El desertor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El desertor (en original francès: Le déserteur) és una cançó escrita per Boris Vian amb música seva i d'Harold Berg. Escrita en el context de la guerra d'Indoxina, es va convertir en un himmne pacifista traduït al llarg del temps en més de 45 idiomes.[1] Joan Isaac va interpretar-ne una versió catalana inclosa en el seu àlbum Barcelona, ciutat gris (1980).

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

La primera interpretació va ser difosa el 1954. Aquesta cançó va ser interpretada per, entre d'altres, Marcel Mouloudji (el maig del 1954), Marc Lavoine (el 2008, al concert de la tolerança), Boris Vian, Serge Reggiani, Juliette Gréco, Richard Anthony, Johnny Hallyday, Dan Bigras, Leny Escudero, Dédé Fortin, Joan Baez, Hugues Aufray i Peter, Paul and Mary. El 1983, Renaud en fa una adaptació, amb el nom de Déserteur. Però és en Mouloudji qui fou el primer que va cantar-la, demana a Boris Vian de modificar-ne algunes parts, perquè ell volia que fos més llarga. Així, "Monsieur le Président" va reemplaçar "Messieurs qu'on nomme grands", "ma décision est prise, je m'en vais déserter" va remplaçar "les guerres sont des bêtises, le monde en a assez", etc. A més a més, també vol modificar el final, perquè no vol que el desertor tingui un fusell, i encara menys que dispari contra els gendarmes. La cançó, enregistrada el mateix dia de la derrota de Dien-Bien-Phu, per atzar, serà immediatament prohibida de difondre per ràdio, i prohibida també a la venda. Boris Vian enregistrarà més endavant la versió en què el desertor posseeix una arma, però és la versió pacífica de Mouloudji la que tindrà més èxit entre els joves del 1954-1960/62, transmesa per les associacions militants, sindicalistes i pels espectacles d'ajuda. Més tard, Peter, Paul and Mary la cantaran als Estats Units al principi de la guerra del Vietnam. Cantar El Desertor a França, el 1963-1964 era molt menys problemàtic que al 1954.

Censura[modifica | modifica el codi]

Paul Faber, conseller municipal del Sena, el va afectar aquesta cançó quan va escoltar-la de passada a la ràdio, i havia demanat que fos censurada. A tall de resposta, Boris Vian escriu una carta memorable que difon arreu sota la forma d'una carta oberta, amb el nom de "Lettre ouverte à Monsieur Paul Faber" (Carta oberta al Senyor Paul Faber). Però la radiodifussió i la venda d'aquest cant antimilitarista varen ser prohibides. El 1962 finí la censura.

Durant els anys 1970, en plena Guerra del Vietnam, la cançó va ser emprada durant les marxes pacifistes i interpretada per Joan Baez i Peter, Paul and Mary. El 1991 va ser utilitzada també durant les manifestacions contra la intervenció occidental a la guerra del Golf. Renaud va adaptar la cançó que va publicar al L'Idiot international (L'idiota internacional) el 9 de gener del 1991. Com a conseqüència, la cançó pacifista va ser inscrita a la llista de proscripció de les ràdios.

Contingut[modifica | modifica el codi]

El text de la cançó Le Déserteur té dotze estrofes de quatre versos en rima cavalcada. Es tracta d'una carta adreçada a "Monsieur le Président" (Senyor President) per un home que acaba de rebre l'ordre de mobilització a causa d'un conflicte bèl·lic. L'home hi explica que no desitja pas partir a la guerra, i justifica la seva decisió per les morts d'alguns familiars a causa d'aquests conflictes, i pel fet que no vol pas matar gent. Hi revela també la seva intenció de desertar per viure com a pidolaire tot incitant tot aquell que es trobi perquè segueixi el seu exemple.

Marcel Mouloudji hauria aconsellat Boris Vian de reemplaçar els dos últims versos "Que je tiendrai une arme; et que je sais tirer" per "Que je n'aurai pas d'armes; et qu'ils pourront tirer" (Que tindré una arma; i que sé disparar / Que no tindré pas armes; i que podran disparar), per tal de conservar el missatge pacifista de la cançó. No obstant això, segons un amic d'Harold Berg, la cançó hauria contingut els versos pacifistes des de l'origen,[2] en contradicció amb la versió provada per Françoise Renaudot a la seva obra Il était une fois Boris Vian.

Referències[modifica | modifica el codi]