El confident

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl confident
Le Doulos
Fitxa
DireccióJean-Pierre Melville
Protagonistes
Director artísticDaniel Guéret
ProduccióCarlo Ponti
Georges de Beauregard
Dissenyador de produccióPierre Charron Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Pierre Melville,
a partir de la novel·la de Pierre Lesou
MúsicaPaul Misraki
Dissenyador de soJulien Coutelier
FotografiaNicolas Hayer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonique Bonnot
ProductoraRome-Paris Films
C.C. Champion Films (Roma)
DistribuïdorLux-Films
CCF
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1962
Durada110 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènerePolicíac

IMDB: tt0054821 Filmaffinity: 730289 Allocine: 918 Rottentomatoes: m/le_doulos Letterboxd: le-doulos Allmovie: v28637 TCM: 74919 TV.com: movies/le-doulos TMDB.org: 20778 Modifica el valor a Wikidata

El confident (títol original en francès: Le Doulos) és una pel·lícula francesa de Jean-Pierre Melville estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

Maurice Faugel ha portat malament la seva estada a la presó, durant la qual la seva dona ha estat morta. En venjança, mata l'encobridor Gilbert Varnove amb la seva pròpia arma, mentre aquest prepara joies robades. Aquest botí ha de ser enviat a Nuttheccio i a Armand, i l'arribada del qual provoca la fugida de Faugel, amb el revòlver i els diners. Per precaució, ho dissimula tot en un indret desert, al peu d'un reverber.

L'endemà, Silien, el seu millor amic, porta material a casa de Thérèse, la llogatera i amiga de Faugel, per fer un robatori. Silien és mal vist al medi, té la reputació de ser un «doulos», és a dir un indicador. Durant el robatori d'un hotel particular per Faugel i el seu còmplice Rémy, Silien torna a casa de Thérèse, i l'obliga a donar-li l'adreça on el «robatori» ha de tenir lloc, després l'amarra i l'emmordassa abans probablement de prevenir la policia. A l'arribada dels policies, Faugel i el seu còmplice fugen, hi ha intercanvi de trets, Rémy i l'inspector Salignari són morts, Faugel rep un tret i es desmaia.

Recuperat per un desconegut, que es queda en l'ombra però que és probablement Silien, Faugel es desperta en un llit sense saber que l'han salvat mentre un metge li retira la bala. Sentint-se acorralat, confia a la seva hostessa un dibuix que representa l'amagatall de les joies i que ha de donar a Jean, l'amic comú de Faugel i Silien. Durant aquest temps, Thérèse és assassinada, sent maquillat l'homicidi com a accident de cotxe. Faugel és detingut pel comissari principal Clain, amb l'ajuda de Silien, que ha aconseguit amenaçant-lo d'implicar-lo en un assumpte de droga. Faugel és interrogat pel comissari Clain que l'inculpa de l'homicidi de Gilbert Varnove. Es troba llavors a la presó convençut que ha estat denunciat per Silien i, sentint-se perdut, promet els milions que ha enterrat al seu camarada de cel·la a canvi de l'homicidi del confident.

Comentari[modifica]

«Doulos», en argot significa « barret », però designa també un indicador. La novel·la original era localitzada a Montmartre. Melville va ignorar aquesta dada per ampliar-la al conjunt de l'espai urbà. Si cadascuna de les seves pel·lícules és particular, aquesta es defineix com un homenatge a la pel·lícula negra americana que el realitzador admirava. "Doulos" del grec XXX, que significa "esclau", esclau de la seva situació d'indicador, del seu desig de violència...

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Jean-Pierre Melville ja havia dirigit Jean-Paul Belmondo a Léon Morin

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. El confident. esadir.cat. 
  2. «Le doulos». The New York Times .