El retrat de Dorian Gray
(en) The Picture of Dorian Gray  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Oscar Wilde |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Regne Unit, 1890 |
| Editorial | Lippincott's Monthly Magazine (en)  |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la gòtica |
| Lloc de la narració | Irlanda |
| Representa l'entitat | pintura fictícia |
   | |
El retrat de Dorian Gray (títol anglès original: The picture of Dorian Gray) és una novel·la de l'autor irlandès Oscar Wilde, i la seva única novel·la publicada. Va aparèixer per primer cop el juliol de 1890 a la revista Lippincott's Montly Magazine com una història datada del 20 de juny de 1890.[1] L'autor va revisar aquesta primera edició més endavant, amb diversos canvis i un seguit de capítols nous. Aquesta versió va ser publicada per Ward, Lock and Company a l'abril de 1891.[2] És la història d'un jove per qui envellir suposa una tragèdia.
Influït pel cinisme del seu amic Lord Henry, qui l'aparta del sensat pintor que els presenta, arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
Reflexió dura i alhora de gran lucidesa sobre el valor de la bellesa i la naturalesa de les passions humanes, base del seu comportament en societat, El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, de la qual era un gran coneixedor. Brillantment escrit, i sense decaure en la narració en cap punt de la història, Wilde ens ofereix un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.
Personatges[3]
Dorian Gray: és el personatge principal de la novel·la. És descrit com un home jove i atractiu que queda impressionat per la filosofia hedonista de Lord Wotton. A l’inici del llibre, desitja no envellir mai, un desig que es fa real a través del seu retrat, que comença a absorbir les conseqüències de les seues accions. D’eixa manera, roman jove malgrat el seu estil de vida, que corromp la seua ànima.
Lord Henry Wotton: un dels millors amics de Dorian. És un noble que es limita a perseguir els plaers. Wotton no té moral ni problemes a l’hora de mostrar les seues tendències hedonistes. També és molt irònic i enginyós. En alguns moments de la novel·la, la seua relació sembla homoeròtica.
Basil Hallward: altre dels millors amics de Dorian. És el pintor que crea el retrat de Dorian Gray. Comparat amb Wotton, ell no és tan extrem en els seus pensaments, i no defensa l’hedonisme. Per a ell, la bellesa és un objectiu, raó per la qual s’obsessiona amb Dorian i la seua perfecció física. També ell sembla enamorat de Dorian en alguns punts del llibre.
Sibyl Vane: és una actriu que interpreta obres de William Shakespeare en un vell teatre de la ciutat. Dorian s’enamora d’ella, però després de conèixer el veritable amor, ella deixa de ser capaç d’interpretar escenes d’enamorada. Aleshores, Dorian l’abandona, quan descobreix que sols l’estimava per les seues habilitats artístiques. L’abandonament porta Sybil al suïcidi, convertint-la en la primera víctima de la maledicció de Dorian.
James Vane: és el germà de Sibyl. Se’n va de la casa materna per a convertir-se en mariner i viatja fins a Austràlia. Quan rep la notícia que Sybil s’ha suïcidat, torna a Anglaterra per a venjar-se. Però James mai arriba a satisfer el seu desig, ja que mor abans durant un accident de caça.
Recepció
La novel·la va ser immediatament acusada d'immoralitat,[4] i més tard presentada al judici de Wilde (1895) com a prova de la seva homosexualitat. Si més no, l'edició publicada el 1891 rebaixava el to homoeròtic d'alguns dels seus capítols, arran d'un suggeriment de Walter Pater, amb qui Wilde mantenia correspondència.[5]
Adaptacions de la novel·la
Se n'han fet dues adaptacions cinematogràfiques:
- Dorian Gray, coproducció italogermànica de 1970, dirigida per Massimo Dallamano i amb Helmut Berger en el paper de Dorian.
- Dorian Gray, una producció britànica de 2009, dirigida per Oliver Parker i amb Ben Barnes en el paper principal.
A més, l'escriptor anglès Will Self n'ha fet una actualització en forma de novel·la titulada Dorian, subtitulada An imitation. Aquesta versió, considerablement més explícita que l'original, està ambientada en l'ambient homosexual de Londres i Nova York d'entre 1980 i 1990, i amb el sorgiment de la Sida de rerefons tràgic. El retrat pictòric hi és substituït per una obra de videoart les imatges de la qual envelleixen mentre que el seu protagonista roman misteriosament jove.[6]
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El retrat de Dorian Gray |
- ↑ The Picture of Dorian Gray (Penguin Classics) – Introduction
- ↑ http://www.turksheadreview.com/library/notes-doriangray.html
- ↑ Wilde, Oscar. El retrato de Dorian Gray. Segona edició. Madrid: Alianza Editorial, 2010. 311 pàgines. Col·lecció 2013. ISBN 978-84-206-7157-4.
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0072193&BATE=Oscar%2520Wilde
- ↑ Lawler, Donald L., "An Inquiry into Oscar Wilde's Revisions of 'The Picture of Dorian Gray'" (New York: Garland, 1988)
- ↑ http://www.complete-review.com/reviews/selfw/dorian.htm