El viatge de l'emperador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
La Marche de l'empereur
El viatge de l'emperador
March of the penguins poster.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Luc Jacquet

Producció: Yves Darondeau
Christophe Lioud
Emmanuel Priou
Co-Producer:
Jean-Christophe Bar
productor executiu:
Ilann Girard[1]

Guió: Luc Jacquet
Michel Fessler

Música: Émilie Simon

Fotografia: Laurent Chalet
Jérôme Maison

Muntatge: Sabine Emiliani

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 2005
Gènere: Documental
Duració: 85 min

Companyies
Distribució: Warner Independent Pictures

Pàgina sobre “La Marche de l'empereur a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars
FilmAffinity 7.5/10 stars

El viatge de l'emperador (La Marche de l'empereur) és un documental de naturalesa francès del 2005 escrit i dirigit per Luc Jacques, coproduïda per Bonne Pioche i la National Geographic Society. Ha estat doblat al català.

El film descriu el viatge anual que realitzen els pingüins emperador per l'Antàrtida. Cap a la tardor, tots els individus en edat de criança (a partir dels cinc anys) sorgeixen de l'oceà, el seu hàbitat, per caminar terra endins als indrets que fan servir per criar. Allà, els pingüins participen del corteig que, si té èxit, donarà un pollet. Perquè el nouvingut sobrevisqui, els pares hauran de fer diversos desplaçaments entre l'oceà i els criaders durant els següents mesos.

Per a rodar la pel·lícula, els camarògrafs Laurent Chalet i Jérôme Maison van romandre un any al continent antàrtic, prop de la Base Dumont d'Urville, a Terra Adèlia.

El viatge de l'emperador va guanyar l'Oscar al Millor Documental de l'any 2005.[2]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula mostra els viatges anuals dels pingüins emperadors de l'Antàrtida. Durant la tardor tots els pingüins en edat reproductiva deixen l'oceà, el seu hàbitat habitual, per iniciar un viatge vers l'interior de l'Antàrtida, vers els seus indrets d'anidament i reproducció ancestrals. És allà on els emperadors comencen el corteig qui donarà lloc a una nova vida. Amb la finalitat que els pollets sobrevisquin, els seus pares han de fer llargs viatges des de l'indret d'anidament fins a l'oceà on capturen l'àpat al llarg d'alguns mesos.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Pingüí emperador

Als pingüins emperadors se'ls hi ha posat veu en les diferents llengües en què s'ha doblat la pel·lícula.

França:

  • Veu del narrador (el pare): Charles Berling
  • Veu del segon narrador (el nadó): Jules Sitruk
  • Veu de la narradora (la mare): Romane Bohringer

En altres llengües la narració ha estat simplificada i hi ha hagut dos o fins i tot un narrador només.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 2006: Émilie Simon rep un premi de la música en la categoria: àlbum de música original de cinema o televisió de l'any per la Marche de l'empereur.
  • 2006: Oscar al millor documental.
  • 2006: Premiat en el Festival internacional de cinema de Pyongyang.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]