El fantasma de l'Òpera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada d'una edició francesa de 1921.

El fantasma de l'Òpera (Le Fantôme de l'Opéra en francès) és una novel·la de Gaston Leroux, inspirada en la també novel·la Trilby de George du Maurier. Va ser publicada el 1910 i ha estat adaptada nombroses vegades en pel·lícules i representacions teatrals.

El fantasma de l'Òpera és una novel·la gòtica que combina romanticisme, terror, misteri i tragèdia. La història tracta d'un home misteriós que terroritza l'Òpera de Paris i vol cridar l'atenció d'una jove cantant a la que estima.

Argument[modifica | modifica el codi]

La novel·la està ambientada en el París de mitjan segle XIX, concretament a l'Òpera Garnier, un edifici luxós i monumental construït sobre un llac subterrani entre el 1857 i 1874. Els empleats afirmen que l'òpera estava encantada per un fantasma misteriós que provoca molts accidents. El fantasma de l'òpera que, en realitat es diu Erick, fa xantatge als dos gerents de l'òpera perquè li paguin un sou de 20.000 francs mensuals i li reservin una cabina privada per poder veure els concerts, ja que ell és compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incògnit arranjaments musicals.

Mentrestant, la jove cantant soprano Christine Daaé, creu estar inspirada i guiada per un "Àngel de la Música" suposadament enviat pel seu pare mort, que la porta a aconseguir un èxit molt ràpid, arribant a substituir la llavors, "Prima Donna" Carlotta, que va haver de ser substituïda (dues vegades perquè va caure malalta per una estranya afecció).

Les coses, però, es comencen a torçar, quan un amic de la infància de la Christine, en Raoul, vescomte de Chagny es retroba amb ella i se n'enamora. L'Erick, El fantasma se sent gelós de la seva relació i li revela la seva existència a la Christine, li ensenya les seves estances en uns passadissos secrets sota l'Òpera i ella descobreix que no és un Àngel, sinó un geni musical amb una deformació facial que l'impulsa a aïllar-se del món. L'Erick, el fantasma la deixa anar sota la promesa que tornarà a visitar-lo per pròpia voluntat.

La Chistine està dividida entre l'amor que sent pel Raoul i l'admiració que li provoca la música meravellosa de l'Erick, el fantasma. Però quan descobreix que Erick, el fantasma és el responsable dels accidents i assassinats que es produeixen al teatre, ella i el Raoul decideixen marxar de París i casar-se en secret, fora de l'abast de l'Erick, el fantasma.

El fantasma descobreix el seu pla i durant la interpretació de la Christine com a Marguerite a l'operà Faust de Charles Gounod, la segresta en ple escenari i deixa caure un immens canelobre que es troba al teatre, provocant el seu incendi. Sota l'òpera, a la llar de l'Erick, el fantasma, té lloc l'última confrontació entre ell, en Raoul i la Christine.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El fantasma de l'Òpera Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts sobre El fantasma de l'Òpera al Wikisource (francès).