El pianista (pel·lícula de 2002)

The pianist El pianista
Fitxa tècnica
Direcció:	Roman Polanski
Producció:	Roman Polanski Robert Benmussa Alain Sarde
Guió:	Ronald Harwood Władysław Szpilman (novel·la)
Música:	Wojciech Kilar
Fotografia:	Paweł Edelman
Muntatge:	Hervé de Luze
Protagonistes:	Adrien Brody
Dades i xifres
Països:	Polònia França Alemanya Regne Unit
Data d'estrena:	2002
Gènere:	Drama bèl·lic Biogràfic
Duració:	150 min.
Idioma original:	Anglès
Companyies
Distribució:	Focus Features
Pressupost:	35 milions de dòlars
Pàgina sobre “The pianist” a IMDb
Valoracions
IMDb
FilmAffinity

El pianista (The pianist) és una pel·lícula bèl·lica basada en les memòries del músic jueu i polonès Władysław Szpilman, recollides al llibre El pianista del gueto de Varsòvia -escrit per ell mateix i on narra les experiències de la seva vida en temps de guerra. La pel·lícula va ser dirigida per Roman Polanski el 2002 i va guanyar la Palma d'Or i l'Oscar al millor director com a premis més destacats del seu ampli palmarès.

Argument

Szpilman, músic jueu-polonès que treballa a la ràdio de Varsòvia com a pianista, veu com tot el seu món s'esfondra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió a Polònia.

Després que l'estació de ràdio on estava treballant fos bombardejada, Szpilman arriba a la seva casa per a assabentar-se que Gran Bretanya ha declarat la guerra a Alemanya.

Els anys passen i les condicions de vida per als jueus a Polònia es van deteriorant lentament: tenen un límit en la quantitat de diners per a cada família, estan obligats a dur unes cintes als braços per a identificar-los, i eventualment, el 1941, són col·locats en el Gueto de Varsòvia.

Allà pateixen fam i humiliacions per part dels Nazis, a més de la por a morir i les tortures sempre presents.

En poc temps la majoria dels jueus són reunits i duts a camps de concentració. Szpilman però, té la sort de ser salvat de la tràgica destinació dels camps de concentració per un amic de la família. La resta de la família de Szpilman no té la mateixa sort que ell i, separat dels seus familiars, sobreviu, primer en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucció alemanyes i després fora, confiant en l'ajuda d'amics que tenia no-jueus.

Mentre està amagat presència molts dels horrors comesos pels nazis, com pallisses, incendis, matances i l'aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passat un any es torna a provocar un altre aixecament que falla novament, i fa que Varsòvia quedi quasi desocupada i per tant Szpilman estigui a punt de morir de malalties o desnutrició.

Un dia buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir. Mentre ho intenta un oficial alemany el descobreix, i en assabentar-se que és pianista li fa tocar una cançó. Llavors l'oficial es compadeix d' ell i no només no el delata sinó que li porta menjar regularment. Setmanes després els alemanys són forçats a marxar de Varsòvia, i l'oficial li dóna la jaqueta i li promet que l'escoltarà a la ràdio. Aquest abric quasi li suposa la mort ja que les tropes soviètiques el confonen amb un alemany i li disparen fins que els fa veure que no ho és, i que el porta perquè té fred. Al ser alliberat un camp de concentració proper, l'oficial és capturat, i demana a un presoner que contacti amb Szpilman, però quan aquest aconsegueix arribar allà els presoners alemanys ja han estat traslladats.

Szpilman torna a tocar a la ràdio de Varsòvia. A l'última escena interpreta triomfalment la mateixa peça que li va salvar la vida amb l'oficial alemany davant d'una gran audiència.

Premis

• Palma d'Or al festival de Canes.
• Oscar al millor actor - Adrien Brody
• Oscar al millor director - Roman Polański
• Oscar al millor guió adaptat - Ronald Harwood
• Premi BAFTA a la millor pel·lícula
• Premi BAFTA a la millor direcció - Roman Polański
• Premi César al millor Actor
• Premi César al millor Director
• Premi César a la millor Pel·lícula

Notes i referències

• Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Enllaços externs

• Web oficial (anglès)
• El pianista a Internet Movie Database (anglès)
• Informació i biografia de Władysław Szpilman