El piano
  El piano |
|
|---|---|
 Poster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Jane Campion |
| Ajudant de direcció: | Mark Turnbull |
| Direcció artística: | Gregory P. Keen |
|
|
|
| Producció: | Jan Chapman |
|
|
|
| Guió: | Jane Campion |
|
|
|
| Música: | Michael Nyman |
|
|
|
| So: | Lee Smith Tony Johnson Gethin Creagh |
|
|
|
| Fotografia: | Stuart Dryburgh |
|
|
|
| Muntatge: | Veronika Jenet |
|
|
|
| Vestuari: | Janet Patterson |
|
|
|
| Protagonistes: | Holly Hunter Harvey Keitel Sam Neill Anna Paquin |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Nova Zelanda Austràlia França |
| Data d'estrena: | 1993 |
| Gènere: | drama romàntic |
| Duració: | 121 min. |
| Idioma original: | anglès |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Piano” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
El piano [1][2] (títol original en anglès The Piano) és un drama romàntic i eròtic ambientat a mitjans del segle XIX, escrit i dirigit per Jane Campion l'any 1993. La pel·lícula l'interpreten Holly Hunter, Harvey Keitel i Sam Neill, i va suposar el debut cinematogràfic d'Anna Paquin,[3] i la banda sonora és de Michael Nyman. Es fa filmar a Nova Zelanda[4] i va rebre múltiples premis, d'entre els quals 3 Oscars i 3 BAFTAs.[5]
El film relata la vida d'Ada, una dona escocesa que es va quedar muda de petita i que es comunica per mitjà del seu piano i la seva filla Flora,[6] i que ara ha d'anar a Nova Zelanda per a conéixer el seu futur marit.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova Zelanda el 1851. S'ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb què ha substituït la seva veu l'Ada, muda des dels sis anys; també es comunica a través de la seva filla, qui li fa de traductora del llenguatge de signes que ambdues utilitzen.
El nou marit obliga l'Ada a deixar el piano a la platja, on queda abandonat durant molt de temps a la mercè de la calor, la humitat i la salinitat del mar. George Baines (Harvey Keitel), un colon amb tatuatges maoris veí d'Alistair, el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per George.
Frustrada artísticament però també sexualment, Ada sent també una creixent atracció pel seu veí; aquesta relació que neix entre els dos es transforma en un llaç emocional i sexual complexe, fruit d'una passió innocent.
Repartiment [modifica]
- Holly Hunter: Ada McGrath
- Harvey Keitel: George Baines
- Sam Neill: Alisdair Stewart
- Anna Paquin: Flora McGrath
- Kerry Walker: Tia Morag
- Geneviève Lemon: Nessie
- Tungia Baker: Hira
- Ian Mune: Reverend
Guardons [modifica]
D'entre tots els que va rebre, els principals són:[5]
Premis [modifica]
- Oscar a la millor actriu per a Holly Hunter
- Oscar a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
- Oscar al millor guió original per a Jane Campion
- Palma d'Or al Festival de Canes per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per a Holly Hunter
- Premi a la millor actriu al Festival de Canes per a Holly Hunter
- Premi César a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion
- BAFTA a la millor actriu per a Holly Hunter
- BAFTA al millor vestuari per a Janet Patterson
- BAFTA al millor disseny de producció per a Andrew McAlpine
- Independent Spirit Award a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion
Nominacions [modifica]
- Oscar a la millor pel·lícula per a Jane Campion
- Oscar al millor director per a Jane Campion
- Oscar a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
- Oscar al millor muntatge per a Veronika Jenet
- Oscar al millor vestuari per a Janet Patterson
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica per a Jane Campion
- Globus d'Or al millor director per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
- Globus d'Or al millor guió per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor banda sonora original per a Michael Nyman
- BAFTA a la millor pel·lícula per a Jan Chapman i Jane Campion
- BAFTA a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
- BAFTA al millor muntatge per a Veronika Jenet
- BAFTA a la millor música per a Michael Nyman
- BAFTA al millor guió original per a Jane Campion
- BAFTA al millor so per a Lee Smith, Tony Johnson i Gethin Creagh
- Premi David Lean (atorgat per BAFTA) a la millor direcció per a Jane Campion
Banda sonora [modifica]
La música original va ser composada per Michael Nyman, que dirigeix l'Orquestra Filharmònica de Múnic. Malgrat a la pel·lícula els temes són interpretats per Holly Hunter,[6] a l'àlbum ho són de la mà del propi Nyman.
La banda sonora va ser nominada al Globus d'Or a la millor banda sonora original i al BAFTA a la millor música.
Atès que la protagonista és muda, el so del piano, a través del qual es comunica, representa la seva pròpia veu.
- To The Edge Of The Earth 4:06
- Big My Secret 2:51
- A Wild And Distant Shore 5:50
- The Heart Asks Pleasure First 1:33
- Here To There 1:02
- The Promise 4:14
- A Bed Of Ferns 0:46
- The Fling 1:28
- The Scent Of Love 4:16
- Deep Into The Forest 2:58
- The Mood That Passes Through You 1:13
- Lost And Found 2:24
- The Embrace 2:36
- Little Impulse 2:11
- The Sacrifice 2:46
- I Clipped Your Wing 4:34
- The Wounded 2:26
- All Imperfect Things 4:03
- Dreams Of A Journey 5:30
- The Heart Asks Pleasure First/The Promise (Edit) 3:11
Referències [modifica]
- ↑ Títol de la pel·lícula en català a Ésadir
- ↑ Fitxa de doblatge al català a ElDoblatge
- ↑ Inici de la carrera professional d'Anna Paquin (anglès)
- ↑ Localitzacions de la pel·lícula, a IMDb (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, a IMDb (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Holly Hunter i el piano (castellà)
- ↑ Banda sonora de la pel·lícula, a Culturalia
- ↑ Banda sonora de la pel·lícula, a LastFM
- ↑ Detalls de la banda sonora de la pel·lícula, a Amazon (anglès)
Enllaços externs [modifica]
- El piano a Internet Movie Database (anglès)
- El piano a Allmovie (anglès)
- El piano a FilmAffinity (anglès)
- La seva fitxa a RottenTomatoes (anglès)
- La seva fitxa a Fotogramas (castellà)
- La seva fitxa a DeCine21 (castellà)
- La seva fitxa a Biografías (castellà)
- Anàlisi de la pel·lícula a CinemaClassics (català)
- Crítica de la pel·lícula, per Roger Ebert (anglès)
- Crítica de la pel·lícula a Entertainment Weekly (anglès)
  |
Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
