El viatge de l'emperador
  El viatge de l'emperador |
|
|---|---|
 Pòster de la pel•lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Luc Jacquet |
|
|
|
| Producció: | Yves Darondeau Christophe Lioud Emmanuel Priou Co-Producer: Jean-Christophe Bar productor executiu: Ilann Girard[1] |
|
|
|
| Guió: | Luc Jacquet Michel Fessler |
|
|
|
| Música: | Émilie Simon |
|
|
|
| Fotografia: | Laurent Chalet Jérôme Maison |
|
|
|
| Muntatge: | Sabine Emiliani |
|
Dades i xifres |
|
| País: | França |
| Data d'estrena: | 2005 |
| Gènere: | Documental |
| Duració: | 85 min |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Warner Independent Pictures |
|
|
|
| Pàgina sobre “La Marche de l'empereur” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
El viatge de l'emperador (La Marche de l'empereur) és un documental de naturalesa francès del 2005 escrit i dirigit per Luc Jacques, coproduïda per Bonne Pioche i la National Geographic Society. Ha esta doblat al català.
El film descriu el viatge anual que realitzen els pingüins emperador per l'Antàrtida. Cap a la tardor, tots els individus en edat de criança (a partir dels cinc anys) sorgeixen de l'oceà, el seu hàbitat, per caminar terra endins als indrets que fan servir per criar. Allà, els pingüins participen del corteig que, si té éxit, donarà un pollet. Per a que el nouvingut sobrevisque, els pares hauran de fer diversos desplaçaments entre l'oceà i els criaders durant els següents mesos.
Per a rodar la pel·lícula, els camarògrafs Laurent Chalet i Jérôme Maison van romandre un any al continent antàrtic, prop de la Base Dumont d'Urville, a Terra Adèlia.
El viatge de l'emperador va guanyar l'Oscar al Millor Documental de l'any 2005.[2]
Taula de continguts |
Sinopsi [modifica]
La pel.lícula mostra els viatges anuals dels pingüins emperadors de l'Antàrtida. Durant la tardor tots els pingüins en edat reproductiva deixen l'oceà, el seu hàbitat habitual, per iniciar un viatge vers l'interior de l'Antàrtida, vers els seus indrets d'anidament i reproducció ancestrals. És allà on els emperadors comencen el corteig qui donarà lloc a una nova vida. Amb la finalitat que els pollets sobrevisquin, els seus pares han de fer llargs viatges des de l'indret d'anidament fins l'oceà on capturen l'àpat al llarg d'alguns mesos.
Repartiment [modifica]
Als pingüins emperadors se'ls hi ha posat veu en les diferents llengües en què s'ha doblat la pel·lícula.
França:
- Veu del narrador (el pare): Charles Berling
- Veu del segon narrador (el nadó): Jules Sitruk
- Veu de la narradora (la mare): Romane Bohringer
En altres llengües la narració ha estat simplificada i ha hagut dos o fins i tot un narrador només.
- Espanya: Maribel Verdú i José Coronado
- Estats-Units: Morgan Freeman
- Índia: Amitabh Bachchan
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- 2006: Émilie Simon rep un premi de la música en la categoria: àlbum de música original de cinema o televisió de l'any per la Marche de l'empereur.
- 2006: Oscar al millor documental.
- 2006: Premiat en el Festival internacional de cinema de Pyongyang.
Nominacions [modifica]
- 2006: BAFTA a la millor fotografia per Laurent Chalet i Jérôme Maison.
- 2006: BAFTA al millor muntatge per Sabine Emiliani.
Referències [modifica]
- ↑ http://empereur.luc-jacquet.com/index_flash_ang.htm
- ↑ «NY Times: March of the Penguins». The New York Times [Consulta: 23 novembre 2008].
