El llac dels cignes
  | |
| Títol original | Лебединое озеро |
|---|---|
| Forma musical | obra dramaticomusical obra coreogràfica ballet |
| Compositor | Piotr Ilitx Txaikovski |
| Llibretista | Vladimir Begichev (en)  |
| Epònim | Lake Svetloye (en) |
| Gènere | ballet |
| Moviment | romanticisme musical |
| Parts | 29 números |
| Estrena | |
| Estrena | 20 febrer 1877 |
| Escenari | Teatre Bolxoi |
    | |
El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originàriament es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. Sens dubte, aquest ballet és dels més coneguts i populars del món[1] per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovski.
Història[modifica]
Vladimir Petrovich Begichev, director dels Teatres Imperials de Moscou, va encarregar la partitura del Llac dels Cignes a Piotr Ilitx Txaikovski el maig de 1875 per 800 rubles. Txaikovski va treballar només amb un esquema bàsic de Julius Reisinger dels requisits per a cada ball. Tanmateix, a diferència de les instruccions per a les partitures de La Bella Dorment i El Trencanous, no es coneix cap instrucció escrita que hagi sobreviscut.[2]
A l'estrena, amb coreografia de Reisinger, no va ser gaire acceptat, i el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Màrius Petipà, que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. Es desconeix qui va escriure el llibret original, ni d'on va sorgir la idea de la trama. S'han proposat contes populars russos i alemanys com a possibles fonts, com "L'ànec blanc" i "El vel robat" de Johann Karl August Musäus, però tots dos contes difereixen significativament del ballet.[3]
Argument[modifica]
Acte primer: Jardins del castell del príncep Sígfrid[modifica]
El príncep Sígfrid celebra el seu 21è aniversari acompanyat pels seus amics. Les trompetes anuncien l'arribada dels convidats que són saludats cordialment per Sígfrid; comença la festa i els balls. La reina, mare de Sígfrid, irromp en la festa amb les dames d'honor; aquesta el renya per la seva vida despreocupada i li informa que li ha preparat un ball que tindrà lloc la nit següent i en el qual haurà d'escollir esposa. Això provoca una gran malenconia en Sígfrid, que rebutja obstinadament l'ordre de sa mare. Al final, però, l'acaba acceptant. Quan la reina es retira, es reprèn la diversió i el príncep i els seus amics beuen i ballen amb les jovenetes de la festa.
Aviat es fa fosc i se senten les ales d'uns cignes. Els amics de Sígfrid li proposen anar a caçar. Agafen les ballestes i les torxes i se'n van al bosc, i per això decideix marxar cap allà.
Acte segon: El llac dels cignes[modifica]
Al bosc, prop d'un llac il·luminat per la lluna, comencen a sortir de les aigües unes precioses donzelles cigne. Els amics del príncep arriben al llac; els joves busquen els cignes entre els arbres, però queden extasiats quan veuen que aquests es troben nedant plàcidament sobre les tranquil·les aigües del llac. Quan Sígfrid s'hi uneix, es disposa a ordenar la batuda de caça. Però un estrany fenomen el deté. Mentre ell s'amaga darrere d'uns arbustos apareix al llac una extraordinària i màgica criatura, més dona que cigne; té la cara emmarcada per plomes blanques i una delicada tiara de brillants. En adonar-se de la presència de Sígfrid la noia intenta fugir. El príncep, completament enamorat de la dona cigne, li demana que es quedi i ella li suplica que no dispari la ballesta. En preguntar-li el príncep qui és, ella li respon que és Odette, la reina dels cignes, que va ser encantada amb les seves companyes pel mag Rothbart i seguiran sent cignes, excepte entre la mitjanit i l'albada, fins que algú li juri amor etern. Els dos joves s'enamoren ràpidament i la seva alegria s'expressa amb la dansa dels cignes. Quan Sígfrid està a punt de jurar-li amor etern a Odette, apareix Rothbart, que fa que les donzelles es tornin a transformar en cignes per tal que el príncep no pugui trencar l'encanteri. Tanmateix, abans que marxi Odette, el príncep la convida al ball de la nit següent. Odette s'allunya convertida en cigne.
Acte tercer: El castell del príncep Sígfrid[modifica]
Tot està preparat al castell per al començament del gran ball en honor del príncep. Al saló principal, ricament decorat, els convidats esperen l'arribada de la reina i el seu fill. Quan aquests entren, comença la festa. Es presenten les noies que la reina ha escollit com a candidates a princesa. Sígfrid balla amb elles, però s'hi mostra absent i indiferent. El príncep, de fet, està pensant en Odette i la seva trobada de la nit anterior. Quan sa mare li demana que esculli esposa, ell s'hi nega i li confessa que estima a una altra noia. En aquest moment, s'anuncia l'entrada d'un noble desconegut i la seva filla. El noble és el mag Rothbart, que es presenta a la festa amb Odile, una jove vestida de negre, que és el viu retrat d'Odette. El príncep cau sota l'encanteri d'Odile, que es mostra seductora i calculadora. Ell en cap moment es planteja que Odile no sigui Odette. Així, la festa continua i els convidats, contents amb la celebració, ofereixen una sèrie de danses tradicionals.
Rothbart, satisfet amb el resultat del seu engany, proposa al príncep que balli amb Odile. Durant el pas de deux entre Sígfrid i Odile, aquesta reafirma el seu poder sobre el príncep. Al final, el jove demana a Rothbart la mà de la seva filla i li jura amor etern. En fer Sígfrid el jurament, se sent un terrabastall de trons, la sala s'enfosqueix i els cortesans fugen atemorits. De lluny es veu la vertadera Odette. Sígfrid s'adona del seu error i corre desesperat al llac.
Acte quart: El llac dels cignes[modifica]
És de nit i a la riba del llac les donzelles cigne ballen entristides pel destí de la seva reina. Odette arriba plorant desconsolada i les seves amigues intenten calmar-la. Sígfrid no tarda a aparèixer descompost per implorar-li perdó; la busca entre els cignes i quan l'entreveu envoltada per les seves donzelles la pren tendrament de la mà i li jura amor infinit. Malauradament, Odette li anuncia a Sígfrid que ni tan sols el seu jurament de fidelitat la podrà salvar, ja que Rothbart l'ha condemnada a morir si era traïda. Apareix llavors el mag, enfurismat, reclamant el retorn dels cignes. Sígfrid i Odette lluiten amb ell i el vencen. Però és en va. L'encanteri no s'ha trencat i Odette està sentenciada a viure eternament com un cigne. Només la seva mort el podrà desfer. Així, Odette es tira al llac i Sígfrid, bojament enamorat d'ella, també s'hi enfonsa darrere. El sacrifici d'amor d'Odette i Sígfrid trenca el malefici i amb la sortida del sol els cignes recuperen la seva forma de donzella per sempre més. Sobre el llac apareixen els esperits d'Odette i Sígfrid, que s'encaminen cap a una eterna felicitat.
Hi ha altres versions pel final de l'acte quart: la més coneguda n'és el trencament de l'encanteri amb la mort de Rothbart. Així, Odette i Sígfrid viuen junts.
Moviments[modifica]
Els seus moviments són:
- Paratge
- Dansa dels petits cignes
- Vals
- Dansa hongaresa
- Dansa espanyola
- Allegro assai
- Errant
- Introducció
- Pas de deux
Referències[modifica]
- ↑ «Pyotr Ilyich Tchaikovsky - Years of fame» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ Wiley, Roland John. Tchaikovsky's Ballets (en anglès). Clarendon Press, 1991, p. 321-327. ISBN 9780198162490.
- ↑ «The Swan Lake Mystery» (en anglès). Royal Opera House. Arxivat de l'original el 13 d'agost de 2017.
Vegeu també[modifica]
- Black Swan, pel·lícula de 2010 dirigida per Darren Aronofsky i protagonitzada per Natalie Portman.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El llac dels cignes |