El barber de Sevilla

El barber de Sevilla
Representació d'Il barbiere di Siviglia
Títol original:	Il barbiere di Siviglia
Llengua original:	Italià
Gènere:	opera buffa
Música:	Gioacchino Rossini
Llibret:	Cesare Sterbini
Font literària:	L'inutile précaution, ou, Le barbier de Séville de Beaumarchais (1775)
Actes:	dos
Estrena:	20 de febrer de 1816
Teatre:	Teatro Argentina de Roma
Estrena a Catalunya:	16 de juliol de 1818, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu:	18 de desembre de 1847
Personatges:
Rosina, pupil·la del doctor Bartolo, enamorada de Lindoro (mezzosoprano) Doctor Bartolo, metge i tutor de Rosina, amb la que vol casar-se (baix) Comte d'Almaviva, un noble de la ciutat. Utilitza el malnom de Lindoro. Enamorat de Rosina (tenor) Figaro, el barber de Sevilla (baríton) Basilio, mestre de música, eclesiàstic a sou còmplice de Bartolo (baix) Berta, criada del Doctor Bartolo, secretament enamorada d'aquest (soprano) Fiorello, criat del comte d'Almaviva (baix) Ambrogio, paper mínim, moltes vegades mut (baix) Oficials, soldats, policia, notari

Il barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville. L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma, enmig d'una tempesta de protestes que va canviar de signe a la segona representació (l'endemà), i que va significar per al compositor l'èxit més grandiós de tota la seva carrera.

L'estrena a Catalunya fou al Teatre de la Santa Creu, el 16 de juliol de 1818, amb la curiositat de que l'obertura fou canviada per una escrita per Ramon Carnicer ja que faltava la de la partitura italiana.

L'acció es situa a Sevilla, a finals del segle XVII. quan les prerrogatives de la noblesa i l'obscurantisme de l'Antic Règim comencen a donar pas a la Il.lustració, apuntant ja el germen de la revolució burgesa. Rosina, una noia bella i orfe es troba privada de la seva llibertat. El seu tutor, la té tancada a casa i només la deixa anar a missa, amb l'esperança de casar-se algun dia. Ella, però, està enamorada d'un jove comte que farà tot el que estigui a les seves mans per acostar-se i casar-s'hi. Tot gràcies a l'ajuda del barber Fígaro, el mateix que va inspirar Les noces de Fígaro, cèlebre òpera de Wolfgang Amadeus Mozart. L'òpera de Rossini segueix la primera de les obres de la trilogia de Fígaro de Beaumarchais, mentre que l'òpera de Mozart, composta 30 anys abans, el 1786, es basa en la segona part de la trilogia del dramaturg francès. La versió original va ser estrenada per Beaumarchais el 1775 a París, a la Comédie Française del Palau de les Tulleries.

Composició

Paisiello ja havia compost el 1782 una òpera d'èxit basada en la mateixa comèdia de Beaumarchais. Una altra amb el mateix nom i argument va ser composta el 1796 per Nicolas Isouard.

És ben conegut que Rossini treballava ràpid en la composició, i fidel al seu estil, va escriure aquesta òpera en un temps rècord de tres setmanes, encara que la famosa obertura va ser presa en realitat de dues òperes anteriors de Rossini, Aureliano a Palmira i Elisabetta, regina d'Inghilterra. El motiu fou que el contracte amb el teatre es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini, després d'haver treballat al teatre San Carlo de Nàpols, es dedicà a buscar contractes d'última hora a Roma. El contracte li va facilitar el duc Cesarini Sforza, que era l'empresari del teatre Argentina de Roma. Per la celeritat amb la qual es necessitava la partitura es va escollir un tema que ja fóra aprovat per la censura i, per aquest motiu, Rossini va presentar durant les seves vacances de Nadal el mateix argument que Paisello. Encara que l'òpera de Paisiello va triomfar per un temps sobre la de Rossini, només aquesta va suportar el pas del temps i és encara una de les obres permanents del repertori operístic.

Representacions

A l'estrena, el públic va xiular i se'n burlà contínuament, i fins i tot es van produir diversos accidents a l'escenari. Es creu que molts dels assistents eren partidaris d'un dels rivals de Rossini que van provocar que la resta de l'audiència no els agradés l'òpera. A partir de la segona funció va ser ben diferent, i es convertí en un èxit rotund. És curiós observar que l'obra original en francès va patir una història similar, odiada al principi per esdevenir un èxit rotund al cap d'una setmana.

Es convertiria en la primera òpera italiana estrenada als Estats Units, fou al Park Theater de Nova York el 29 de novembre de 1825.

Com a element bàsic del repertori operístic, El barber de Sevilla apareix com a número nou a la llista de les òperes més representades a tot el món en les darreres temporades. El paper de Rosina, encara que escrit per a una contralt de coloratura i més freqüentment cantada per una mezzosoprano de coloratura, en el passat i ocasionalment en temps més recents, ha estat cantada per sopranos de coloratura, com ara Marcela Sembrich, Maria Callas, Roberta Peters, Gianna D'Angelo, Victòria dels Àngels, Beverly Sills, Lily Pons, Diana Damrau, Kathleen Battle i Luciana Serra. Rosina ha estat recentment cantada per famoses mezzosoprano com Marilyn Horne, Teresa Berganza, Lucia Valentini Terrani, Cecilia Bartoli, Joyce DiDonato, Jennifer Larmore, Garance Elina i Vesselina Kasarova, així com la famosa contralt Ewa Podlés.

Repartiment estrena

El baix rus Fiódor Xaliapin en el paper de Don Basilio el 1916

Rol	Veu	Repartiment de l'estrena, 20 de febrer de 1816 (Director: Gioachino Rossini)
Rosina	mezzosoprano	Geltrude Righetti
Doctor Bartolo	baix	Bartolomeo Botticelli
Comte Almaviva	tenor	Manuel Garcia
Figaro	baríton	Luigi Zamboni
Fiorello	baix	Paolo Biagelli
Don Basilio	baix	Zenobio Vitarelli
Berta	soprano	Elisabetta Loyselet

Sinopsi

Acte I

Escena 1

Una plaça a Sevilla, a l'alba. El comte Almaviva ha preparat una serenata per a la bella Rosina, pupil·la del doctor Bartolo. Els músics ocupen els seus llocs en silenci i el Comte canta al peu de la finestra. Com que Rosina no apareix, paga als músics i es queda esperant, però s'amaga en sentir que algú s'acosta. És Fígaro, el barber de Sevilla, que fa gala de la seva professió, que li obre totes les portes de la ciutat i li permet participar en totes les intrigues amoroses. Quan arriba reconeix al Comte, però aquest li demana que no reveli el seu nom, ja que ha seguit en secret a Rosina fins allà. Fígaro sap tot d'ella: és la pupil·la del doctor Bartolo, i el vell vol casar-se amb ella. El Comte, que no vol que Rosina l'accepti a ell per marit per la seva riquesa i els seus títols, pretén fer-se passar per un pobre estudiant, Lindoro. Quan ella es disposa a respondre, la finestra es tanca de cop. Com que el Comte li ha promès una recompensa, Fígaro inventa un pla. El Comte haurà d'entrar a casa de Bartolo vestit de soldat, demanant allotjament. Si a més fingeix estar ebri, el tutor no tindrà cap sospita. Els dos decideixen posar en marxa el seu pla.

Escena 2

El baríton rus Mikhaïl Karakash com a Figaro cap al 1910

A l'interior de la casa de Bartolo. Rosina, sola, acaba d'acabar d'escriure una carta a Lindoro. Apareix Fígaro, però abans que els dos puguin parlar, entra Bartolo. Don Basilio, mestre de música i amic de Bartolo, porta la notícia de l'arribada a Sevilla del Comte Almaviva, enamorat en secret de Rosina, i proposa difamar al Comte per mitjà de rumors infundats. Bartolo prefereix casar-se aquest mateix dia amb Rosina i els dos surten per redactar el contracte matrimonial. Figaro, que ha escoltat la conversa, adverteix a Rosina. Al mateix temps que ella assegura al barber que serà capaç de fer front a aquesta situació, Rosina manifesta alguns dubtes sobre les intencions del jove que ha vist en companyia de Fígaro. Aquest li respon que es tracta d'un parent pobre que no té cap altre defecte que el d'estar bojament enamorat de Rosina. Quan Fígaro suggereix a la jove que escrigui a Lindoro, ella el sorprèn amb la seva carta ja redactada.

Fígaro es disposa a portar al seu destinatari. El desconfiat Bartolo acusa Rosina d'haver escrit al seu estimat: els seus dits estan tacats de la tinta, manca una quartilla i ha utilitzat la ploma. L'amenaça amb tancar a casa. El Comte, disfressat de soldat ebri, truca a la porta. Diu a Bartolo que busca allotjament. Quan apareix Rosina, el Comte li revela que ell és Lindoro. Bartolo porta una ordre que l'eximeix de donar allotjament als militars, però el Comte fa volar el paper. En la confusió lliura una nota a Rosina, que ella fa passar per una llista de la bugaderia, per exasperació de Bartolo. Entren la criada Berta i Don Basilio. Fígaro torna informant-los de que el soroll se sent a tota la ciutat. En aquest moment, els soldats truquen a la porta. Tots els personatges tracten d'explicar la situació, creant un caos encara més gran. L'oficial deté al Comte, però quan aquest extreu un document és immediatament alliberat. Bartolo es queda mut d'estupor, després explota de còlera, mentre tots expressen la seva completa confusió davant els esdeveniments del dia.

Acte II

La soprano italiana Fanny Persiani com a Rosina el 1840

Bartolo tem que el soldat pogués ser un emissari del Comte d'Almaviva. De nou truquen a la porta. És el Comte, aquest cop disfressat de "Don Alonso", mestre de música, un alumne de Don Basilio, que ha estat enviat pel seu mestre, que està malalt. Per guanyar-se la confiança de Bartolo, declara que ha robat al Comte una nota escrita per Rosina. Amb ella tractarà de convèncer Rosina que el Comte està jugant amb els seus sentiments. Enganyat, Bartolo surt a la recerca de la seva pupil · la per la lliçó de cant. Rosina executa el rondó de la precaució inútil. Mentre Bartolo es desperta, ja que aquesta "música moderna" l'avorreix i canta un exemple de la "música del seu temps". Fígaro ve a afaitar-lo. Bartolo no vol deixar a "Don Alonso" i a Fígaro tot sol amb Rosina, i envia al barber a la recerca dels estris per a l'afaitat. Fígaro aprofita l'ocasió per fer-se amb la clau del balcó, després deixa caure els plats i els gots per cridar l'atenció de Bartolo. Rosina i Lindoro es declaren novament el seu amor .. Quan Fígaro comença a afaitar a Bartolo arriba Don Basílio per la lliçó de cant de Rosina. Però els joves li ofereixen una borsa de diners i fan veure que té l'escarlatina perquè es retiri. Fígaro segueix afaitant a Bartolo, mentre Lindoro i Rosina continuen amb el seu pla.

Aquesta mateixa nit, Lindoro i Fígaro entren pel balcó i rapten a Rosina. Bartolo sorprèn el Comte quan parla amb la seva disfressa i esclata novament de còlera. Berta, tot sol, comenta l'estupidesa dels vells que volen casar-se amb jovenetes. Basilio, a qui Bartolo va enviar un criat per buscar-lo, confessa que ell no coneixia a cap "Don Alonso", i que podia tractar-se del Comte en persona. El tutor, que no vol córrer riscos, encarrega a Basilio que faci venir immediatament al notari, perquè les noces pugui celebrar aquesta mateixa nit. Per enganyar a Rosina, Bartolo li mostra la seva carta per Lindoro i li diu que el seu estimat es burla d'ella.

Rosina es desespera. Esclata una tempesta. Quan Fígaro i el Comte entren pel balcó, Rosina acusa Lindoro de voler vendre-la al Comte Almaviva. El Comte es llança als seus peus i revela la seva veritable identitat. Els enamorats expressen la seva alegria, mentre Fígaro els diu que s'afanyin a escapar-se. Quan es disposen a partir, l'escala ha desaparegut. Basilio entra amb el notari. Fígaro aprofita l'ocasió per a les noces de Rosina i el Comte. Arriba Bartolo amb els soldats, però ja és massa tard. El Comte Almaviva revela la seva identitat i anuncia que Rosina és la seva esposa. A Bartolo no li queda altra opció i beneeix el matrimoni. Tots desitgen a la feliç parella amor i fidelitat eternes.

Moments més cèlebres

L'òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum), per la cèlebre ària de Rosina (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia è une venticello). L'obertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca. Fou escrita inicialment per a una altra obra i després, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d'Inghilterra també la reutilitzà, fet que en Rossini era bastant normal.

Enregistraments

Àudio

Any	Intèrprets (Rosina, Almaviva, Figaro)	Director Companyia d'òpera i orquestra	Discogràfica
1950	Giulietta Simionato, Luigi Infantino, Giuseppe Taddei	Fernando Previtali, Cor i orquestra de la RAI de Milà	Warner Fonit Cat: 5046 71224-2
1954	Antonietta Pastori, Nicola Monti, Rolando Panerai	Carlo Maria Giulini, Orquestra simfònica i cors de la RAI	Great Opera Performances Classics Cat: G.O.P. 66.104
1957	Giulietta Simionato, Alvinio Misciano, Ettore Bastianini	Alberto Erede, Orquestra i cor del Maggio Musicale Fiorentino	Decca Eloquence Cat 467 4112
1957	Maria Callas, Luigi Alva, Tito Gobbi	Alceo Galliera, Philharmonia Orchestra and Chorus	EMI Classics
1958	Roberta Peters, Cesare Valletti, Robert Merrill	Erich Leinsdorf, Metropolitan Opera Orchestra and Chorus	RCA
1971	Teresa Berganza, Luigi Alva, Hermann Prey	Claudio Abbado, Orquestra Simfònica de Londres i cors	Deutsche Grammophon Cat: 457 7332
1975	Beverly Sills, Nicolai Gedda, Sherrill Milnes	James Levine, Orquestra Simfònica de Londres, John Alldis Choir	EMI Classics
1982	Marilyn Horne, Paolo Barbacini, Leo Nucci	Riccardo Chailly, Cor i orquestra del Teatro alla Scala, Milà	Sony Classics
1983	Agnes Baltsa, Francisco Araiza, Thomas Allen	Neville Marriner, Ambrosian Opera Chorus	Decca, 2002
1987	Luciana Serra, Rockwell Blake, Bruno Pola	Bruno Campanella, Cor i orquestra del Teatro Regio di Torino	Nuova Era
1993	Kathleen Battle, Frank Lopardo, Plácido Domingo	Claudio Abbado, Chamber Orchestra of Europe and Chorus	Deutsche Grammophon
1997	Edita Gruberová, Juan Diego Flórez, Vladimir Chernov	Ralf Weikert, Münchner Rundfunkorchester and Chorus (en viu)	Nightingale Classics Cat: NC 004022

Vídeo

• Gobbi (Figaro); Corradi (Rosina); Tagliavini (Comte); De Taranto (Bartolo); Tajo (Basilio); Rome Opera Chorus and Orchestra;Morelli (Director); una pel·lícula de Mario Costa. Pickwick VHS
• 1972: Prey (Figaro); Berganza (Rosina); Alva (Comte); Dara (Bartolo); Montarsolo (Basilio); La Scala Chorus and Orchestra;Abbado (Director); Ponnelle (Director). DG VHS/DVD
• 1982: Rawnsley (Figaro); Ewing (Rosina); Cossotti (Comte); Desderi (Bartolo); Furlanetto (Basilio);Glyndebourne Festival Chorus and Orchestra; Cambrelling (Director); Cox (Director);Heather (Director del vídeo). Castle VHS/Warner DVD
• Nucci (Figaro); Battle (Rosina); Blake (Comte); Dara (Bartolo); Furlanetto (Basilio); Metropolitan Opera Chorus and Orchestra; Weikert (Director); Cox (Director); Large (Director del vídeo) DG VHS/DVD
• 1988: Quilico (Figaro); Bartoli (Rosina); Kuebler (Comte); Feller (Bartolo); Lloyd (Basilio); Cologne Opera Chorus/Stuttgart Radio Symphony Orchestra; Ferro (Director); Hampe (Director; Viller (Director del vídeo). RCA VHS/Art Haus Musik DVD
• 1992: Malis (Figaro); Larmore (Rosina); Croft (Comte); Netherlands Opera; Zedda (Director); Hulscher (Director). Image DVD
• Prey (Figaro); Koth (Rosina); Wunderlich (Comte); Proebstl (Bartolo); Hotter (Basilio); Chorus and Orchestra of the Bavarian State opera; Keilberth (Director). Sung in German. Legato Classics. VHS
• 2008:Francesco Meli (Comte); Bruno De Simone (Bartolo);Rinat Shaham (Rosina); Roberto Frontali (Figaro); Giovanni Furlanetto (Basilio); Giovanna Donadini; Antonino Fogliani (Director); Bepi Morassi (Director); Orchestra and chorus of Teatro La Fenice di Venezia. Dynamic (record label) Cat.33597
• 2010: Spagnoli (Figaro); Di Donato (Rosina); Florez (Almaviva); Orchestra of the Royal Opera House; Royal Opera Chorus; Antonio Pappano (Director). Virgin Classics. DVD.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El barber de Sevilla

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants