El Rompido

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Rompido
Municipi de Cartaya
Estat
• Com. autònoma
•  Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Municipi
Bandera d'Espanya Espanya
Bandera d'Andalusia Andalusia
Huelva Província de Huelva
Costa Occidental
Mancom. de Beturia
Cartaya Cartaya
Gentilici Rompiero/a
Predom. ling. Castellà
Superfície nd km²
Altitud 10 msnm
Població (2011)
  • Densitat
1.737 hab.
Coordenades 39° 12′ 8″ N, 7° 6′ 9″ O / 39.20222°N,7.10250°O / 39.20222; -7.10250
Distàncies 8 km de Cartaya
23,1 km de Huelva
Dirigents:
• Alcalde:

Juan Antonio Millán Jaldón (PSOE)
Codi postal 21459
Patrona Verge del Carme
Festes patronals Celebrades l'últim cap de setmana de juliol.

El Rompido és un nucli urbà costaner de la província de Huelva (Espanya) que pertany al terme municipal de Cartaya.

Nascut com a petit assentament de pescadors a la desembocadura del riu Piedras, El Rompido és una barriada marinera, amb dos fars - un d'ells vuitcentista-. A partir dels anys 80 ha vist com el turisme ve a complementar cada dia més la seva economia.

L'activa dinàmica litoral ha conformat una singular formació sorrenca, la Flecha de El Rompido, que es troba entre el terme municipal de Lepe i Cartaya, i s'obre a l'oceà Atlàntic des d'una platja verge a la qual és possible accedir gràcies als serveis de pas en barca que se situen a les platges del riu. La seva riquesa en flora i fauna fan d'aquesta zona protegida del Paratge Natural de les Aiguamolls del Pedres i Fletxa de El Rompido, un lloc d'especial interès per als amants de la naturalesa.

Festivitats[modifica | modifica el codi]

L'últim cap de setmana del mes de juliol se celebren les festes en honor a la Verge del Carme. Freqüentada per turistes que estiuegen a les platges confrontants i que acaba amb la processó de la imatge, a la qual els mariners passegen en vaixell pel riu Pedres per brindar-li una ofrena de flors en les aigües que els proporcionen el sustento. Durant les dècades de 1980 i 1990, les festes van aconseguir entre els joves de tota la província d'Huelva gran popularitat, convertint-se cada estiu en una cita ineludible i arribant-se a concentrar en el petit nucli urbà i especialment en el seu passeig marítim, més de 3.000 persones. Posteriorment, ja en la present dècada, les festes han tornat a ser més reduïdes en concurrència i avui en dia tornen a tenir el caràcter familiar que sempre van tenir.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Casetes de pescadors als peus del riu Pedres.

Si bé és en els anys 1970 i 1980 quan apareixen els primers turistes, la regió acull visitants des de 1960. Aquests primers estiuejants, en ser pocs i congregats en famílies, s'integren ràpidament amb la gent del lloc creant una gran família. No obstant això és amb l'arribada del segle XXI, quan la localitat (i tota aquesta zona de la Costa de la Llum) emprèn una modernització enfocada al turisme de sol, platja i golf. En els seus voltants es construeixen llavors quatre hotels de quatre i cinc estels, un petit centre comercial i diversos camps de golf.

Història[modifica | modifica el codi]

Prèvia a la seva fundació existia el fort o castell de San Miguel de Arca de Buey. Va ser un exemple més d'un procés de repoblació que va esdevenir a mitjan segle XV en la Baixa Andalusia (províncies d'Huelva, Sevilla i Cadis) quan van sorgir llavors moltes "noves poblacions" per iniciativa dels monarques, consells, o dels nobles propietaris dels respectius territoris (a més de San Miguel, van sorgir Villanueva de los Castillejos, El Granado així com llogarets menors al Senyoriu de Gibraleón), per revitalitzar les comarques abandonades des de l'expulsió dels musulmans.

La carta fundacional de San Miguel es va redactar el 6 d'abril de 1458 per ordre de Don Álvaro de Zúñiga. Es desconeix l'origen dels seus repobladors, encara que van haver de ser, procedents del nord d'Espanya i de Portugal. De 1510 a 1534 hi ha una etapa de crisi per a tot el senyoriu de Gibraleón. A San Miguel decreix la població un terç. Les causes poden ser vàries, com el Descobriment d'Amèrica que va suposar l'emigració a aquestes noves terres, també altres causes com males collites o epidèmies.

Posta de sol hivernal.

De 1534-1637 la població creix a gairebé tota la província però no en San Miguel. El poble va ser saquejat moltes vegades doncs les contínues i productives expedicions carregades de riquesa que arriben des d'Amèrica als ports andalusos, van atreure a aquestes una porció de pirates que van anar el terror dels marins i que atacaven a les indefenses poblacions, i també a ciutats com Cadis i Gibraltar. És per això que Felip II comandament organitzar la defensa de les costes amb la construcció de fortificacions, una a Punta Umbría i una altra al costat de la Llacuna de El Portil. També van voler fer altres en altres llocs inclòs San Miguel de Arca de Buey.

No obstant el 10 d'agost de 1577, D. Luis Bravo Laguna, recomana que es repari la fortalesa de San Miguel, construint-se en ella un torrejoncillo perquè serveixi de lluminària i donar avís a les altres torres. El saqueig va seguir i San Miguel va acabar despoblat, per la qual cosa, en 1597 es va haver de publicar una nova carta de repoblació de la vila. Però van continuar els mateixos problemes que van fer que el 1630 es despobla la vila totalment.

El gener de 1651 Cartaya prenc possessió de San Miguel, el primer de gener, en virtut del poder donat pel Duc de Bejar al Corregidor i Justícia Major de Gibraleón perquè en el seu nom es possessinés de la vila de San Miguel de Arca de Buey. El gran terratrèmol de 1755 va destruir tota l'església amb la seva torre.

Com a monument més representatiu queda El Far, construït el 1861, d'estil industrial del segle XIX, declarat d'interès local, i reemplaçat en el seu ús per un altre construït a mitjans de la dècada dels setanta. La devesa de San Miguel, on se situa El Rompido, aquesta catalogada per part de la Diputació Provincial com a zona de jaciment arqueològic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Rompido