El Polític
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípies major – Hípies menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgies |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgores – El banquet |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Críties |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axioc - Alcione |
| Clitofont – Epínomis - Erixias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
El Polític o Politikos en grec i Politicus en Llatí, és l'últim d'un conjunt de quatre diàlegs de Plató. És precedit per Parmènides, Teetet i El Sofista.
Al text hi observem una discussió entre Sòcrates, el matemàtic Teodor, un altre estudiant anomenat Sòcrates (al que se li refereix com "Jove Sòcrates"), i un filòsof desconegut que exposa les idees del polític. Aquest filòsof és un estranger provinent de Elea al quin en diferents versions sel coneix com a "el visitant".
El text en sí és la continuació del diàleg el Sofista, el qual mostra una conversa entre Sòcrates, Teetet i el visitant.
D'acord amb John M. Cooper, la intenció d'aquest escrit és la d'explicar que el comandament o poder polític necessita d'un tipus especialitzat de coneixement.[1] El polític era qui posseïa aquest coneixement per a governar correctament i justament, a més de representar els millors interessos dels seus ciutadans. El diàleg mostra que els polítics han d'estar governats per aquest coneixement o gnosi. Aquesta proposta està dirigida contra aquells qui, d’acord amb el visitant, governen actualment. Aquells qui donen l'aparença de posseir aquest coneixement, però en realitat aquestes persones són només sofistes o imitadors.
Pel que el visitant o estranger afirma, un sofista és aquell que no coneix la forma correcta de fer les coses, però que aparenta davant els altres que si. L'ideal de l'estranger de com s'arriba a aquest coneixement per a governar és a través de divisions socials. El visitant s'esforça a especificar on i per què, tals divisions són necessàries de tal manera que es pugui governar apropiadament als ciutadans.
Referències [modifica]
- ↑ Cooper and Hutchinson. "Introduction to Politikos".
Bibliografia [modifica]
- Diàlegs, vol. XVI (El Polític), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1997.
- Cooper, John M. and Hutchinson, D. S. (eds.) Plato: Complete Works. Hackett Publishing Co. Inc., 1997. ISBN 0-87220-349-2
- Platón (1988). Diálogos. Obra completa. Volumen V: Parménides, Teeteto, Sofista, Político. Introducción, traducción y notas de Ma. Isabel de Santa Cruz, Álvaro Vallejo Campos, Néstor Luis Cordero. Madrid: Editorial Gredos.
