El Toro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Toro».
el Toro
El Toro
Escut del Toro
(En detall)
Localització

Localització del Toro respecte del País Valencià Localització del Toro respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. Alt Palància
Sogorb
Gentilici Torà, torana
Predom. ling. Castellà
Superfície 109,95 km²
Altitud 1,011 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
269 hab.
2,45 hab/km²
Coordenades 39° 58′ 57.04″ N, 0° 44′ 53.77″ O / 39.9825111°N,0.7482694°O / 39.9825111; -0.7482694Coord.: 39° 58′ 57.04″ N, 0° 44′ 53.77″ O / 39.9825111°N,0.7482694°O / 39.9825111; -0.7482694
Distàncies 90 km de València
86,5 km de Castelló de la Plana
36 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (El Toro i El Molinar)
5 PP i 2 PSPV
Ana Maria Orduña García (PP) (2007)
Codi postal 12429
Codi territorial 12115
Festes majors Verge de l'Assumpció i Sant Roc
A partir del 16 d'agost
Web

El Toro és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Toràs, Begís, Sacanyet i Pina. A més també limita Abejuela, Manzanera i San Agustín, a la província de Terol. El nom de la vila del Toro es fonamenta en els radicals preromans "tor" o "tar" que derivarien en «turris» (torre) i «torus» (turó).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal, el segon més gran de la comarca, abasta dos espais diferenciats. Una part del terme és en l'altiplà de Barraques que amb una altura aproximada d'uns mil metres és una prolongació dels plans del sud de Terol. L'altra part del terme està situada en la coneguda com Serra del Toro que es conforma com una prolongació de la serra de Javalambre. Aquesta serra presenta elevades altures, situant-se algunes de les seves muntanyes per sobre dels 1600 m, pel que és un dels punts més freds del País Valencià.

El riu Palància neix dintre del seu terme municipal en la serra del Toro a uns 1.600 metres d'altitud.

A causa de les característiques físiques de la localitat, l'entorn natural és un dels millor conservats de tot el país, sent per això declarat paratge natural municipal el Pozo Junco així com el monument natural del naixement del riu Palància.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa del segle XVIII de El Toro

Rere l'assentament iber (250 aC) a la Penya de las Majadas, se sap que Pròcul, bisbe de Sogorb en l'any 589, va evangelitzar els nous pobladors procedents de les incursions bàrbares. El 28 de novembre de 1260, Jaume I (1208-276) atorgà privilegi als pobladors, moros i cristians, de drets i franquícies, que foren confirmats pel rei Martí l'Humà (1356- 1410) el 20 de febrer de 1403. Va pertànyer al senyoriu de Xèrica fins a extingir-se la seua línia successòria, moment en què va tornar a la Corona, llavors en la persona de Pere IV el Cerimoniós (1319-1387). El 1432 Francesc Zarzuela (tresorer d'Aragó) li la va comprar a Francesc Requesens, que poc abans li l'havia adquirit a en Joan de Navarra. Francesc Zarzuela, nét, li la va vendre a son germà Miquel i en 1537 va ser venuda al duc de Calàbria, Ferran d'Aragó, qui va deixar-la en herència en 1550 a favor dels monjos jerònims del monestir de Sant Miquel dels Reis que van regir-la fins a la desamortització del segle XIX (1837) en què passà a ser vila lliure. Fou testimoni, pel vèrtex de la Penya Salada, de la guerra civil de 1936-39.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.201 1.161 1.181 1.037 968 922 722 424 335 294 336 284 292

Economia[modifica | modifica el codi]

Poble tradicionalment d'economia pobra, obtinguda fonamentalment de la massa forestal, ha sabut traure profit dels seus encants paisatgístics i explotar el turisme de muntanya; demés, la seua proximitat amb nuclis de població importants com ara València, Castelló de la Plana o Sagunt, la converteixen en un lloc de segona residència on proliferen les urbanitzacions. També s'hi dóna importància a la producció de tòfona; al voltant del qual fong s'hi celebren anualment unes Jornades sobre el seu conreu on participen tècnics i productors d'arreu del País, de l'estat i d'Europa.

Llocs d'interés i monuments[modifica | modifica el codi]

  • Naixement del riu Palància. Monument natural.
  • Pozo Junco. Paratge Natural Municipal.
  • Barranc del Sahuquillo, micro-reserva de flora.
  • Estret del Cascajar, micro-reserva de flora.
  • La Pericona, micro-reserva de flora

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de Nostra Senyora dels Àngels
Ermita de Sant Roc
Església de Nostra Senyora dels Àngels
Del segle XVII oferix cert influx jesuític en el seu alçat d'una sola nau, capelles laterals, pilars de capitell toscà i volta de canó amb llunetes. Oferix abundants esgrafiats. Conserva creu parroquial gòtica de tres tallers valencians, així com alguns altars del segle XVII amb pintures. Destaca la decoració ornamental del sotocor, amb pintura mural amb temàtica vegetals, cignes i calze eucarístic. Conserva també restes de taulelleria d'època. La portada als peus, adintelada, està encegada i presenta frontó trencat del segle XVII. En el costat epístola, portada amb data 1695. Torre adossada a l'absis, de tres cossos i rematada.
Església fortificada de Sant Miquel
(antiga de Santa Maria). Dels segles XII i XIII. D'estil romànic. Aquesta església està constituïda en una sola nau amb limitades dimensions i és un exemple de les construccions primàries de reconquesta. Entre el segle XIV i XV va ser adquirint ornaments i riqueses, reformant el seu vell sostre de fusta en vessant a dues aigües i dotant-la amb voltes de creueria. Més tard es va consagrar com ermita de Sant Miquel, sofrint lamentables destrosses en les guerres carlistes del segle passat i en la guerra civil espanyola. El primitiu temple manté els seus quatre grans parets, amb els contraforts del seu original fabrica. En el seu interior s'aprecien diverses fornícules i l'entrada principal dista de la torrassa uns cent metres, observant-se altra lateral més petita com pas secundari. En les seves proximitats existeixen restes de murs menors, així com ens consta l'existència d'un cementiri i d'una nevera; buit practicat en el terreny per a la conservació de la neu o gel.
Ermita de Sant Roc
Del segle XIV. Interessant mostra d'arquitectura popular muntanyenca, bastida en el segle XIV i modificada en 1603. Rehabilitada en 1991.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Castell
Font del Járiz
Ajuntament
Del segle XVI. D'estil gòtic, presenta un interessant pòrtic de tres arcs de mig punt i columnes dòriques.
Castell de El Toro
Aquesta fortalesa posseïx una planta irregular i inclou l'ermita de Sant Miquel en el seu interior. El seu objectiu era la defensa de la població a causa del caràcter fronterer d'aquesta. Amb el temps la població va ser abandonant el recinte per a anar assentant-se en el pla proper on se situa actualment la població. Disposava d'un extens recinte emmurallat i encara que és possible l'existència d'alguna construcció creada per a repel·lir les invasions bàrbares, la major part d'ell és d'època medieval. És destacable la torre de l'homenatge, de planta quadrada amb cantons reforçats de cadirat.
Font del Járiz
De finals del segle XVIII. La font està realitzada en pedra negra de cadirat i el seu perfil recorda un dels portals d'una possible muralla, que controlaria l'accés a la població, protegint la vila medieval d'inesperats atacs. En ella s'observa un relleu de l'escut del Toro i un ample aveurador que van utilitzar les cavalleries.
Pont Medieval
Amb un possible origen romà està situat als afores del nucli urbà en el paratge del Molinete en el camí que va cap a Begís i Toràs.
Neveres
Dels segles XVIII i XIX. S'utilitzaven per a comerciar amb la neu i el gel. En el terme municipal s'han localitzat les tres següents: Nevera Profunda, Nevera Alta en la zona del Pozo Junco, Nevera Cerrito en el Castell.
Trinxera, refugis, polvorí i aeròdrom de la Guerra Civil

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Siega y Trilla. Celebració on s'observen les tradicions ancestrals i útils del camp. Mostra d'indumentàries, artesania i maquinaria amb esmorzar típic. Entre juliol i agost.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Festes patronals. En honor a la Verge de l'Assumpció i Sant Roc, a partir del 16 d'agost.
  • Setmana Santa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Toro