L'hotel elèctric
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Segundo de Chomón |
| Protagonistes | Julianne Mathieu
|
| Distribuïdor | Pathé  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1908 |
| Durada | 140 metres (4 min. aprox.) |
| Idioma original | espanyol |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | Cinema mut |
     | |
L'hotel elèctric és una pel·lícula de Segundo de Chomón de 1908, considerada la primera pel·lícula que va utilitzar el recurs de l'animació fotograma a fotograma de la història del cinema (procediment del pas de manovella, propi dels primers anys del segle xx). Destaca el paper de l'actriu Julienne Mathieu.
En els crèdits de la mateixa apareix el següent rètol: Primera película en el mundo sirviéndose del sistema de paso de manivela, inventado por Chomón. I així és, malgrat s'ha cregut durant molt temps que James Stuart Blackton (1875-1941) ja havia realitzat als Estats Units la pel·lícula La casa encantada (The Haunted House, 1907), que havia obtingut un rotund èxit comercial gràcies a aquest procediment, pel qual s'animaven els objectes i cobraven vida pròpia. Rigorosos estudis recents però, han demostrat que la pel·lícula de Blackton no emprava animació fotograma a fotograma pròpiament dita, sinó la filmació continua d'uns dibuixos fixos que canviaven per tall cada vegada que un actor –el mateix Blackton– interaccionava amb ells. Aquest recurs ja havia estat emprat per Georges Méliès a Escamotage d'une damme (1898).
La casa Pathé, per a la qual en aquell moment treballava Chomón, va decidir fer una versió pròpia de la pel·lícula de Blackton i van encarregar el projecte a l'aragonès. Chomón va haver de treballar meticulosament per imitar i encara superar a la pel·lícula nord-americana, ja que es va implantar la tècnica del pas de manovella, de la seva creació, va millorar la posada en escena, i va afegir uns efectes de llamps dibuixant sobre el mateix fotograma. El resultat va ser un èxit encara més gran que el que va obtenir la cinta de Blackton.
Argument[modifica]
Un matrimoni d'edat madura arriba a un hotel on només treballa un conserge, ja que l'edifici està totalment automatitzat: les maletes pugen soles, els abrics volen fins als penjadors, un raspall cobra vida i pentina a la senyora, una brotxa d'afaitar empastifa les patilles al protagonista. Finalment el maquinista que governa els comandaments del sistema electre-mecànic de l'hotel es queda adormit i els objectes comencen un caòtic frenesí de moviment desordenat.
