El gabinet del Dr. Caligari
  El gabinet del Dr. Caligari |
||
|---|---|---|
 |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Robert Wiene | |
|
|
||
| Producció: | Rudolf Meinert Erich Pommer |
|
|
|
||
| Guió: | Hans Janowitz Carl Mayer |
|
|
|
||
| Música: | Giuseppe Becce | |
|
|
||
| Fotografia: | Willy Hameister | |
|
|
||
| Muntatge: | Walter Reiman | |
|
|
||
| Protagonistes: | Werner Krauss Conrad Veidt Friedrich Fehér Lil Dagover Hans Heinrich von Twardowski Rudolf Klein-Rogge |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Alemanya | |
| Data d'estrena: | 1920 | |
| Duració: | 71 min. | |
| Idioma original: | Pel·lícula muda Subtítols alemany |
|
|
Companyies |
||
| Distribució: | Goldwyn Distributing Company | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Das Kabinett des Doktor Caligari” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Das Kabinett des Doktor Caligari (o, en català, El gabinet del Doctor Caligari) és una avantguardista pel·lícula muda de 1920 dirigida per Robert Wiene i protagonitzada per Werner Krauß (Doctor Caligari), Conrad Veidt (Cesare), Friedrich Feher (Francis), Lil Dagover (Jane) i Hans Heinrich von Twardowski (Alan). La seva productora és Decla. Va ser una de les primeres pel·lícules produïdes en els estudis alemanys UFA. El director Robert Wiene fa un excel·lent treball amb les emocions dels personatges, els moviments de cambra, la presència dels personatges.
El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos Fritz Lang qui dirigís la pel·lícula, però Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que acabo sent Wiene qui la va dirigir.
Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, d'Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.
La cinta és considerada com el primer film expressionista de la història, i destaquen els decorats distorsionats que creguin una atmosfera amenaçadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rörig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, on els majors representants van ser: Fritz Lang, George Wilhelm Pabst i F.W. Murnau, Paul Wegener.
L'expressionisme en aquesta pel·lícula es funda en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginació de la persona, que no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari.
La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els llums que algunes són puntuals i forts fent ressaltar-les de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la cambra, com un enquadrament inclinat.
Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartrons pintats superposats per crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats són molt expressius i els actors també. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu començament, en aparèixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un ús de llums artificials. L'expressionisme va influir després, per exemple a Alfred Hitchcock.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El gabinet del Dr. Caligari |
