El rei Roger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El rei Roger
Títol original Król Roger
Compositor Karol Szymanowski
Llibretista Jarosław Iwaszkiewicz
Llengua original polonès
Actes tres
Estrena absoluta
Data estrena 19 de juny de 1926
Escenari Teatre Wielki de Varsòvia
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 2 de novembre de 2009 (estrena a Espanya)

El rei Roger és una òpera en tres actes de Karol Szymanowski, amb llibret de Jarosław Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basada en Bacchae d'Eurípides, fou estrenada al Gran Teatre de Varsòvia el 19 de juny de 1926. L'acció se situa a la Sicília del segle XII, període d'ocupació d'una dinastia normanda a l'illa, el membre més destacat de la qual fou Roger II de Sicília (1130-1154).

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

En una missa solemne que se celebra a la catedral de Palerm, presidida pel rei Roger i la seva esposa Roksana, l'arquebisbe i la diaconessa, figures influents de la cort normanda, acompanyats pels cors, supliquen al sobirà que faci justícia i defensi la santa fe davant la presència inquietant d'un pastor que predica contra les creences dels fidels i els incita al pecat. El conseller Edrisi, savi àrab de la cort, i Roksana, demanen al rei que no el condemni sense jutjar-lo.

Roger dóna ordre que condueixin davant seu el pastor, jove bellíssim i misteriós, que en el diàleg amb el rei mostra un orgull inquietant. Roger fa callar la gent que l'insulta i el pastor descriu amb gran dolçor el seu déu, que busca els ramats perduts amb el cap coronat d'heura i raïms a les mans, capaç de sadollar els desigs dels seus fidels. Edrisi demana pietat per al jove, igual com Roksana, i Roger, després d'un moment de còlera en què ordena que el pastor sigui mort, decideix alliberar-lo. El pastor mira els ulls del rei amb un somriure lluminós i, abans que surti, Roger, sobtadament, li ordena que aquella nit comparegui al seu palau, on serà jutjat.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Dins el gran i luxós palau, el rei Roger, molt torbat, confessa al savi conseller Edrisi com l'inquieta el foc inconegut que brilla en la mirada del nouvingut i l'expressió dels ulls de Roksana quan aquest cantava al seu déu. Escolten ambdós atentament el cant de Roksana, que demana que la pietat amari el cor del rei.

Entra amb gran solemnitat el jove i bell pastor, vestit esplèndidament, acompanyat dels seus músics, que afirma venir de les terres remotes de l'Índia, enviat per un déu amable i poderós, però troba en el rei una reacció hostil. L'escena es va omplint d'una gran gentada, fascinada pel pastor. El rei l'acusa de blasfemar i d'enverinar amb encanteris el cor dels seus seguidors. El pastor respon amb orgull, convoca els seus músics a tocar i s'inicia una gran dansa ritual, de caràcter orientalitzant i dionisíac. Entra Roksana, Roger intenta inútilment deturar-la, però ella fa una crida a l'amor i a l'assumpció de la follia i demana que el jove déu se l'emporti al seu paradís.

Roger dóna ordre de detenir i immobilitzar el pastor, però aquest, aïrat i més segur que mai, trenca la cadena i la llença als peus del rei. Demana als qui se sentin lliures que el segueixin al seu meravellós i secret univers i la primera a fer-ho és Roksana, a la qual s'uneixen molts dels presents. Roger, sol amb Edrisi, profundament commogut, es treu la corona i el mantell reial, abandona l'espasa i decideix seguir-los com a pelegrí.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Entre les ruïnes d'un temple grec, davant el mar, veiem arribar el rei Roger, fatigat i amb una gran tristesa, i Edrisi. Desconfia de trobar Roksana i el conseller l'insta perquè la cridi. Aviat sent la resposta de Roksana i la veu del pastor, la lluna apareix entre els núvols i il·lumina l'escena, i arriba la reina com una aparició meravellosa, amb una actitud amorosa vers el rei, al qual diu que el pastor està al firmament, en el món de les estrelles. L'invita a oferir-li un sacrifici sobre l'altar i llencen rams de flors dins les flames. El pastor apareix amb l'aspecte del déu Dionís, envoltat d'una llum sobrenatural. L'escena es va poblant d'ombres dels seus seguidors i el pastor intenta convèncer el rei que la seva veu desperta un cant de joia en el seu cor i convida els presents a un viatge infinit sobre els oceans.

S'anuncia l'alba, les estrelles s'apaguen i la imatge del pastor desapareix mentre els seus fidels es lliuren a una bacanal, amb Roksana en qualitat de mènada. Roger no intenta deturar aquest flux de gent que va sortint, la música es va apaivagant i es dilueix en la llum de l'aurora. Sols novament Edrisi i el rei, arribem al final de l'òpera, en què Roger, posseït d'una gran força i dignitat, entona un conclusiu i solemne himne al sol naixent, la llum apol·línia del qual saluda amb emoció. Ha renascut i s'ha enriquit amb el món dionisíac, però ha aconseguit no ser-ne un esclau i assumir els principis apol·linis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]