El món com a voluntat i representació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arthur Schopenhauer

El món com a voluntat i representació (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) és el títol de l'obra cabdal del filòsof alemany Arthur Schopenhauer. Va ser publicada per primera vegada el 1819, per l'editorial Brockhaus, de Leipzig. El llibre és considerat la més elaborada manifestació del pessimisme filosòfic i ha influït en multitud de pensadors i escriptors, de la categoria de Freud, Nietzsche, Popper, Cioran i Borges, entre d'altres. Schopenhauer s'inspira principalment en l'idealisme de Kant, i d'altres filòsofs com Plató, David Hume i Berkeley, però també és tributari, en gran mesura,de les filosofies hinduista (els Upanishads) i budista. El seu propòsit últim és l'explicació com cal del món en tots els aspectes i sota tots els punts de vista, tasca que el filòsof aborda a través dels conceptes de voluntat i representació. Tot el seu treball posterior no suposarà més que el desenvolupament de les idees fonamentals exposades en aquesta obra.

El món com a representació[modifica | modifica el codi]

«El món és la meva representació» és la frase amb la qual comença l'obra. Schopenhauer inicia el seu pensament en la premissa de la limitació del coneixement humà, idea tradicional en filosofia: «Ningú no pot sortir de si mateix per identificar directament amb les coses diferents a ell, tot allò que es té coneixement cert i immediat es troba dins de la seva consciència .»Hi ha, d'una banda, el subjecte de la representació (representació, en alemany: Vorstellung), que és el que coneix, per altra, l'objecte, el que es coneix, condicionat o estructurat per les formes a priori kantianes de l'espai, el temps i la causalitat. L'objecte, els éssers naturals, orgànics i inorgànics, però, i això és l'important, no tenen existència real fora de la representació, no tenen més valor que el somni de Calderón de la Barca, o el vel de Maya dels hinduistes. El que té existència veritable és la cosa en si, que per Schopenhauer ve expressada en el terme voluntat.

El món com a voluntat[modifica | modifica el codi]

La cosa en si de Kant, la realitat última de les coses, està representada per Schopenhauer per un principi metafísic general que governa l'univers, una força omnímoda que Schopenhauer anomenada voluntat (Wille), o voluntat de viure (aquí s'inspirarà Nietzsche per a la seva "voluntat de poder"), i que no s'ha d'interpretar en el sentit corrent del terme, més que metafòricament: la nostra voluntat, desig o pulsió no és més que una projecció insignificant d'aquesta Voluntat amb majúscula, de la qual la representació és simple fenomen o aparença. La voluntat no es troba subjecta a les formes del fenomen, és a dir, la causalitat, l'espai i el temps. Tampoc, per tant, al principium individuationis, és a dir, que no es objectiva en els éssers individuals (per tant, aquests individus no tenen existència real com a tals), sinó en la suma dels mateixos: la voluntat integra tota la naturalesa i el univers amb la totalitat d'entitats i éssers que contenen. La voluntat, així, és una força que obra sense motiu, irracionalment, és com el motor cec de la història. Totes les energies de la natura són expressives de la Voluntat, incloent el mateix les forces naturals de tot signe (llum, gravetat, magnetisme), com les motivacions, els instints i tendències, tant animals com humans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SCHOPENHAUER, Arthur: Sämtliche Werke. Edició de W.F. von Löhneysen. Frankfurt am Main, Suhrkamp Taschenbuch Verlag, 1986, 5 vols. ISBN 3-518-09737-7
  • SCHOPENHAUER, Arthur: Sämtliche Werke. Mannheim, Brockhaus, 1988 (Jubiläumausgabe in 7 Bänden). Edició de Arthur Hübscher. ISBN 3-7653-0410-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]