El noi blau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El noi blau
El noi blau
Thomas Gainsborough, c. 1770
Oli sobre tela
177,8 × 112,1 cm
Biblioteca Huntington, San Marino (Califòrnia)
El nen rei Carles I d'Anglaterra el 1637 per Van Dyck.

El noi blau (en anglès: The Blue Boy) (c. 1770) és una pintura a l'oli realitzada per Thomas Gainsborough. Potser l'obra més famosa de Gainsborough, es creu que és un retrat de Jonathan Buttall (1752-1805), fill d'un ric comerciant, encara que això mai no ha estat demostrat. Es tracta d'un retrat alhora que d'un estudi històric del vestuari dels joves del segle XVII, es considera que va ser un homenatge de Gainsborough a Anthony van Dyck, i, en particular, està molt proper al retrat de Carles I quan era nen, realitzat per Van Dyck, i que segurament Gainsborough va descobrir la seva pintura i la de Rubens en les col·leccions del castell de Wilton que va visitar amb el seu amic i mecenes Philip Thicknesse.[1].

Hi ha indicis de que Gainsborough ja havia pintat alguna cosa al llenç abans de començar el El noi blau. La pintura és en un llenç força gran per a un retrat, doncs mesura 1,778 d'alçada per 1,121 metres d'amplada. Es troba en la Biblioteca Huntington, a San Marino (Califòrnia).[2]

Joshua Reynolds davant la vista del retrat El noi blau, va escriure:

« Totes aquestes esgarrapades i aquests senyals estranys que, de mirar-los de prop, són tan perceptibles en els quadres de Gainsborough i que també a pintors experimentats els semblen més aviat l'efecte de l'atzar que el resultat d'una intenció, aquest caos, aquest aspecte repel·lent i informe, per una espècie de màgia pren forma a una certa distància, i totes les parts semblen posar-se al seu lloc, de manera que podem deixar difícilment de reconèixer el ple efecte de l'aplicació sota la aparença de l'atzar, de la pressa i de la negligència[...] Hem de convenir en que els tocs concisos de Gainsborough han contribuït molt a la lleugeresa d'efecte que constitueix una bellesa notable de les seves pintures.[1] »

Recorregut de la pintura[modifica | modifica el codi]

La pintura estava en possessió de Jonathan Buttall, fins que es va declarar en fallida el 1796. Va ser comprat per primera vegada pel polític John Nesbitt i després, el 1802, pel retratista John Hoppner. Al voltant de 1809 El noi blau va entrar a la col·lecció del comte de Grosvenor on es va conservar fins que un dels seus descendents el segon duc de Westminster el va vendre al marxant d'art Joseph Duveen el 1921.[3]

El 1919, el quadre havia inspirat el productor de cinema alemany Friedrich Wilhelm Murnau per crear el seu debut al cinema amb Der Knabe in Blau (El noi blau).[4]

En un acte que va provocar una protesta pública a Gran Bretanya, va ser venut a l'empresari Henry Edwards Huntington de l'American Railway per 728.800 dòlars, segons l'acord amb el marxant Duveen,[5] un preu aleshores rècord per a qualsevol pintura.(D'acord amb una notícia al The New York Times, de l'11 de novembre de 1921, el preu de compra va ser de 640.000 dòlars, –i això suposaria uns vuit milions el 2010–.[6] Abans de la seva partida a Califòrnia el 1922, El noi blau va ser exposat breument a la National Gallery de Londres, on va ser vist per unes 90.000 persones, i el director de la galeria Charles Holmes va inscriure unes paraules de comiat a la part posterior de la pintura:«Au Revoir, C.H.»[7]

Va ser aquest quadre el que va influir a l'artista pop Robert Rauschenberg cap a la seva dedicació a l'art de la pintura.[8] Es troba col·locada en la Biblioteca d'Huntington davant del quadre Pinkie del pintor Thomas Lawrence.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Morales y Marín 1989, p. 400.
  2. «Jonathan Buttal: The Blue Boy (c 1770)». The Huntington Library. [Consulta: 7 desembre 2009].
  3. "Duveens offer a Reynolds to Louvre," New York Times, 19 October 1921
  4. Bock, Hans-Michael. Hans-Michael Bock, Tim Bergfelder. The concise Cinegraph: encyclopaedia of German cinema. Berghahn Books, 2009, p. 334. ISBN 978-1-57181-655-9. 
  5. Thorpe, James Ernest, Henry Edwards Huntington, A Biography, Berkeley: University of California Press, 1994, p. 438.
  6. «WolframAlpha conversion».
  7. «"Blue Boy's" Transfer Begins in Secrecy» (PDF). The New York Times, 26 gener 1922 [Consulta: 7 desembre 2009].
  8. «The Invincible Robert Rauschenberg». Obit Magazine, 16 maig 2008. [Consulta: 6 desembre 2009].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Morales y Marín, José Luis. Historia Universal del Arte. Barroco y Rococó.Volum VII. Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-6687-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El noi blau