Tremp

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de El Pont d'Orrit)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tremp
Escut de Tremp Bandera de Tremp
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Pallars Jussà
Vista de l'Església de Tremp
Vista de l'Església de Tremp
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Pallars Jussà
Gentilici Trempolí, trempolina
Superfície 302,8 km²
Altitud 468 m
Població (2007)
  • Densitat
6.022 hab.
19,89 hab/km²
Coordenades 42° 10′ 9″ N 0° 53′ 36″ ECoordenades: 42° 10′ 9″ N 0° 53′ 36″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

28
Víctor Orrit i Ambrosio (PSC)
Agermanament Saint-Affrique (França)

Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial de Tremp, a la província de Lleida (Catalunya). Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana.

Entitat de població Habitants
Acadèmia General Bàsica de Suboficials 23
Aulàs 15
Castellet, el 6
Casterner de les Olles 1
Castissent 20
Claramunt 1
Claret 2
Eroles 11
Escarlà 2
Espills 5
Espluga Freda 1
Espluga de Serra 45
Fígols de Tremp 2
Gurp 8
Masos de Tamúrcia, els 12
Palau de Noguera 85
Pont d'Orrit, el 15
Puigcercós 52
Puigverd 1
Sant Adrià 4
Santa Engràcia 24
Sapeira 2
Suterranya 69
Tendrui 5
Tercui 2
Torogó 2
Torre de Tamúrcia, la 7
Tremp 4.647
Vilamitjana 207
Font: Municat

Taula de continguts

[edita] Situació

El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi es troben situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.

[edita] Vies d'accés

Estació de Tremp
Estació de Tremp

El nucli principal del municipi es troba situat sobre la carretera C-13, que el travessa en direcció nord-sud.

També es pot accedir per mitjà del ferrocarril de la línia entre Lleida i Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que té estació en el propi nucli.

A més, existeix la possibilitat d'accedir fent ús de la línia regular d'autobús.

[edita] Llocs d'interès

Campanar de Santa Maria de Tremp
  • La Plaça de la Creu, centre neuràlgic de la població, acull l'Ajuntament i la Basílica.
  • Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, l'església data del segle IX, encara que la fesomia i l'estructura actuals són fruit de diferents transformacions i barreja de diferents estils.
  • Antic hospital dels pobres, fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521.
  • Les Torres de l'Antiga Muralla, es conserven tres torres de l'antiga muralla.
  • El Parc del Pinell, és l'espai verd més important de la ciutat.
  • La Plaça del Peiró, situada sobre el turó més enlairat de la població.
  • El Pont de Sant Jaume, d'origen romànic remodelat a començaments del segle XVIII.

[edita] Clima

Malgrat formar part de les comarques pirinenques, la seva estratègica situació li permet gaudir d'un clima mediterrani, amb temperatures mitges similars a les del prelitoral català, si bé les temperatures màximes i mínimes són mes extremes.

[edita] Fills i filles il·lustres

[edita] Demografia

Evolució demogràfica 1900-2005
Evolució demogràfica 1900-2005
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
311 223 368 2.263 3.714 6.996 6.279 6.368 4.896
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
4.682 4.925 6.454 6.125 6.396 6.575 5.785 5.469 5.505
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
5.279 5.302 5.503 5.357 5.377 5.367 5.570 5.401 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el dens del 1717 incorpora Bernui de Claret; el 1787, Puigverd, Turmeda i Vileta; el 1857, Aulàs, el Castellet, Claramunt, Claret, Enrens i Trepadús, Escarlà, Espills, Fígols de Tremp, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Orrit, Puigcercós, Sant Adrià de la Conca, Puigverd, Santa Engràcia, la Torre de Tamúrcia, Tendrui, Tercui, Espluga Freda i Casterner de les Olles; el 1887, Castissent; el 1970, Espluga de Serra, Eroles, Gurp de la Conca i Sapeira; el 1975, Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. Les dades de població són la suma de tots els municipis agregats.

[edita] Centres d'ensenyament

[edita] Enllaços externs


editar Municipis del Pallars Jussà

Abella de la Conca | Castell de Mur | Conca de Dalt | Gavet de la Conca | Isona i Conca Dellà | Llimiana | la Pobla de Segur | Salàs de Pallars | Sant Esteve de la Sarga | Sarroca de Bellera | Senterada | Talarn | la Torre de Cabdella | Tremp