El Príncep
De Viquipèdia
El Príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Maquiavel. L'obra, que va ser redactada el 1513 dedicada a Lorenzo de Mèdici i publicada pòstumament el 1532, representa una fita en el desenvolupament de l'art de la política.
Està dividida en quatre parts principals:
- Capítols I-XI: Com s'adquireixen i com es conserven els principats, sobretot l'interessen els principats nous. En el capítol IX fa referència als principats eclesiàstics i mostra el seu menyspreu per la política temporal de l'Església (el llibre va estar sempre a l'índex de llibres prohibits).
- Capítols XII-XIV: Sobre el problema de la seguretat i les armes, les considera imprescindibles i que el príncep estigui al front de l'exèrcit.
- Capítols XV-XXIII: Comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Fa una política realista conscient que les aparences són sovint més efectives que la sinceritat, que en ocasions la moral haurà de deixar-se de banda (a favors dels interessos colectius i que el governant ha de procurar sobretot no ser odiat pel seu poble.
- Capítols XXIV-XXVI: Estudia la situació contemporània de la Itàlia de la seva època i procurar-ne la regeneració. En aquest aspecte la posteritat ha fet molta burla per a Maquiavel, considerant que ell, "l'oportunista", "el maquiavèl.lic", no pretenia realment descriure la política, sinó únicament crear "una eina" a favor de la Itàlia oprimida per als extrangers (i no un escrit realment dedicat a tothom que en volgués fer ús, és a dir, a tota la humanitat).
En definitiva encara que Maquiavel no dubta de la validesa de la moral, la subordina a les finalitats de l'estat. Tanmateix destaca que el príncep no és l'amo del principat sinó el seu servidor. Maquiavel veu un model contemporani de l'estat nou en la figura de Cèsar Borja.
[edita] Enllaços externs
- Il Principe at MetaLibri (PDF eBook) (italià)
