El cuirassat Potemkin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El cuirassat Potiomkin)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Броненосец Потёмкин
Bronienòssiets Potiomkin

El cuirassat Potemkin
Bronenosets.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Sergei M. Eisenstein

Producció: Iàkov Bliokh (Яков Блёх)

Guió: Nina Agadjànova (Нина Агаджанова)
Sergei M. Eisenstein

Música: per l'edició en alemany: Edmund Meisel (1926)
URSS, originalment: música de Beethoven i Txaikovski
Nikolai Kriúkov (1950)
Xostakóvitx (1976)

Fotografia: Eduard Tisse

Muntatge: Sergei M. Eisenstein

Protagonistes: Aleksandr Antònov
Vladímir Barskii
Grigori Aleksàndrov
Ivan Bobrov
Mikhail Gomòrov
Aleksandr Levxin
Beatrice Vitoldi
Iúlia Eisenstein

Dades i xifres
País: Unió Soviètica
Data d'estrena: 1925
Gènere: Drama històric
Bèl·lic
Duració: 77 min.

Pàgina sobre “Броненосец Потёмкин
Bronienòssiets Potiomkin
a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars

El cuirassat Potemkin (en rus: Бронено́сец Потё́мкин, transcrit al català: Bronienòssiets Potiomkin, literalment "El cuirassat Potiomkin"), és una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Sergei Eisenstein. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema.

Nom de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula porta el nom del vaixell cuirassat Potiomkin, anomenat en honor a l'oficial de Caterina II, Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin (Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин, 1739 - 1791). Sovint s'ha transcrit o transliterat el nom de Potiomkin com a Potemkin perquè en rus de vegades s'escriu la lletra "ё" ("io") sense la dièresi, fent-la semblar igual a la lletra russa "е" ("ie"), cosa que pot causar confusió per als no-nadius.

Argument[modifica | modifica el codi]

El cuirassat Potiomkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'imperi Rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà a l'imperi Rus.

Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potiomkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives.

Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potiomkin en el procés de la revolució fallida del 1905, que va desembocar en la rebel·lió d'octubre del 1917.

El film està compost de cinc episodis:

  • Homes i cucs (Люди и черви)
  • Drama al port (Драма на тендре), literalment, drama al vaixell
  • El mort clama venjança (Мёртвый взывает), on la gent d'Odessa plora la mort del mariner Vakulyntxuk (Вакулинчу́к), afusellat per haver causat la revolta.
  • L'escala d'Odessa (Одесская лестница)
  • Trobada amb l'esquadra (Встреча с эскадрой)

Com el propi Eisenstein explica en el text sobre la Unitat orgànica i pathos en el Cuirassat Potiomkin, inclòs en el llibre de Georges Sadoul sobre aquest film, la pel·lícula està treballada com un tot orgànic en el qual cadascun dels seus elements funciona darrere d'una composició que uneix el particular en funció del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida són funcionals en un nivell superior de lectura, és a dir, en la generalitat. És estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragèdia grega. Per altra banda, hi destaquen la successió i el canvi constant en les qualitats de l'acció, això genera en l'espectador una emoció (xoc) que el porta a realitzar, mitjançant un procés psicològic, una reflexió intel·lectual d'acord al tema proposat.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

El director Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per commemorar els 20 anys de la revolució fallida.

L'obra representava un nova forma de narració cinematogràfica. Després de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans, Eisenstein observa una altra funció que pot realitzar la càmera, i introdueix inclinacions de càmera que li donen com a resultat un èmfasi i una sensació diferent del que s'explica.

D'altra banda, es tracta d'una pel·lícula que reflecteix l'esperit de l'època en què és realitzada. En aquest sentit, es valora l'exaltació de l'home comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes.

L'escena de les escales d'Odessa[modifica | modifica el codi]

Les famoses escales d'Odessa.

Una de les escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Descriu el moment en què l'exèrcit del Tsar dispara contra el poble innocent per tal d'acabar amb el suport als rebels. Cal destacar la imatge en què una mare rep un impacte de bala mentre corre empenyent un cotxet de nadó que, en morir la mare, roda escales avall.

Eisenstein utilitza dues classes de plans amb ritmes diferents en cada situació. L'exèrcit, amb un ritme constant i obsessiu, representa la màquina bel·licista del poder que destrueix el poble indefens.

Les imatges del poble estan mostrades en plans de diferents durades i desordenats, que ens mostren el caos i el terror dels ciutadans.

Tot i que en una seqüència es veuen molt plans paral·lels, Eisenstein ens els mostra un rere l'altre perquè puguem veure el detall de tot el quadre.

Durant aquesta escena de gairebé deu minuts de duració, trobem dos-cents plans diferents. El director aconsegueix transmetre la cara del poble contraposant-se a l'exèrcit al servei de la tirania del Tsar.

Aquesta escena ha estat homenatjada per directors famosos, com ara Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els intocables d'Elliot Ness o George Lucas en el seu últim lliurament de La guerra de les galàxies.

L'escena també ha sigut parodiada per Woody Allen en Bananas, Terry Gilliam a Brazil, i Peter Segal en el tercer lliurament de The Naked Gun.

Cartells promocionals[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Portal

Portal de l'URSS

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El cuirassat Potemkin