El piano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Piano
El piano
Pianomovieposter.jpg
Poster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jane Campion
Ajudant de direcció: Mark Turnbull
Direcció artística: Gregory P. Keen

Producció: Jan Chapman

Guió: Jane Campion

Música: Michael Nyman

So: Lee Smith
Tony Johnson
Gethin Creagh

Fotografia: Stuart Dryburgh

Muntatge: Veronika Jenet

Vestuari: Janet Patterson

Protagonistes: Holly Hunter
Harvey Keitel
Sam Neill
Anna Paquin

Dades i xifres
Països: Nova Zelanda
Austràlia
França
Data d'estrena: 1993
Gènere: drama romàntic
Duració: 121 min.
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “The Piano a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars

El piano[1][2] (títol original en anglès The Piano) és un drama romàntic i eròtic ambientat a mitjans del segle XIX, escrit i dirigit per Jane Campion l'any 1993. La pel·lícula l'interpreten Holly Hunter, Harvey Keitel i Sam Neill, i va suposar el debut cinematogràfic d'Anna Paquin,[3] i la banda sonora és de Michael Nyman. Es fa filmar a Nova Zelanda[4] i va rebre múltiples premis, d'entre els quals 3 Oscars i 3 BAFTAs.[5]

El film relata la vida d'Ada, una dona escocesa que es va quedar muda de petita i que es comunica per mitjà del seu piano i la seva filla Flora,[6] i que ara ha d'anar a Nova Zelanda per a conéixer el seu futur marit.

Argument[modifica | modifica el codi]

Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova Zelanda el 1851. S'ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb què ha substituït la seva veu l'Ada, muda des dels sis anys; també es comunica a través de la seva filla, qui li fa de traductora del llenguatge de signes que ambdues utilitzen.

El nou marit obliga l'Ada a deixar el piano a la platja, on queda abandonat durant molt de temps a la mercè de la calor, la humitat i la salinitat del mar. George Baines (Harvey Keitel), un colon amb tatuatges maoris veí d'Alistair, el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per George.

Frustrada artísticament però també sexualment, Ada sent també una creixent atracció pel seu veí; aquesta relació que neix entre els dos es transforma en un llaç emocional i sexual complex, fruit d'una passió innocent.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Guardons[modifica | modifica el codi]

D'entre tots els que va rebre, els principals són:[5]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

La música original va ser composta per Michael Nyman, que dirigeix l'Orquestra Filharmònica de Múnic. Malgrat a la pel·lícula els temes són interpretats per Holly Hunter,[6] a l'àlbum ho són de la mà del propi Nyman.

La banda sonora va ser nominada al Globus d'Or a la millor banda sonora original i al BAFTA a la millor música.

Atès que la protagonista és muda, el so del piano, a través del qual es comunica, representa la seva pròpia veu.

Temes[7][8][9]

  1. To The Edge Of The Earth 4:06
  2. Big My Secret 2:51
  3. A Wild And Distant Shore 5:50
  4. The Heart Asks Pleasure First 1:33
  5. Here To There 1:02
  6. The Promise 4:14
  7. A Bed Of Ferns 0:46
  8. The Fling 1:28
  9. The Scent Of Love 4:16
  10. Deep Into The Forest 2:58
  11. The Mood That Passes Through You 1:13
  12. Lost And Found 2:24
  13. The Embrace 2:36
  14. Little Impulse 2:11
  15. The Sacrifice 2:46
  16. I Clipped Your Wing 4:34
  17. The Wounded 2:26
  18. All Imperfect Things 4:03
  19. Dreams Of A Journey 5:30
  20. The Heart Asks Pleasure First/The Promise (Edit) 3:11

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema