El Port de la Selva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Port de la Selva
Bandera del Port de la Selva Escut del Port de la Selva
(En detall) (En detall)
Localització

El Port de la Selva situat respecte Catalunya
El Port de la Selva situat respecte Catalunya

Localització del Port de la Selva respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
El Port de la Selva 2.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Selvatà, selvatana
Superfície 41,62 km²
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
990 hab.
23,79 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 516975 4687550Coord.: 42° 20′ 15″ N, 3° 12′ 15″ E / 42.33750°N,3.20417°E / 42.33750; 3.20417
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

18
Josep Maria Cervera i Pinart
Codi territorial 171404

El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terme municipal inclou la població de la Vall de Santa Creu. La vila del Port de la Selva és al nord de la península del cap de Creus, al sector septentrional de la Costa Brava.

Dista de Figueres 33 quilòmetres, i 70 de Girona. El terme municipal és dels més extensos de la zona. Té 41,49 km² i, per la costa, va des del rec d'en Feliu a la cala de Portaló. Per l'interior, fins als termes de Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses i Cadaqués.

Al Port de la Selva s'hi combina la blavor del Mediterrani, la verdor de les vinyes i, aixecant-se arran de mar, les muntanyes de la serra de Rodes, que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera, amb cims d'alçades destacades, com Sant Salvador Saverdera (670 m) i el puig de Queralbs (621 m).

La serra de Rodes, el contrafort més oriental dels Pirineus als peus del qual s'assenta la vila, es va formar pels plegaments de l'era primària. Està constituïda tant per roques metamòrfiques com filonianes i plutòniques. La morfologia ha donat com a resultat unes costes escarpades com a conseqüència de l'acció erosiva del mar i del vent, amb abundants valls fluvials inundades pel mar, que formen una costa articulada amb nombroses cales pintoresques, caps elevats i promontoris abruptes, a més d'illes que s'eleven pel damunt d'una plataforma d'abrasió poc extensa.

Història[modifica | modifica el codi]

El Port de la Selva

Inicis[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències històriques del lloc que ocupa el Port de la Selva són de l'any 974. En una donació de Gausfred I d'Empúries-Rosselló efectuada aquell any al monestir de Sant Pere de Rodes se cita el portus quod dicunt Armi-rodas. Fins a principis del segle XVIII, però, no hi ha referències a l'existència d'un nucli de cases en aquest lloc. El 1725 es va iniciar la construcció de la primera església. De bon començament eren cases de pescadors que vivien a la Selva de Mar i a altres pobles dels entorns.

En aquestes cases hi guardaven el peix i els estris de pesca. Aquest petit nucli va anar augmentant fins que el 1787 va independitzar-se de la Selva de Mar quan Carles III li va concedir la condició de vila reial.

Juntament amb la pesca, a mitjan segle XIX va anar prenent importància el comerç d'oli i vi, fins que nombroses plagues, especialment la fil·loxera, van atacar els conreus durant la segona meitat d'aquell segle. Això va provocar un important daltabaix en l'economia del poble. Com a conseqüència, moltes famílies es van veure obligades a emigrar.

Després d'aquell desastre, només les valls i les zones baixes de les muntanyes es van recuperar per al conreu, tot i que a partir dels anys 1960 aquesta activitat va anar minvant, i la pesca i el turisme es van convertir en els principals recursos del poble.

Història recent[modifica | modifica el codi]

Dels anys 1960 fins ara, l'explotació turística s'ha convertit en l'activitat econòmica més important del Port de la Selva. Els orígens de l'atracció turística del poble es remunten als anys 1920, quan va descobrir-lo un grup d'intel·lectuals. La bellesa de la badia va convertir aquells primers turistes en propagadors fervents del Port de la Selva.

Entre aquells primers turistes i propagadors dels encants del Port de la Selva destaca Josep Maria de Sagarra, que hi va trobar inspiració per algunes de les seves obres d'ambient mariner, com ara La balada de Luard, el mariner o Cançons de rem i de vela.

Amb l'increment del turisme s'han anat multiplicant les urbanitzacions, que donen una nova fesomia a la vila i als voltants. Tot i això, el Port de la Selva conserva encara un caire de poble de pescadors.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El Port de la Selva ofereix la possibilitat de tranquils passeigs vora mar, pel port, el Club Nàutic i el camí de ronda, en direcció a Llançà, o bé pel camí de les cales, fins a la Tamariua.

El patrimoni cultural correspon a tots els períodes històrics, des de la prehistòria fins a l'actualitat, amb vestigis de totes les èpoques, però destaquen, tant per qualitat com per quantitat, els monuments del període medieval.

Dintre del nucli urbà podem visitar l'església de Santa Maria de les Neus. S'hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes.[2]

A la Vall de Santa Creu cal destacar l'església de Sant Fruitós i els carrers que menen cap a la font o cap al camí que puja al monestir de Sant Pere de Rodes que, majestàtic, presideix l'entorn des de dalt la muntanya.

El megalitisme queda plasmat en quinze elements, dels quals destaquen els dolmens de les Mores Altes, al costat de la carretera que puja del Port de la Selva al monestir de Sant Pere de Rodes, i el paradolmen de la Pallera, just al costat de l'enllaç de la carretera esmentada amb la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes.

El patrimoni cultural del municipi té com a joia preuada el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1997. Aquest conjunt el formen el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera) i l'antic poble de Santa Creu de Rodes, centrat a l'església de Santa Helena de Rodes.

A part d'aquest conjunt excepcional, al terme municipal també hi ha altres monuments d'origen medieval, com ara l'església de Sant Baldiri de Tavellera, situada al massís del cap de Creus, arran del sender de llarg recorregut GR11, a uns 5 quilòmetres del nucli del Port.

Escampades pel territori hi ha també restes d'arquitectura popular que, dreçant-se entre la vegetació arbustiva que cobreix antigues zones de conreu, mostren un paisatge fortament humanitzat, amb nombroses parets seques. Altres elements visitables són els forns de rajols de Canavall, al costat del molí de Canavall, un antic molí de gra, i del Corral de l'Almeda.

Activitats esportives[modifica | modifica el codi]

El Port de la Selva ofereix la possibilitat d'efectuar un bon nombre d'activitats esportives tant a l'estiu com a l'hivern.

Per una banda, les nombroses alternatives que ofereix el mar:

  • També és un lloc idoni per a la pràctica del windsurf, sobretot quan bufa la tramuntana, que ofereix l'avantatge que sempre porta cap a la costa.
  • S'hi pot gaudir també de passejades amb vaixell, que permeten descobrir els paratges que amaga el cap de Creus, bé llogant una embarcació, bé fent ús dels creuers que porten per les diferents cales.
  • A més dels itineraris que hi ha al voltant del poble, el Port de la Selva presenta un terreny ideal per la pràctica del ciclisme de muntanya (més de 30 km de pistes forestals senyalitzades) i de carretera.
  • Una altra possibilitat és el parapent, que es practica des de la zona de Sant Salvador Saverdera, on hi ha diverses zones de sortida al voltant del castell. Com a zona d'aterratge s'utilitza la platja de la Ribera del Port de la Selva.

Platges[modifica | modifica el codi]

Aquest petit racó del cap de Creus compta amb algunes de les millors platges de la costa catalana. S'hi poden trobar des de platges de sorra fina fins a platges formades per pedres arrodonides per l'acció erosiva del mar i el vent, però totes tenen en comú l'aigua cristal·lina que caracteritza la costa del cap de Creus, perfecta per practicar-hi qualsevol activitat marítima. Des de fa anys, la Generalitat inclou, en el programa de vigilància i informació de l'estat de les platges, quatre platges del terme municipal en categoria destacada: la platja del Port de la Vall, la de la Tamariua, la del Port de la Selva i la del Pas.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Erola 15
Barlovent 3
Beleser 11
Cap de Bol 16
Far de s'Arenella 1
les Figuerasses 4
el Mirador 12
la Móra 51
Panoramar 19
Perabeua 3
Port de la Vall 1
el Port de la Selva 809
el Rec de Canet 13
Santa Isabel 2
s'Arenella 12
la Tamariua 11
la Vall de Santa Creu 21
la Vista 5
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 - 62 - 2.718 1.502 1.652 1.781 1.441 1.427
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.323 1.050 905 901 709 958 725 831 790 830
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
813 782 877 897 922 908 1.029 993 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Port de la Selva Modifica l'enllaç a Wikidata