El Raval

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Raval».
Situació del Raval a Barcelona
El gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval després d'haver estat emplaçada en diferents llocs de Barcelona, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya

El Raval (antigament conegut popularment com a Barri Xino) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, sent el més densament poblat. L'any 2010 hi eren censades 50.000 habitants dins la seva superfície de 110 hectàrees, segons el padró municipal. Els límits administratius del Raval voregen les vies del Carrer de Pelai, La Rambla, Plaça del Portal de la Pau, Moll de les Drassanes, Moll de Barcelona, Plaça de les Drassanes, Avinguda del Paral·lel, Ronda de Sant Pau, Ronda de Sant Antoni i Plaça de la Universitat.

Història[modifica | modifica el codi]

El carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'Hospital de la Santa Creu

L'origen del Raval cal situar-lo a mitjans del segle XIV. La Pesta Negra va disminuir la població de Barcelona un terç, des dels 30.000 habitants als 20.000.

El rei Pere III ordenà la construcció d'un nou cinturó de muralles a l'altre costat del torrent que era la Rambla, per tal de protegir i tancar una zona que començava a urbanitzar-se (vegeu muralla medieval i moderna de Barcelona).

De fet els objectius bàsics eren dos: crear un nou barri amb una àmplia zona d'hortes que en cas de epidèmies o setge permetrien suficient abastiment d'aliments per als ciutadans; i localitzar serveis sanitaris fràgils com hospitals, orfenats i leproseries en una zona segura allunyada de la densitat de població del Barri Gòtic i la Ribera i alhora envoltada de natura i aire net.

La recuperació del nom «raval», als anys 80, coincideix amb la voluntat de recuperació del barri, bandejant el nom de Barri Xino que havia rebut popularment per la semblança amb els barris xinesos de les ciutats nord-americanes, insegurs i degradats segons els tòpics.

El perímetre de la muralla arrencava des de les Drassanes, i seguia els actuals carrers del Paral·lel, Ronda de Sant Pau, Ronda Sant Antoni i Ronda Universitat, amb portes als seus vèrtexs.

Amb aquest nou clos quedaven inclosos nombrosos edificis de caràcter religiós i hospitalari que s'havien anat construint anteriorment a la vora dels eixos bàsics de circulació (carrer del Carme, de l'Hospital, dels Tallers i de Sant Pau).

A partir del segle XVI, en establir-se la Contrareforma, la banda del barri que s'estenia al llarg de la Rambla es converteix en la zona predilecta pels ordes religiosos. Així doncs, s'hi construiran nombrosos convents (Jesuïtes al voltant de l'església de Betlem, Trinitaris, Carmelites, Convent de Sant Agustí Nou...), que perduraran fins a mitjans del segle XIX, quan desapareixeran amb la desamortització alliberant espais que, en part, seran aprofitats per encabir-hi equipaments com el mercat de la Boqueria i el Gran Teatre del Liceu.

La crisi econòmica, i en conseqüència poblacional, en què va caure la ciutat a partir del segle XV va fer que el barri continués mantenint el seu caràcter agrícola durant més de tres-cents anys.

De fet, durant el setge de catorze mesos entre 1713 i 1714 al que va ser sotmesa Barcelona al final de la Guerra de Successió, el Raval va complir amb escreix una de les seves funcions en ser l'immens hort dels 35.000 habitants resistents.

Fins a finals del segle XVIII no es comença a edificar arreu del barri. Al ser l'espai amb menor densitat de població de la ciutat, i aquesta tenir la impossibilitat d'urbanitzar i edificar fora muralles degut a la prohibició feta per el govern espanyol com a mesura de control davant eventuals noves revoltes i alçaments com els de la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, l'arribada de la industrialització va comportar la construcció de nombroses fàbriques i el consegüent augment de població obrera. Un altre aspecte important va ser la creixent importància que anava adquirint la Rambla una vegada es va dessecar i urbanitzar.

Al segle XIX, la densificació de les edificacions juntament amb la proliferació de les fàbriques convertiran el barri en una zona que es començarà a degradar urbanísticament a mesura que avançà el segle XX.

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Durant el franquisme i els inicis de la transició democràtica , el barri era considerat un dels més perillosos de la ciutat.

En les dècades del 1990 i 2000 s'hi han anat localitzant serveis, activitats i ofertes turístiques, culturals i artístiques permanents, a afegir a les ja existents anteriorment de la Biblioteca de Catalunya i l'Escola Massana dins el recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu; com són la Facultat de Geografia i Història i la Facultat de Filosofia, ambdues de la Universitat de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, a més de tallers i galeries privades de dissenyadors i artistes, i la seu diürna del festival musical Sònar a finals de cada primavera.

En el padró municipal de 2010 constava que hi eren censades 50.000 persones, la meitat immigrants de fora Europa procedents sobretot d'Àfrica, Àsia i Amèrica, convertint-se en el barri més multiètnic i cosmopolita de Barcelona.

Àmplies reformes i millores al barri, la més emblemàtica de les quals és l'obertura de la Rambla del Raval, estan posant al dia una zona que la ciutat havia oblidat totalment.

Veïns il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Llista de monuments del Raval
  • El Raval, un espai al marge, Ferran Aisa i Mei Vidal, Base, Barcelona, 2006. I edició de butxaca:El Raval, un espai al marge dels mateixos autors, Portàtil-Base, Barcelona, 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Raval Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 5″ E / 41.37972°N,2.16806°E / 41.37972; 2.16806