau.
- Delegada a Madrid: Gemma Robles.
- Tancament: Alfons Ribera.
- Opinió: Enric Sala y Albert Garrido.
- Internacional: Marta López.
- Política: Neus Tomàs.
- Economía: Olga Grau.
- Societat: Luis Mauri.
- Gran Barcelona: Javier Belmonte.
- Esports: David Torras.
- Icult: Teresa Cendrós.
- Dominical: Pau Arenós.
- Edició gràfica: Xavier Jubierre y Ferran Sendra.
- Diagramació: Ricard Sans.
- Infografía: Ricard Gràcia.
- Documentació: Miren Casado.
- Edició en català: Ricard Fité.
- Edició on line: Miguel Ángel Maestro y Pep Puig.
- Defensora de la Igualtat: Eva Peruga.
- Secretari General de Redacció: Xavier Martínez Chico.
- Directora de Comunicació: Montserrat Baldomà.
[modifica] Col·laboradors
[modifica] Filials
El Periòdic d'Andorra és un diari del Principat d'Andorra, fundat el 1996 com la filial andorrana d'El Periódico. Té la seva oficina central a Escaldes-Engordany.
[modifica] Bibliografia
• El Periódico de Catalunya, consultat el 26 de julio de 2011. • Informe sobre el sistema de traducció automàtica de El Periódico de Catalunya. • El Periódico de Catalunya, consultat el 2 de abril de 2009.
Pàgines webs: • Web de El Periódico de Catalunya • http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/sociedad/el-periodico-de-catalunya-celebra-su-25-aniversario_74677.html • http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/europa-premia-diseno-periodico-1224401
[modifica] Referències
- ↑ «El Periódico de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «EL PERIÓDICO es consolida com a líder absolut del quiosc». El Periódico, 25/1/2012. [Consulta: 2/3/2012].
[modifica] Enllaços externs
- periodico.cat - Enquesta activa ¿Considera fiable la informació dels articles de la Viquipèdia?
- El Periòdic d'Andorra (català)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||