El jardí dels Finzi-Contini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la novel·la. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «El jardí dels Finzi Contini».

El Jardí dels Finzi-Contini (Il Giardino dei Finzi-Contini) és una novel·la de Giorgio Bassani publicada el 1962. És la crónica de les relacions entre el narrador i els nens de la família Finzi-Contini des de la pujada al poder de Mussolini fins al començament de la Segona Guerra Mundial. L'adaptació al cinema per Vittorio de Sica va suposar l'Ós d'or al millor film del Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1971.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El Jardí dels Finzi-Contini és considerat la millor de la sèrie de novel·les que Bassani va fer sobre les vides de jueus italians a la ciutat italiana de Ferrara. Encara que la novel·la se centra en les relacions entre els principals personatges, l'ombra del feixisme, especialment les lleis racials que restringien la participació dels jueus en societat italiana, planen sobre els esdeveniments de la novel·la.

Argument[modifica | modifica el codi]

La novel·la comença amb un pròleg breu el 1957 en el qual el narrador, un jueu italià, descriu una visita al cementiri estrusc de Cerveteri, que li fa recordar el mausoleu familiar Finzi-Contini a Ferrara, buit amb dues excepcions: un nen jove, Guido, que moria de malaltia abans que naixés el narrador; i Alberto, el fill del Finzi-Continis i amic del narrador, que moria e càncer abans de la deportació massiva que enviava la resta de la família a un camp de concentració a Alemanya. En aquest punt, el narrador revela que cap del Finzi-Continis va sobreviure.

La primera part del llibre cobreix les experiències d'infantesa del narrador, descrivint els diversos cercles socials de la població jueva local i el misteri al voltant dels nens Finzi-Contini, Alberto i Micòl, que van ser escolaritzats separadament dels altres nens jueus i que només apareixien a l'escola principal per als exàmens anuals. El narrador va suspendre la seva prova de matemàtiques en aquell any particular, la primera vegada que va suspendre qualsevol dels exàmens anuals exigits per a la promoció, i marxa amb la seva bicicleta lluny de la reacció del seu pare. Va a parar a les parets de la mansió del Finzi-Continis, on té una conversa amb Micòl, la filla del Finzi-Continis. El narrador és convidat per Micòl a entrar al jardí. Es disculpa per la seguretat de la seva bicicleta. Ella li mostra un amagatall segur, però mentre amaga la seva bicicleta bada contempant Micòl - i perd la possibilitat de veure el jardí fins a uns anys després.

Les altres dues parts del llibre cobreixen els anys en què els nens acaben se sortir de la universitat. Les lleis racials han restringit la seva possibilitat de freqüentar els cristians ferraresos, i també el narrador. Alberto, Micòl, i uns quants adolescents jueus formen un club de tennis informal, jugant unes quantes vegades a la setmana al jardí dels Finzi-Continis Durant aquestes visites, el narrador i Micòl comencen una relació, però l'actitud de Micòl cap al narrador varia i la relació lentament va morint.

La secció final del llibre cobreix el lent pansiment de la implicació del narrador en el club de tennis, els seus intents vans de reprendre la relació amb Micòl, i la seva final marxa de Ferrara.

Adaptació de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Article principal: El jardí dels Finzi Contini

L'adaptació de Vittorio de Sica el 1971 la protagonitza Lino Capolicchio com Giorgio (el narrador). Va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i va ser nominat pel Oscar al millor guió adaptat. Va guanyar l'Ós d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Referència del llibre en català[modifica | modifica el codi]