El pisito
  El pisito |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Marco Ferreri | |
| Ajudant de direcció: | Agustín Navarro | |
|
|
||
| Guió: | Rafael Azcona Marco Ferreri |
|
|
|
||
| Música: | Federico Contreras | |
|
|
||
| Fotografia: | Francisco Sempere | |
|
|
||
| Muntatge: | José Antonio Rojo | |
|
|
||
| Protagonistes: | Mary Carrillo José Luis López Vázquez Concha López Silva María Luisa Ponte Chus Lampreave |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Espanya | |
| Data d'estrena: | 1959 | |
| Gènere: | Drama | |
| Duració: | 75 minuts | |
| Idioma original: | castellà | |
|
|
||
| Pàgina sobre “El pisito” a IMDb | ||
El pisito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 15 de juny del 1959. La pel·lícula està bassada en la novel·la homònima de Rafael Azcona, i és un exponent del gènere del Neorealisme.
Argument [modifica]
Al Madrid de finals dels anys cinquanta, amb una Espanya que amb prou feines començava a sortir del subdesenvolupament, les penúries econòmiques són freqüents entre la població. La Petrita (Mary Carrillo) i en Rodolfo (José Luis López Vázquez) son nuvis des de fa dotze anys, però no poden casar-se per manca de mitjans per aconseguir un habitatge. La Petrita, finalment, albira una solució: en Rodolfo es casarà amb Doña Martina, llur anciana i malalta propietària, de manera que quan aquesta mori heretarà el contracte de lloguer de l’immoble a baix preu. Després del casament, la dona gran encara aconseguirà sobreviure dos anys més. Al capdavall mor, i la Petrita i en Rodolfo aconsegueixen el seu objectiu, tot i que el pessimisme i la tristor envaïen l’ambient.
