El viatge de l'emperador
La Marche de l'empereur  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Luc Jacquet |
| Producció | Yves Darondeau, Christophe Lioud i Emmanuel Priou |
| Guió | Luc Jacquet, Michel Fessler i Jordan Roberts |
| Música | Émilie Simon |
| Dissenyador de so | Laurent Quaglio i Gérard Lamps |
| Fotografia | Laurent Chalet |
| Muntatge | Sabine Emiliani |
| Productora | National Geographic Channel, Bonne Pioche, Wild Bunch, Canal+ i Buena Vista International France |
| Distribuïdor | Wild Bunch i Buena Vista Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 20 gener 2005 |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental sobre natura i documental |
| Tema | pingüí emperador i Antàrtida |
| Lloc de la narració | Antàrtida |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
            | |
El viatge de l'emperador (títol original en francès: La Marche de l'empereur) és un documental de naturalesa francès del 2005 escrit i dirigit per Luc Jacques, coproduïda per Bonne Pioche i la National Geographic Society. Ha estat doblat al català central[1] i al valencià.[2]
El film descriu el viatge anual que fan els pingüins emperador per l'Antàrtida. Cap a la tardor, tots els individus en edat de criança (a partir dels cinc anys) sorgeixen de l'oceà, el seu hàbitat, per caminar terra endins als indrets que fan servir per criar. Allà, els pingüins participen del festeig que, si té èxit, donarà un pollet. Perquè el nouvingut sobrevisqui, els pares hauran de fer diversos desplaçaments entre l'oceà i els criadors durant els següents mesos.
Per a rodar la pel·lícula, els operadors de càmera Laurent Chalet i Jérôme Maison van romandre un any al continent antàrtic, prop de la Base Dumont d'Urville, a Terra Adèlia.
El viatge de l'emperador va guanyar l'Oscar al millor documental de l'any 2005.[3]
Argument[modifica]
La pel·lícula mostra els viatges anuals dels pingüins emperadors de l'Antàrtida. Durant la tardor tots els pingüins en edat reproductiva deixen l'oceà, el seu hàbitat habitual, per iniciar un viatge vers l'interior de l'Antàrtida, vers els seus indrets de nidificació i reproducció ancestrals. És allà on els emperadors comencen el festeig qui donarà lloc a una nova vida. Amb la finalitat que els pollets sobrevisquin, els seus pares han de fer llargs viatges des de l'indret de nidificació fins a l'oceà on capturen l'àpat al llarg d'alguns mesos.
Repartiment[modifica]
Als pingüins emperadors se'ls hi ha posat veu en les diferents llengües en què s'ha doblat la pel·lícula.
França:
- Veu del narrador (el pare): Charles Berling
- Veu del segon narrador (el nadó): Jules Sitruk
- Veu de la narradora (la mare): Romane Bohringer
En altres llengües la narració ha estat simplificada i hi ha hagut dos o fins i tot un narrador només.
- Espanya: Maribel Verdú i José Coronado
- Estats-Units: Morgan Freeman
- Índia: Amitabh Bachchan
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 2006: Émilie Simon rep un premi de la música en la categoria: àlbum de música original de cinema o televisió de l'any per El viatge de l'emperador.
- 2006: Oscar al millor documental.
- 2006: Premiat en el Festival internacional de cinema de Pyongyang.
Nominacions[modifica]
- 2006: BAFTA a la millor fotografia per Laurent Chalet i Jérôme Maison.
- 2006: BAFTA al millor muntatge per Sabine Emiliani.
Referències[modifica]
- ↑ «El viatge de l’emperador». Desdelsofà.cat. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Programació». À Punt. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «NY Times: March of the Penguins». The New York Times. [Consulta: 23 novembre 2008].
Enllaços externs[modifica]
- El viatge de l'emperador Arxivat 2008-03-06 a Wayback Machine. de Luc Jacquet