El pont del riu Kwai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Bridge on the River Kwai
El pont del riu Kwai
River kwai2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: David Lean

Producció: Sam Spiegel

Guió: Pierre Boulle
Michael Wilson
Carl Foreman

Música: Malcolm Arnold

Fotografia: Jack Hildyard

Protagonistes: Alec Guinness
William Holden
Jack Hawkins
Sessue Hayakawa
James Donald

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena: 1957
Gènere: Drama bèl·lic
Duració: 161 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Columbia Pictures
Pressupost: 3 milions dòlars

Pàgina sobre “The Bridge on the River Kwai a IMDb

Valoracions
IMDb 8.5/10 stars
FilmAffinity 7.9/10 stars

El pont del riu Kwai (títol original en anglès The Bridge on the River Kwai)[1] és una pel·lícula anglo-estatunidenca de 1957 dirigida per David Lean, basada en la novel·la homònima de Pierre Boulle. Va ser rodada a Anglaterra i Sri Lanka. Va guanyar nombrosos premis Oscar.

Els autors del guió, Carl Foreman i Michael Wilson eren a la llista negra de la caça de bruixes liderada pel senador Joseph McCarthy, acusats de pertànyer a organitzacions comunistes, pel que van haver de treballar secretament i la seva aportació no va ser acreditada en la primera versió. Per això l'Oscar al millor guió adaptat va anar a parar únicament a Pierre Boulle, autor de la novel·la original. El 1984, l'Acadèmia va concedir un premi pòstum als dos guionistes.

Argument[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, uns presoners britànics reben l'encàrrec dels japonesos de construir en plena selva un pont de ferrocarril sobre el riu Kwai, a la zona de les Muntanyes de Tenasserim a Tailàndia. El coronel Nicholson (Alec Guinness), que és al capdavant dels presoners, és el típic oficial britànic que busca aixecar la moral dels seus homes. Veu el pont com una forma d'aconseguir-ho, tenint-los ocupats en la construcció i sentint-se orgullosos de l'obra. Per la seva part, el major nord-americà Shears (William Holden), presoner en el mateix camp, només pensa a fugir. Al final ho aconsegueix i, en contra de la seva voluntat, torna unes setmanes més tard guiant un comando anglès, la missió del qual és volar el pont construït pels presoners abans que passi el primer tren.

Música[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va contribuir a popularitzar la Marxa del Coronel Bogey una melodia militar britànica que els soldats del coronel Nicholson xiulaven en desfilar. S'ha convertit en un clàssic de la música del cinema. Aquesta melodia va ser seleccionada per Malcolm Arnold per a la banda sonora que va compondre per a la pel·lícula i per la qual va obtenir un premi Oscar.

Història real[modifica | modifica el codi]

El pont, l'any 2004

El pont sobre el riu Kwai va existir i existeix avui en dia i va ser construït costant més de 200 vides de presoners anglesos, holandesos i australians i va ser destruït per bombes teleguiades de l'aviació nord-americana el 1945. Després de la guerra va ser reconstruït en metall.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El coronel Saito va existir realment, però el seu verdader caràcter distava molt de l'inhumà i cruel personatge del film. El verdader Saito era un militar culte, intel·ligent i humà que tractava els presoners amb respecte i compassió. Fins al punt que, després de la derrota del Japó, Tossey va acudir com a testimoni al consell de guerra que el tribunal aliat per a crims de guerra va entaular contra Saito i el va salvar de la forca amb les seves declaracions. Quan Tossey va morir, el 1975, Saito va viatjar a Anglaterra per visitar la seva tomba.
  • El coronel Nicholson (Alec Guinness) s'inspira a la figura real de Philip Tossey, tinent coronel enginyer de l'exèrcit britànic. Presoner dels japonesos, va fingir acceptar l'encàrrec dels seus captors per construir el pont, encara que en realitat va fer el que va poder per sabotejar la construcció: des d'afegir fang al ciment per debilitar-lo fins a infectar-lo de tèrmits que ell i els seus homes agafaven a la selva.
  • El guió es basa en una novel·la de l'escriptor francès Pierre Boulle, que es va inspirar en fets reals ocorreguts en la selva de Birmània durant la Segona Guerra Mundial. Els japonesos van utilitzar milers de presoners de guerra anglesos, australians i neozelandesos com a mà d'obra per a la construcció d'infraestructures militars per a la invasió de l'Índia britànica: entre ells el pont sobre el riu Kwai per al ferrocarril entre Rangun i la frontera tailandesa.
  • Es va construir un pont de ferro en plena selva de Ceilan, actual Sri Lanka, només per dinamitar-lo. Van invertir 250.000 dòlars i van començar a construir-lo mesos abans d'iniciar el rodatge. 500 obrers, 35 elefants i 8 mesos va costar aixecar-lo.
  • En lloc d'utilitzar una maqueta per rodar la destrucció del pont Sam Spiegel (productor) va voler donar-li un major toc de realisme construint un pont i adquirint un tren del govern local per destruir-los al final de la pel·lícula.
  • La contractació de Guinness va resultar molt complicada fins al punt que després de diverses negatives de l'actor britànic va haver de ser el propi Spiegel que es desplacés a Londres per convèncer-lo. Més endavant es van traslladar a Tòquio per contractar Sessue Hayakawa. Per a la contractació de Holden n'hi va haver prou amb enviar-li el guió i l'endemà al matí ja havia acceptat (portant-se un 10% dels beneficis en taquilla).
  • El paper del nord-americà va ser una imposició dels estudis per aprovar la realització de la pel·lícula. També van exigir la inclusió d'un paper femení.
  • La pel·lícula es va rodar a l'illa de Ceilan, i el seu pressupost va pujar a 3 milions de dòlars
  • El cap del poblat que ajuda als presoners era Chakrabandu, que va ajudar en realitat a diversos aviadors aliats durant la Segona guerra mundial fingint treballar per als japonesos.
  • Un camió de combustible que es va incendiar a prop del pont amb la dinamita ja col·locada, va poder haver causat la seva destrucció sense que es pogués filmar, però els soldats de l'exèrcit senegalès que protegien el pont de sabotatges, van arriscar la seva vida per desviar el camió de les proximitats del pont.
  • Els operaris encarregats de filmar la demolició del pont havien de deixar les càmeres filmant i posar-se ràpidament a cobert, fent llavors un senyal perquè es pogués volar el pont, però un d'ells després d'amagar-se es va oblidar de donar el senyal i l'equip de demolició no va poder volar-lo, de manera que el tren va travessar el pont per descarrilar poc després de xocar amb un generador. Van haver de treballar a marxes forçades per tornar a posar el tren al seu lloc i en perfecte estat per filmar l'endemà al matí la seqüència, aquesta vegada sense errors.
  • L'Oscar al millor guió original li van donar a Pierre Boulle (autor de la novel·la) que no parlava anglès, ja que els verdaders guionistes Michael Wilson i Carl Foreman no podien optar per llei al premi, en ser a les llistes negres de Hollywood durant la cacera de bruixes. Ambdós guionistes van ser exclosos dels crèdits de la pel·lícula en la seva estrena encara que en anys posteriors es va solucionar l'assumpte, de manera que a la còpia que ara podem veure ja apareixen acreditats.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 14° 02′ 27″ N, 99° 30′ 11″ E / 14.040833333333°N,99.503055555556°E / 14.040833333333; 99.503055555556