El setè segell
| Det sjunde inseglet | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ingmar Bergman |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Lennart Olsson |
| Producció | Allan Ekelund |
| Dissenyador de producció | P.A. Lundgren |
| Guió | Ingmar Bergman |
| Música | Erik Nordgren |
| Dissenyador de so | Lennart Wallin Aaby Wedin |
| Fotografia | Gunnar Fischer |
| Muntatge | Lennart Wallén |
| Vestuari | Manne Lindholm |
| Maquillatge | Nils Nittel |
| Productora | Svensk Filmindustri |
| Distribuïdor | AB Svensk Filmindustri |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Suècia |
| Estrena | 1957 |
| Durada | 96 minuts |
| Idioma original | Suec i llatí |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 150.000$ |
| Descripció | |
| Basat en | Wood painting (en)  |
| Gènere | Drama i fantasia |
| Tema | escacs |
| Lloc de la narració | Suècia |
| Representa l'entitat | Apocalipsi |
           | |
El setè segell[1] (títol original en suec Det sjunde inseglet) és una pel·lícula del 1957 del director suec Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis[2] i una nominació a la Palma d'Or.
La pel·lícula ha estat considerada un gran clàssic del cinema universal. Va suposar l'establiment d'Ingmar Bergman com a un director de renom, i moltes de les seues escenes esdevenen ja una icona, gràcies als nombrosos homenatges i paròdies que han anat apareixent al llarg del temps. El setè segell aborda nombroses qüestions metafísiques i espirituals, que van donar origen a un corrent de pel·lícules que estudien la temàtica de la fe religiosa en una època marcada per les amenaces nuclears.[3]
Argument
El film transcorre a la Suècia del segle XIV, quan Europa està marcada per la pesta negra. Antonius Blovk, un cavaller que ha passat deu anys a les croades, torna a casa en companyia del seu escuder Jöns. L'experiència de Blovk l'ha tornat un home cansat i desencantat amb la vida. El cavaller es trobarà durant el seu camí amb la Mort, amb la qual hi jugarà una partida d'escacs, amb l'esperança de guanyar temps per trobar-li un sentit a la vida. Durant el seu camí, es trobarà amb diversos personatges representatius de la societat de l'època, destacant Jof, un joglar que té visions de la Mare de Déu, la seua dona Mia i el seu fill, a més del director de la companyia joglaresca a la qual pertanyen.
Repartiment
- Max von Sydow: Antonius Block, cavaller
- Gunnar Björnstrand: Jöns, escuder
- Nils Poppe: Jof
- Bibi Andersson: Mia, dona de Jof
- Bengt Ekerot: la mort
- Åke Fridell: Plog, ferrer
- Inga Gill: Lisa, dona del ferrer
- Erik Strandmark: Jonas Skat
- Bertil Anderberg: Raval, el lladre
- Gunnel Lindblom: noia muda
- Maud Hansson: bruixa
- Inga Landgré: Karin, la dona de Block
- Gunnar Olsson: Albertus Pictor, pintor d'esglésies
- Anders Ek: monjo
- Lars Lind: monjo jove
- Benkt-Åke Benktsson: mercader
- Tor Borong: granjer
- Gudrun Brost: donzella
Premis i reconeixement
Principals guardons que va rebre:[2]
- Premi especial del Jurat (juntament amb la pel·lícula Kanal)[4] a Ingmar Bergman, i nominació a la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes.
- Fotogramas de Plata al millor intèrpret de cinema estranger (Max von Sydow).
- Premi CEC (Círculo de Escritores Cinematográficos) a les millors pel·lícula i director estrangers (Ingmar Bergman).
- Premis Sant Jordi de Cinema a la millor pel·lícula de l'any (Ingmar Bergman) i al millor actor estranger (Max von Sydow).
Referències
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ 2,0 2,1 Premis i nominacions, a IMDB (anglès)
- ↑ «Ingmar Bergman, Theologian?», per Richard A. Blake a America, 27/8/2007 (anglès)
- ↑ El palmarès del Festival de Canes 1957 (francès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El setè segell |
El setè segell a Internet Movie Database (anglès)
El setè segell a Allmovie (anglès)
El setè segell a Rotten Tomatoes (anglès)
El setè segell a FilmAffinity (anglès)- El setè segell, crítica de Roger Ebert al Chicago Sun-Times (anglès)
- Anàlisi de la pel·lícula a Ingmar Bergman Foundation (anglès) (suec)
.jpg)