El Poble Català
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|El Poble Català}}--~~~~ |
El Poble Català (1906-1918) fou un diari polític , òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Clavell. Aparegué com alternativa a La Veu de Catalunya, presentant una tendència centre nacionalista republicana. Al cap d’un any el setmanari esdevingué diari, sota la direcció de Francesc Rodón. Des de l'11 de maig de 1906 al 14 d'abril de 1918 es publicaren 4.603 números, ocupant el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana.
La publicació va entrar en crisi quan es tancaren els pactes entre el nacionalisme republicà i el radicalisme de Lerroux, de cara a les eleccions del 1914. Aquesta crisi es va allargar fins al 1918, moment en què va tancar. De 1906 fins al 1910, El Poble Català destacà per la publicació d’una biblioteca literària homònima d'autors nacionals i estrangers amb 19 titols que va adquirir gran ressò. Eugeni d'Ors hi assajà el Glossari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren, entre altres, Pompeu Fabra i Joan Maragall.
Taula de continguts |
[modifica] Fundació i inicis
El setmanari El Poble Català va néixer el 12 de novembre de 1904, sota la direcció de Joan Ventosa i Clavell, portaveu dels escindits de la Lliga Regionalista que condemnaren l’actitud submisa del partit davant la visita del rei a Barcelona, representaven, en definitiva, una opció diversa.
Es presentà com a contrapunt de La Veu de Catalunya, el diari de La Lliga, i amb l’objectiu de vertebrar una proposta alternativa a la revolucionària d’altres diaris com El Progreso o La Protesta.
Mentre fou setmanari hi col·laboraren alguns mestres de la lletres catalanes com Eugeni d’Ors, on hi assajà el Glossari sota el pseudònim Xènius, i altres com Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i molts altres escriptors.
Al cap d’un any, al 1906, el setmanari esdevindria diari, dirigit per Francesc Rodon, accionista i impulsor del projecte, el qual convertiria el mitjà en una via d’expressió del catalanisme d’esquerres moderat. Durant aquesta etapa formaren part de la redacció escriptors notables com Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet, Xavier Gambús, Josep Pous i Pagès, Feliu Elias Apa, Manuel de Montoliu, Gabriel Alomar, Ramon Raventós, Eugeni Xammar, Andreu Nin i Vicenç Bernades.
[modifica] Fets polèmics
Un dels redactors de El Poble Català, Alfons Maseras, va publicar-hi un conte a l’estiu de 1908 que va ser considerat immoral pel bisbe de Barcelona. Va excomunicar-lo, tot prohibint la seva lectura: “[...] hacemos saber a los católicos que no pueden en conciencia leerlo, aceptarlo, retenerlo en su poder, sin incurrir en grave pecado”.
Arran de la publicació del conte, succeïren alguns incidents, com el de Vic, on un carlí insultà a un venedor de diaris per vendre-hi el Poble Català. Conseqüentment, va esclatar una crisi al si del diari i, fins i tot, van haver de buscar un “director de palla”, Secundí Puig de Franch, que s’encarregava de respondre a les denúncies que els hi posaven, passant algun cop per la presó.
El diari es mostrà crític davant la Guerra del Marroc, un dels col·laboradors, Josep Pous i Pagès, va criticar les senyoretes de l’alta societat, anomenades dames blanques, per donar medalles als soldats que anaven al front. Després de la Setmana Tràgica, Poble Català va ser un dels diaris suspesos, tot i així, al cap de tres mesos de què les rotatives no funcionessin, van tornar a publicar amb molta força textos com “Barcelona no vol aquests medis arbitraris de repressió. Ahir la gent llegia els diaris perseguits ostentantlos ab alegria”.
[modifica] Unió amb el Partit Radical
Entre els accionistes del diari, un quants s’introduïren a Esquerra Republicana de Catalunya, com Ildefons Suñol, Josep Lluhí Rissench, Santiago Gubern, Jaume Carner etc. Precisament ells van donar al 1909 la direcció del diari a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Durant la seva direcció s’impulsà una pàgina social, que sortia tots els dilluns, i una pàgina esportiva, dirigida per Narcís Masferrer.
Des del 1910, la Lliga Regionalista liderava la dreta de l’esfera política juntament amb les forces caciquistes i integristes, mentre que l’esquerra es mostrava dividida entre els radicals lerrouxistes i els nacionalistes, els quals intentaven desbancar la dreta.
Evidentment, el diari es mantingué enemistat amb la Lliga Regionalista i, fins i tot, va protagonitzar algunes polèmiques amb Enric Prat de la Riba al 1910. Van ser processats per la publicació de l’article Cambó tramviari, on blasfemaven el famós polític per la seva actuació com a advocat de la Companyia de Tramvies.
Sota aquest escenari, a UFNR se li presentava la dicotomia entre, o bé potenciar la seva branca esquerrana per poder apropar-se a la classe obrera, o bé, intentar obtenir més gruix de l’electorat desenvolupant un cert conservadorisme, traient-li votants a La Lliga.
En aquest context i en vista de les eleccions de 1914, el partit prengué la decisió de fer coalició amb el partit radical d’Alejandro Lerroux, mitjançant el “Manifest de la Junta de Defensa Republicana”, més conegut com el pacte de Sant Gervasi.
Aquesta aliança provocà protestes entre alguns dels redactors de El Poble Català, entre els quals destaca A. Rovira i Virgili, A. Nin, M. Aguilar, C. Ametlla, i P. Bertrana, els quals es mostraren en contra el líder del partit i, també, director del diari, Pere Coromines.
La major part dels redactors van marxar de El Poble Català emportant-se la senyera perquè no fos profanada. Les raons de la seva marxa les van publicar a les planes de La Publicitat: “sortim del diari perquè no hem volgut fer política de coalició amb els radicals”.
[modifica] El desenllaç de El Poble Català
Fins al 1913 el diari aconseguí suficient influència, malgrat que només li quedessin nou redactors. No obstant això, a partir de la unió amb el partit radical, El Poble Català va anar perdent força tot i alguna col·laboració il·lustre, com la de Francesc Macià durant la Primera Guerra Mundial. Finalment a l’abril de 1918 desaparegué sense gran ressò.
[modifica] Característiques formals
Inicialment El Poble Català presentava un format de gran foli, encara que passà a foli a partir del 1908, moment en què també incorporà fotografies i dibuixos. Tenia quatre pàgines amb una distribució de sis columnes cadascuna. El subtítol de la publicació indicaven “Diari federal nacionalista republicà”.
[modifica] Directors
- Francesc Rodon (1906-1908)
- Joan Sureda(1908-1909)
- Pere Coromines i Montanya (1909-1916)
- Ignasi Ribera i Rovira (1916-1917)
- Pere Bohigas i Balaguer (1917-1918)
[modifica] Redactors
- Manuel Raventós i Domènech
- Josep Pous i Pagès
- Màrius Aguilar i Diana
- Antoni Rovira i Virgili
- Prudenci Bertrana i Comte
- Alexandre Plana i Santaló
- Francesc Xavier Gambús i Ballvé
- Albert de Quintana i Combis
- Carles Soldevila i Zubiburu
- Alfons Maseras i Galtés
[modifica] Col·laboradors
- Eugeni d'Ors i Rovira
- Josep Enric d'Ors i Rovira
- Gabriel Alomar i Villalonga
- Apel·les Mestres i Oñós
- Amadeu Hurtado i Miró
- Eugeni Xammar i Puigventós
[modifica] Referències
- «El Poble Català». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
