El virgo de Vicenteta (pel·lícula)
|
|
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Vicente Escrivá | |
| Direcció artística: | José María Morera | |
|
|
||
| Producció: | Vicente Escrivá | |
|
|
||
| Guió: | Antonio Fos i Vicente Escrivá Basat en l'obra homonima de Josep Bernat i Baldoví |
|
|
|
||
| Música: | Antón García Abril | |
|
|
||
| Fotografia: | Raúl Pérez Cubero | |
|
|
||
| Muntatge: | Pedro del Rey | |
|
|
||
| Vestuari: | María Eugenia Escrivá | |
|
|
||
| Protagonistes: | Maria Rosaria Omaggio Antoni Ferrandis José Sancho Josele Román Josep Maria Angelat Queta Claver Luis Barbero Rosita Amores Joan Monleón |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | ||
| Data d'estrena: | 15 de febrer de 1979 | |
| Gènere: | Comèdia | |
| Duració: | 95 minuts | |
| Idioma: | Valencià i castellà | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Aspa Producciones Cinematográficas SA | |
| Distribució: | Warner Española SA | |
| Ingressos: | 716.727,63 pessetes | |
| Seguida de: | Visanteta, estate queta | |
|
|
||
| Fitxa sobre “El virgo de Visanteta” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb | ||
El virgo de Visanteta és una pel·lícula dirigida per Vicente Escrivá inspirada en el sainet homònim escrit per Josep Bernat i Baldoví el 1845. Quan s'estrenà (l'any 1979), es va fer molt popular, i continua sent un mite de l'imaginari col·lectiu valencià. Hi va haver una segona part, anomenada Visanteta, estate queta.
[modifica] Argument
Es tracta d'una adaptació de l'obra del valencia Bernat i Baldoví amb tocs humorístics del cinema espanyol de l'època coneguda com "el destape" on es succeixen escenes i diàlegs farcits d'erotisme. La trama ocorre al poble de Favara (Ribera Baixa) i narra dues històries entrellaçades: la d'una jove i virginal Visanteta (interpretada per l'italiana Maria Rosaria Omaggio) que, a partir de la seva interpretació de Santa Bàrbara en una obra folklòric-religiosa, compta amb una mena de força sobrenatural al seu favor, que consisteix en una ajuda divina que sorgeix cada vegada que està a punt de tenir una relació sexual; la segona mostra la relació entre un matrimoni del poble.