El codi dels assassins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Killers
El codi dels assassins
The Killers pòster.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Donald Siegel

Producció: Don Siegel

Guió: Ernest Hemingway (història)
Gene L. Coon

Música: John Williams
Stanley Wilson (supervisor de la música)

Fotografia: Richard L. Rawlings

Muntatge: Richard Belding

Protagonistes: Lee Marvin
Angie Dickinson
John Cassavetes
Ronald Reagan

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1964
Gènere: Cinema negre, policíaca
Duració: 93 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Universal Pictures

Pàgina sobre “The Killers a IMDb

Valoracions
IMDb 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars

El codi dels assassins (títol original en anglès The Killers) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Donald Siegel i estrenada l'any 1964.

Argument[modifica | modifica el codi]

Dos sicaris són contractats per assassinar a un ex pilot de carreres anomenat Johnny North, però quan ho fan, la víctima en qüestió no oposa resistència, el que fa sospitar a Charlie, un dels assassins. Al costat del seu company iniciarà una investigació per conèixer el passat d'en Johnny, i a poc a poc anirà descobrint la màfia que s'amaga darrere de tot.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Esplèndid remake de The Killers (1946) de Robert Siodmak i protagonitzada por Burt Lancaster, basat en un conte de Hemingway, on uns assassins volen saber per què un home a punt de ser assassinat no intenta defensar-se. Aquesta versió canvia l'ambient pugilístic pel de curses d'automòbils, i amb la intel·ligent novetat que la investigació la porten a terme els mateixos pistolers estranyats per l'evolució dels esdeveniments, en comptes de l'inspector d'assegurances.

S'ha conservat la mateixa tècnica explicativa mitjançant el flash-back, i la figura de la dona fatal es beneficia d'un realisme més descarnat. Un dels grans encerts de la nova versió fou confiar el paper de Charlie a un fred i metòdic Lee Marvin, contraposant-lo a un paranoic Lee, interpretat per Clu Gulager. Ronald Reagan va efectuar aquí la seva darrera intervenció com a actor, curiosament com el dolent de la funció i amb el nom d'una arma de foc: Browning. El guió de Gene L. Coon es permet totes les llibertats possibles, sense trair l'esperit original, com si fos una sèrie de variacions sobre els mateixos temes: l'ambició, la traïció i la fatalitat.

Produïda originalment per a la televisió, aquest remake no desmereix en absolut al seu il·lustre precedent. De fet, significa una recuperació de l'esperit clàssic del cinema negre, quan ja semblava irremeiablement perdut. Conjuga una narrativa concisa i efectiva amb un considerable sentit de l'atmosfera tèrbola.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]