El dia de demà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Day After Tomorrow
El dia de demà
The Day After Tomorrow movie.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Roland Emmerich

Guió: Roland Emmerich (història)
Jeffery Nachmanoff (guió)

Música: Harald Kloser

Fotografia: Ueli Steiger

Muntatge: Joel Cox

Protagonistes: Dennis Quaid
Jake Gyllenhaal
Emmy Rossum
Sela Ward

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2004
Gènere: ciència-ficció
catàstrofes
Duració: 124 min.
Idioma original: Anglès, Francès
Japonès, Italià

Companyies
Distribució: 20th Century Fox
Pressupost: 125 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Day After Tomorrow a IMDb

Valoracions
IMDb 6.2/10 stars

El dia de demà (títol original en anglès The Day After Tomorrow)[1] és una pel·lícula estatunidenca del 2004 dirigida i escrita per Roland Emmerich. Centrada en el gènere de la ciència-ficció tracta, en clau apocalíptica, els efectes catastròfics tant de l'escalfament global com del seu possible refredament.

Argument[modifica | modifica el codi]

La investigació d'en Jack Hall, un climatòleg nord-americà, indica que l'escalfament global podria provocar un canvi sobtat i catastròfic en el clima del planeta. Els extractes glacials que ha extret de l'Antàrtida revelen que un fenomen molt semblant va tenir lloc deu mil anys enrere. I ara, està avisant a totes les autoritats governamentals de què podria tornar a succeir si no s'actua amb prestesa per evitar-ho. Malauradament, el seu advertiment arriba massa tard.

Tot comença quan en Hall veu com es desprèn de la Capa de Gel de l'Antàrtida un tros de la grandària de Rhode Island. Després d'això, una sèrie de greus esdeveniments climatològics comencen a succeir al voltant de la Terra: calamarsa de la mida d'una taronja sacseja Tòquio, violents huracans colpegen Hawaii, una nevada cau a Nova Delhi, i finalment, una sèrie de tornados destrossen Los Angeles. La conclusió de'n Hall i el seu equip d'experts és esfereïdora. L'escalfament global ha dut el planeta més enllà dels seus extrems i l'ha col·locat a l'inici d'una nova Edat de Gel. Un canvi climatològic brusc que s'estendrà pel planeta en menys d'una setmana durant una gran tempesta global.

Mentre en Jack treballa a contra-rellotge per evacuar la població, el seu fill de 17 anys, en Sam (Jake Gyllenhaal), es troba atrapat a la ciutat de Nova York que queda inundada sota l'acció d'un tsunami de diversos metres. A l'espera de rescat, Nova York és un dels primers llocs que viu la baixada de temperatures i, a poc a poc, l'aigua del mar es va glaçant formant una gran capa de gel. Els supervivents, volen emigrar cap al sud però, en Sam, gràcies al seu pare, sap que el clima s'ha de refredar encara més. Per això, recomana esperar l'arribada de la gran tempesta glacial a recer. Malauradament, no tothom li fa cas i només un petit grup de persones juntament amb ell i els seus amics decideixen refugiar-se a la Biblioteca Pública de la ciutat. Allà, els supervivents aprofitaran la gran xemeneia de la Biblioteca i els seus llibres per escalfar-se i mantenir allunyat el fred.

La pel·lícula acaba amb el rencontre de'n Sam i el seu pare a Nova York i el posterior rescat amb helicòpter dels pocs supervivents. La imatge final que mostra la cinta és una ciutat enterrada sota el glaç i el gel i la vista d'un planeta transformat. Segons comenten els mateixos astronautes de l'Estació Espacial Internacional, mai s'havia vist una Terra amb un cel tan clar i nítid.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Intèrpret Personatge Veu en català
Dennis Quaid Jack Hall Jordi Brau
Jake Gyllenhaal Sam Hall Hernan Fernández
Emmy Rossum Laura Chapman Isabel Valls
Arjay Smith Brian Parks Roger Isasi-Isasmendi
Dash Mihok Jason Evans Óscar Muñoz
Jay O. Sanders Frank Harris Jordi Royo
Sela Ward Dra. Lucy Hall Carme Alarcón
Nestor Serrano Tom Gomez Joan Carles Gustems
Austin Nichols J.D. Carles Lladó
Ian Holm Terry Rapson Joaquim Díaz
Tamlyn Tomita Janet Tokada Alba Solà
Kenneth Welsh Vicepresident Becker Jaume Comas
Perry King President Blake Salvador Vives

Fonaments[modifica | modifica el codi]

La història de Roland Emmerich es va inspirar en el llibre The Coming Global Superstorm (de l'Acadèmia de Ciències de Nova York) dels periodistes i escriptors americans, Art Bell i Whitley Strieber. A més, un dels assessors científics de l'equip cinematogràfic va ser el Dr. Michael Molitor, que precisament havia ajudat a redactar el Protocol de Kioto.

Malgrat tot, encara que la pel·lícula descriu alguns dels efectes del canvi climàtic predits pels científics, com l'augment del nivell del mar, la interrupció dels corrents oceànics i l'increment de la força destructiva de les tormentes, és evident que la ficció va exagerar aquests esdeveniments i els va fer avançar més ràpidament del que es considera científicament possible.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Al ser una cinta que té com a tema principal el clima, va provocar reaccions, no només entre els crítics de cine sinó també entre la comunitat científica. Així, l'ecologista i columnista de The Guardian, George Monbiot, va definir-la com una "gran pel·lícula però, una mala ciència ". En una editorial del USA Today, Patrick J. Michaels, un investigador de ciències mediambientals de la Universitat de Virginia, va confirmar que El dia de demà "sembla pura propaganda dirigida a influir en els discursos polítics".

El paleoclimatòleg Dan Schrag, de la Universitat Harvard, va mostrar tant suport com preocupació davant aquesta història. De fet, segons ell, "per un costat, és una gran alegria que per primer cop es produeixi una pel·lícula de gran pressupost que critiqui el canvi climàtic. Però, per l'altre costat, és inquietant que la gent vegi aquests impressionants efectes especials i pensi que tot és simple ficció.... S'està experimentant amb la Terra d'una manera que no s'havia fet en milions d'anys però, no es veurà una altra Edat de Gel, almenys, no com aquesta".

Tot i així, la pel·lícula va tenir una gran rebuda en tots els cines del món, arribant a ser una de les que més ingressos va aconseguir aquell any.

Polèmica[modifica | modifica el codi]

Es va produir certa polèmica sobre l'elecció de Kenneth Welsh com a Vicepresident dels Estats Units degut a la seva semblança amb el Vicepresident d'aquell moment, Dick Cheney. Més tard, Emmerich va confirmar que, evidentment, havia escollit a Welsh expressament amb l'objectiu de fer una crítica subtil de les polítiques mediambientals del President George Bush. La Casa Blanca no va fer cap comentari sobre el tema.

Respecte a les crítiques que Emmerich va rebre pel fet d'enterrar sota el mar la ciutat de Nova York just tres anys després dels atemptats del 2001, aquest va respondre que l'escena era necessària per tal de demostrar la unitat de la gent davant els desastres, precisament com a l'11-S.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema