El llarg i càlid estiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Long, Hot Summer
El llarg i càlid estiu

Fitxa tècnica
Direcció: Martin Ritt

Producció: Jerry Wald

Guió: William Faulkner
Irving Ravetch
Harriet Frank Jr.

Música: Alex North

Fotografia: Joseph LaShelle

Protagonistes: Paul Newman
Joanne Woodward
Anthony Franciosa
Orson Welles
Lee Remick

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1958
Gènere: drama
Duració: 115 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: 20th Century Fox

Pàgina sobre “The Long, Hot Summer a IMDb

El llarg i càlid estiu (títol original en anglès The Long, Hot Summer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt i estrenada l'any 1958.

Argument[modifica | modifica el codi]

Ben Quick arriba a un petit poble després de ser expulsat d'una altra ciutat, acusat d'haver provocat un incendi. Allà és contractat per Will Varna, amo i senyor del lloc.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Lee Remick a la pel·lícula

Basada en tres relats curts de William Faulkner i ambientada, per tant, en una població del sud dels EUA, vora el Mississipí, la pel·lícula té com a protagonista un jove amb fama de piròman que s'espavila amb tan pocs miraments que complau el ric que ha fet fortuna, estafant si ha calgut, fins a convertir-se en l'amo de la localitat. Diferències classistes, corrupció moral dels individus que ascendeixen socialment, conflictes generacionals.

Va ser la primera ocasió en què Paul Newman i Joanne Woodward van compartir cartell en una pantalla cinematogràfica. Després de rodar aquest film, els dos actors van iniciar una relació amorosa que va durar fins a la mort de l'actor. Aquesta fou una dada favorable, ja que les escenes conjuntes de la parella i tots els moments en els quals apareix un impetuós Orson Welles, que només tenia 43 anys però ja començava a no necessitar disfressar-se de vell per interpretar patriarques dominants, componen les millors fases d'una pel·lícula que aborda temes com la dictadura emocional paternofilial, la distinció de classes, la repressió i ànsia sexual o l'home marcat pel seu fosc passat.

Va permetre, a un joveníssim Paul Newman demostrar que era molt més que una cara bonica guanyant el prestigiós premi al millor actor al Festival de Cannes. També hi apareix una joveníssima Lee Remick, que just un any després desplegaria tot el seu talent a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger, i Riu salvatge, d'Elia Kazan, així com Tony Franciosa, que encara no s'havia fet famós a través de la televisió, i Angela Lansbury, molts anys abans de convertir-se en investigadora de crims.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El llarg i càlid estiu Modifica l'enllaç a Wikidata