El Petén

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Departament d'El Petén
Escut de El Petén
Localització de El Petén
Vista de Flores
Capital Flores
Àrea 35.854 km²
Població
 - Total (2003)
 - Densitat
 
688.296
19,20 habitants/km²
Idiomes Itzá, mopan, espanyol

El Petén (itzá Noh Petén 'Gran Illa')[1] és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional. Limita al nord amb Mèxic; al sud amb els departaments d'Izabal i Alta Verapaz; a l'est amb Belize; i a l'oest amb Mèxic.

Té una extensió territorial de 35.854 km², cosa que l'aconverteix en el departament més extens de Guatemala i l'entitat subnacional més gran de Centreamèrica. Flores, la capital departamental, es troba aproximadament a 488 km de la capital nacional.

Idiomes[modifica | modifica el codi]

Els idiomes originaris d'aquest departament són l'itzá i el mopan. En zonrs limítrofes amb Mèxic es parla també el lacandon i el yukatek, dels quals persisteixen el maia itzá i el maia mopan. La majoria d'habitants parla el castellà com a idioma popular, encara que també hi ha una part de població que parla q'eqchí'.

Municipis[modifica | modifica el codi]

El departament de Petén compta amb 13 municipis que són:

  1. Dolores
  2. Flores
  3. La Libertad
  4. Melchor de Mencos
  5. Poptún
  6. San Andrés
  7. San Benito
  8. San Francisco
  9. San José
  10. San Luis
  11. Santa Ana
  12. Sayaxché
  13. Las Cruces
Mapa del Petén mostrant els principals assentaments, carreteres, rius i llocs arqueològics.

Centres turístics i arqueològics[modifica | modifica el codi]

Al Petén es va desenvolupar, principalment durant el període clàssic mesoamericà, la cultura maia i s'hi troba una gran concentració d'antigues ciutats d'aquesta civilització com: El Mirador, El Pesquero, Nakbé, Dos Pilas, Tikal, Río Azul, Ceibal, Cival, San Bartolo, Uaxactún, Piedras Negras, Aguateca, El Naranjo, Yaxhá, Tayasal, Altar de Sacrificios, Ixkún, Ixtutz, El Zotz, Ixlú, Arroyo de Piedra, La Corona, Kinal, La Amelia, La Blanca, La Joyanca, Machaquilá, Motul de San José, Nakbé, La Muerta, Naachtún, Naj Tunich, El Naranjo, Nakum, San Bartolo, Punta de Chimino, Sacul, Pajaral, Río Azul, Tamarindito, Topoxté, Cancuén, Tres Islas, Uaxactún, Ucanal, Wakná, La Florida, El Porvenir, El Güiro, Waká, Witzná, Zacpetén, Xulnal, Zapote Bobal i altres.

A més de guardar tresors arqueològics que constitueixen un pol d'atracció per a turistes nacionals i estrangers, Petén posseeix incomparables i incomptables belleses naturals com les grutes de Jobtzinaj, així com Naj Tunich, la cova que va iniciar l'interès per les coves maies entre els arqueòlegs. El llac Petén Itzá, la Llaguna de Yaxhá i la de Sacnab, entre altres llacunes que per menors que siguin, no deixen de tenir gran bellesa, sense esmentar els seus majestuosos i cristal·lins rius que serpentegen a tota la selva que encara existeix, tant en la denominada conca del Petén com en la conca del Mirador i la conca de l'Usumacinta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sánchez Polo, Rómulo. «La investigación de la geografía política del siglo XVII en Petén central: La primera temporada». A: Laporte, J.P. y H. Escobedo. VIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1994 (versió digital). Guatemala: Museo Nacional de Arqueología y Etnología, 1995, p. 589-602. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

GeoCenter. Central America, Mexico, Caribbean [mapa], 1:4000000, World Country Map. ISBN 3-575-33214-2.
Hernández, Gonzalo; and González, Miguel. «Petén:Zona arqueológica por excelencia». Prensa Libre. [Consulta: 2010-01-20]. (castellà)
ITMB Publishing Ltd.. Guatemala [mapa], 3rd edició, 1:500000, International Travel Maps. (1998) ISBN 0-921463-64-2.
ITMB Publishing Ltd.. Guatemala [mapa], 5th edició, 1:470000, International Travel Maps. (2005) ISBN 1-55341-230-3.
Lovell, W. George. Conquest and Survival in Colonial Guatemala: A Historical Geography of the Cuchumatán Highlands, 1500–1821. 3a ed.. Montreal, Canada: McGill-Queen's University Press, 2005. ISBN 0-7735-2741-9. OCLC 58051691. 
Rice, Prudence M.; and Don S. Rice. «Introduction to the Kowoj and their Petén Neighbors». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009, p. 3–15. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268. 
Schwartz, Norman B.. Forest Society: A Social History of Petén, Guatemala. Philadelphia, Pennsylvania, USA: University of Pennsylvania Press, 1990. ISBN 9780812213164. OCLC 21974298. 
Sharer, Robert J.; with Loa P. Traxler. The Ancient Maya. 6a ed.. Stanford, California, USA: Stanford University Press, 2006. ISBN 0-8047-4817-9. OCLC 57577446. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Petén

Coord.: 16° 54′ 0″ N, 89° 54′ 0″ O / 16.90000°N,89.90000°O / 16.90000; -89.90000